llengua massai – Wikilingue – Encydia
Massai | ||
---|---|---|
Parlat en: | Quênia, Tanzânia | |
Total de falantes: | 1,000,000 | |
Família: |
Sudanesas Vas llegir Nilóticas Nilóticas Vas llegir Teso-Lotuko-Maa Lotuko-Maa Massai |
|
Codis de llengua | ||
ISO 639-1: | -- | |
ISO 639-2: | --- |
El massai (ɔl Maa) és un idioma nilótico oriental parlat en el sud del Quênia i en el nord de la Tanzânia pels massai (prop de 800.000 individus). La llengua té un parentesco pròxim amb les altres llengües maa, com el samburu (o sampur), parlat pels samburus del Quênia cèntric, el chamus, parlat al sud i sud-est del llac Baringo (algunes vegades considerat un dialeto del samburu) i el parakuyu, de la Tanzânia. Tots aquests pobles són connectats històricament, i tots criden els seus propis idiomes de ɔl Maa.
Taula de contingut |
Història
Tribus de caçadores-coletores com els Aasáx (o Ala) i els Elmolo, que parlaven llengües cuchíticas, més els Mukogodo-Maasai (o Yaaku), creadors d’abelhas , falantes de les llengües cuchíticas orientals, van ser assimilando per contacte la llengua i cultura massai. També van ser molt influenciados pels massai els falantes de la llengua okiek del nord de la Tanzânia i els falantes del kalenjun (llengua nilótica meridional).
Ja va existir una altra llengua maa, a de el poble Kore, derrotat en la dècada de 1870 pels Maasai Purko, i que fugiu per al nord-oest del Quênia, on va quedar sota captivitat somali. Van ser alliberats pels britànics ja al final del segle XIX, però ja haviam perdut la seva llengua pròpia i parlen la llengua somali. La pèrdua dels seus ramats els va dur a la illa Lamu a partir de la dècada de 1950, on viuen fins a avui.
Geografia
Els falantes del massai es divideixen gairebé que igualment entre la Tanzânia i el Quênia.
En la Tanzânia seus falantes són grups nômades, patriarcais, pastors de gado bovino, ovino i caprino. Es divideixen entre cristians i animistas. Alguns homes casen amb dones d’altres grups ètnics.
En el Quênia són semi-nômades, i practiquen alguna agricultura.
Entre aquells en que el massai és la primera llengua l’índex d’alfabetização és del 1%. No obstant això, entre els que tenen el massai com segona llengua, la lectura de Bíblia va elevar aquest índex al 18%. Els Baraguyu parlen el massai i també la llengua suaíli, però es consideren un grup ètnic separat. Els Kore del Quênia tenen la llengua somali com el seu primer idioma.
Els Arusha d’aquestes regions no són els mateixos d’aquells de l’ètnia banta Chaga, que parlen llengua del grup bantu. Els pastors Arusha es vesteixen com els massai, parlen la llengua massai, mentre que els que són agricultors es casen amb les dones Chaga.
Dialetos
El maasai pot tenir localmente els noms alternatius de Masai, Maa, Lumbwa, Kimaasai.
Els dialetos de la Tanzânia són prop del 84% lexicamente simétricos als del Quênia. El dialeto Purko, del Quênia, té entre el 91% i el 96% de simetria amb els massa dialetos del país, i encara presenta simetrias léxicas que varien entre 60 al 89% amb els dialetos Baraguyu, Arusha, Samburu, Chamus, Ngasa o Ongamo (aquest amb la menor simetria).
Són els següents els dialetos massai, d’acord el país:
- Quênia – Kaputiei, Keekonyokie, Matapo, Laitokitok, Iloodokilani, Damat, Purko, Loitai, Siria, Moitanik (Wuasinkishu), Kore, Arusa (Arusha), Parakuyo (Baraguyu, Kwavi), Kisonko..
- Tanzânia – Arusha (Il-Arusha, L-Arusha), Parakuyo (Baraguyu, Kwavi), Kisonko.
Fonologia
Com les altres llengües maa, el massai posseeix harmonia vocálica i presenta avanç en l’arrel de la llengua (advanced tongue root, ATR). Presenta nou vocals contrastivas, amb el /a/ tenint el valor “neutro” d’harmonia . Alguns falantes poden produir les oclusivas sonores com implosivas, no obstant això moltes vegades aquesta implosão pot ser lleu, o fins a inexistente. El to és extremadament important en la transmissió del significat correcte de les paraules.
El massai té 25 consoantes i 9 vocals, que formen els fonemas a través dels quals els diferents dialetos són diferenciados.
Consoantes
Implosivas:
- b, d, j, g, mb, nd, nj, ng
Explosives:
- p, t, k, s, sh, c, m, n, ny, ŋ, l, r, rr, y, yy (yi), w, ww (wu)
En elles ni sempre amb tota la claredat consoantes implosivas marcades/característiques es tracta de sonora,
Com les consoantes implosivas ni sempre són tan distintas entre si, seu so és produït en un moviment solavancado per a baix de la laringe, a través del qual és generat un fluix d’aire per a dintre. Els sons explosius del massai corresponen més o menys als seus equivalents en el portuguès. Addicionalment, el massai fa una distinção entre el w i el y i seus equivalents “enfáticos” ww i yy, que són articulats amb més ênfase.
Vocals
De les nou vocals que pertanyen al massai, a més del la neutro estan i, i, el, u i les seves variacions ɪ, ɛ, ɔ, ʊ. Les vocals i, i, el, u duen el traço distintivo [+ATR] (advanced tongue root, avanç en l’arrel de la llengua). Amb l’avanç de l’arrel de la llengua (i possiblement també a través de l’abaixamento de la laringe) l’espai en la gola és ampliat i la vocal presenta una millor qualitat sonora. Aquesta característica peculiar és la base sobre la qual s’ergue l’harmonia vocálica existent en el massai: les paraules són formades, en la teoria, només per vocals d’una de les categorias. Si un sufixo sigui connectat a la paraula, pot ocórrer, en certes circumstàncies, que les vocals de l’arrel s’ajustin d’acord amb amb les marcações [ATR] sobre el sufixo. El procés no s’aplica a la vocal a.
Tom
El massai presenta dos tons fonamentals – alt i baix, representats respectivament com á i a la). La combinació d’ambdós origina un tercer so, descrescente (â). Així com en moltes altres llengües tonais, en el massai el to serveix, en relació a la tonicidade relativa amb que cada sílaba és pronunciada, per a diferenciar entre diversos significats de les paraules i com marcador de determinades funcions gramaticais (com el cas).
Sintaxe
L’ordre de les paraules acostuma ser “Verb Subjecte Objecte”, encara que ella pugui variar ja que el to és l’indicador més important del que és el subjecte i el que és objecte. El que realment determina l’ordre en una oració és la topicidade; així, l’ordre, en la majoria de les oracions, pot ser prevista d’acord amb el padrão d’estructura de les informacions: [Verb – Més.Tópico – Menys.Tópico]. Així, si l’objecte sigui altament tópico en relació al període (com per exemple un pronome en la primera persona), i el subjecte menys tópico, l’objecte deurà estar després del verb i abans del subjecte, en l’oració.
La llengua massai té només dues preposições totalment gramaticalizadas, no obstant això pot utilitzar-se de “substantivos relacioneu”, juntament amb la preposição més abrangente, per a designar idees locativas més específiques. Sintagmas nominais poden ser iniciats per un pronome demonstrativo, o un prefixo que indiqui gènere o nombre, seguit per un substantivo quantificador, o algun un altre substantivo cap. Altres possibles modificadores segueixen el substantivo cap, incloent oracions possessivas.
Ortografia
El massai utilitza l’alfabeto llatí sense F, H, Q, V, X, Z. Presenta els grups consonantais MB, ND, NG, NJ, NY, RR, SH, més WW, YY i el ɲ
Mostra de Text
Órè dúó apá ánaa enáyyólo naá órè taá, órè taá náají, órè dúó énaa enapákátá earây, náa káytírríshíákì náají ìnè wwéjì amû órè apá, néetây apá, néetây apá oltuŋánì ojî apá Inkimís.
- Traducció
“Pelo que jo sé des de molt temps, des del temps en que havia caça jo puc acordar de moltes coses, perquè hi ha molt temps, aquest temps, havia un home cridat Inkimis.”
Veure també
- Llengua kwavi
- Llengua sonjo, llengua d’un enclavament banto en territori massai
- Yaaku, poble que va intercanviar gairebé completament seu propi idioma pel massai
Bibliografia
- Mol, Frans (1995) Lessons in Maa: la grammar of Maasai language. Lemek: Maasai Centri.
- Mol, Frans (1996) Maasai dictionary: language & culture (Maasai Centri Lemek). Narok: Mill Hill Missionary.
- Tucker, Archibald N. & Mpaayei, J. Tompo Ole (1955) A Maasai grammar with vocabulary. London/New York/Toronto: Longmans, Green & Co.
- Vossen, Rainer (1982) The Eastern Nilotes. Linguistic and historical reconstructions (Kölner Beiträge zur Afrikanistik 9). Berlin: Dietrich Reimer.
Connexions externes
- Maa languages on the Ethnologue
- The Maa (Maasai) language, website de Doris L. Payne