Cuir

De Wikipedia, l’enciclopèdia lliure

Anys:	1897 1898 1899 – 1900 – 1901 1902 1903
Dècades:	Anys 1870 Anys 1880 Anys 1890 – Anys 1900 – Anys 1910 Anys 1920 Anys 1930
Segles:	Segle XVIII – Segle XIX – Segle XX
	Taula anual segle XIX

Categories

Naixements i Defuncions Llibres

1900 en altres calendaris
Calendari gregorià	1900 MCM
Ab urbs condita	2653
Calendari armeni	1349
Calendari xinès	4596–4597
Calendari hebreu	5660–5661
Calendaris hindús Vikram Samvat Shaka Samvat Kali Yuga	1955–1956 1822–1823 5001–5002
Calendari persa	1278–1279
Calendari musulmà	1318–1319
Calendari rúnic	2150

Contingut 1 Esdeveniments 1.1 Gener 1.2 Febrer 1.3 Març 1.4 Abril 1.5 Maig 1.6 Juny 1.7 Juliol 1.8 Agost 1.9 Setembre 1.10 Octubre 1.11 Novembre 1.12 Desembre 2 Naixements 2.1 Gener 2.2 Febrer 2.3 Març 2.4 Abril 2.5 Maig 2.6 Juny 2.7 Juliol 2.8 Agost 2.9 Setembre 2.10 Octubre 2.11 Novembre 2.12 Desembre 3 Defuncions 3.1 Gener 3.2 Març 3.3 Abril 3.4 Juny 3.5 Juliol 3.6 Agost 3.7 Novembre 4 Demografia 5 Esports 6 Enllaços externs

Esdeveniments

Gener

• 2 de gener: Emile Berliner comença a fabricar a Mont-real (Canadà) els discos de set polzades d’un sol costat o senzills.
• 4 de gener: un fort terratrèmol assota a la regió russa de Geòrgia, provocant la destrucció de sis pobles en el districto d’Akhalkalaki.
• 8 de gener: el líder de l’Església mormona d’Estats Units declara que la pràctica de la poligàmia ha estat abandonada pels seus seguidors i que la seva església ja no l’autoritza.
• 14 de gener: s’estrena l’òpera Tosca de Giacomo Puccini en el teatre Costanzi de Roma.
• 21 de gener: un fort sisme sacseja a l’Estat de Colima (Mèxic) provocant la mort a 70 persones i deixant a centenars ferits, a més d’importants danys materials.
• 27 de gener: Rebel·lió dels Bóxers a Xina. Diplomàtics estrangers a Pequín demanen accions disciplinàries.
• 29 de gener: es funda la Lliga Americana de beisbol a Chicago.

Febrer

• 1 de febrer: primera mostra individual de Pablo Picasso en el cafè-cerveseria Els Quatre Gats, Barcelona.
• 9 de febrer: s’anuncia la creació de la Copa Davis.

Març

• 1 de març: una esquadra britànica és equipada amb telegrafia sense fils, la qual cosa ofereix possibilitats de coordinació militar desconegudes fins llavors.
• 13 de març: les Corts espanyoles aproven la modificació de les condicions de treball infantil: es prohibeix contractar a nens menors de deu anys, i d’aquesta edat a catorze anys, no podran treballar més de vuit hores ni a la nit.
• 15 de març: es representa a París el drama en vers El jove bard, d’Edmond Rostand, amb l’actriu Sarah Bernhardt com a protagonista.

Abril

• 14 d’abril: es funda a París la Unió Ciclista Internacional , a la qual s’adhereixen els equips ciclistes de 96 nacions
• 14 d’abril: obertura de l’Exposició Internacional de París, que serà visitada per 47 milions de persones. En l’Exposició es presenta la primera escala mecànica de la història, que genera una considerable expectació.
• 22 d’abril: tropes franceses conquisten la regió dels llacs del Txad en la batalla de Kousseri.
• 27 d’abril: una gran part de la capital de Canadà, (Otawa), queda destruïda per un incendi

Maig

• 1 demaig : gran agitació obrera a Espanya, amb vagues en gairebé tots els sectors i dura repressió de les forces de seguretat de l’Estat.
• 11 demaig : el boxador d’Estats Units James J. Jeffries venç per KO al seu compatriota James J. Corbett en combat celebrat en Coney Island, Nova York, pel títol mundial dels pesos pesats.
• 20 demaig : en el marc de l’Exposició Universal de París, se celebren els primers Jocs Olímpics del segle, que són els segons de l’era moderna.
• 26 demaig : Batalla de Palonegro a Colòmbia, enmig de la Guerra dels Mil dies.
• 28 demaig : eclipsi total de Sol, observable en un arc de visió que s’estenia des de Porto, Portugal, fins a Elx, província d’Alacant, Espanya.
• 31 demaig : tropes britàniques ocupen la ciutat de Johannesburg, a Sud-àfrica, amb el que la guerra dels bóers queda pràcticament decidida.

Juny

• 14 de juny: en la carrera automobilística París-Lió, el pilot francès F. Charron s’imposa al volant d’un Panhard, amb una velocitat mitjana de 62 km/h, tot un rècord de l’època.
• 16 de juny: inauguració del canal Elba-Trave en Lübeck.
• 30 de juny: un incendi en el port d’Hoboken , a Nova York, causa més de tres-cents morts.

Julio

• 1 de juliol: s’estrena a Hèlsinki, Finlàndia, l’obra simfònica Finlàndia, del compositor Jean Sibelius.
• 2 de juliol: a Alemanya, partint del llac Constança, el comte Ferdinand von Zeppelin emprèn el primer vol amb el dirigible rígid LZ 1.
• 9 de juliol: la reina Victoria d’Anglaterra promulga la constitució federal d’Austràlia .
• 19 de juliol: gran èxit en la primera representació de la sarsuela dels germans Quintero, L’estrena, amb música de Chapí.
• 19 de juliol: entra en servei el primer tram del metre de París.
• 29 de juliol: el rei d’Itàlia Humberto I mor com a conseqüència d’un atemptat anarquista a la ciutat de Monza.
• 31 de juliol: el vicepresident de Colòmbia, José Manuel Marroquín, amb el suport de l’exèrcit, dóna un cop d’estat contre el president Sanclemente. Amb aquesta revolució militar s’inicia una guerra que duraria dos anys.

Agost

• 1 d’agost: la nedadora alemanya Renate Schultz, d’Hamburg, registra la sensacional marca d’1 min 27,6 s en estil lliure. Es tracta del primer rècord femení en natació del que es té coneixement.
• 2 d’agost: atemptat fallit a París contra Muzaffar Ad Din, el sah de Pèrsia.
• 9 d’agost: Estats Units venç a l’equip britànic per 3-0, a Boston, en la primera edició del torneig de la Copa Davis.
• 12 d’agost: Wilhelm Steinitz, el primer campió mundial d’escacs de 1886 a 1894, mor en la misèria en un hospital psiquiàtric de Nova York.
• 25 d’agost: mor als 55 anys el filòsof alemany Friedrich Nietzsche.

Setembre

• 1 de setembre: 83 persones romanen en observació a Glasgow sota sospita de patir la pesta bubónica.
• 6 de setembre: el revolucionari rus Vladímir Lenin arriba a Munic, on resideix de manera il·legal amb el nom de Meyer.
• 8 de setembre: Un devastador huracà de categoria 4 en l’escala de Saffir-Simpson assola Galveston, Texas matant a entre 6.000 i 12.000 persones i deixant a més de 30.000 sense llar. L’hi recorda com el Gran Huracà de Galveston.

Octubre

• 1 d’octubre: en l’Exposició Universal de París s’aconsegueix per primera vegada la sincronització del so i la imatge al cinema.
• 19 d’octubre: el físic alemany Max Planck fa públics els fonaments bàsics a partir dels quals s’arribarà a formular la física quàntica.
• 25 d’octubre: la primera pel·lícula argentina (documental). Viatge del Doctor Campos Surt-los a Buenos Aires, d’Eugenio Py, va registrar la visista a Buenos Aires del president de Brasil Manuel Ferraz de Camps Surt-los. Py ho va filmar, va editar i va estrenar el mateix dia. Ho va exhibir a la Casa Rosada, i entre el públic es troba el president Julio Argentí Roca, l’ex president Bartolomé Mitre i el mandatari brasiler.
• 28 d’octubre: es funda per un grup d’universitaris catalans, la societat espanyola de foot-ball l’actual Real Club Esportiu Espanyol de Barcelona, el sisè millor club de la lliga espanyola de futbol segun la classificació historica.

Novembre

• 6 de novembre: William McKinley , del Partit Republicà, és reelegit com a president d’Estats Units.
• 15 de novembre: estrena a Estocolm de l’obra d’August Strindberg Camí de Damasc.
• 22 de novembre: el pintor Claude Monet exposa en la galeria parisenca Durand-Ruel.
• 30 de novembre: en el seu exili a París mor l’escriptor anglès Oscar Wilde, màxim representant en literatura de l’estètica del decadentismo.

Desembre

• 1 de desembre: el Congrés de Bolívia rebutja la pretensió de Xile d’un territori limítrof entre els dos països.
• 14 de desembre: el físic alemany Max Planck, presenta la seva teoria quàntica.
• 27 de desembre: el Vaticà perllonga l’Any Sant a sis anys per als catòlics que viuen fora de Roma.
• 30 de desembre: Últim dia del segle XIX

Naixements

Gener

• 1 de gener: Aurora Rodó, actriu espanyola. (f. 1996)
• 1 de gener: Xavier Cugat, compositor i director d’orquestra espanyol (f. 1990)
• 4 de gener: James Bond, ornitólogo nord-americà (f. 1989)
• 5 de gener: Yves Tanguy, pintor surrealista nord-americà d’origen francès (f. 1955)
• 8 de gener: Serge Poliakoff, pintor rus (f. 1969)
• 16 de gener: Edith Frank-Holländer, personalitat alemanya (f. 1945)
• 17 de gener: Pepe Arias, actor còmic argentí (f. 1967)
• 25 de gener: Theodosius Dobzhansky, genetista ucraïnès (f. 1975)
• 27 de gener: Hyman Rickover, almirall nord-americà (f. 1986)
• 28 de gener: Hermann Kesten, escriptor alemany (f. 1996)

Febrer

• 5 de febrer: Jacques Prévert, escriptor i guionista de cinema francès (f. 1977)
• 5 de febrer: Adlai Stevenson, polític nord-americà (f. 1965)
• 11 de febrer: Thomas Hitchcock Jr, jugador de pol nord-americà (f. 1944)
• 11 de febrer: Hans-Georg Gadamer, filòsof alemany (f. 2002)
• 19 de febrer: Giorgos Seferis, poeta i diplomàtic grec (f. 1971)
• 22 de febrer: Luis Buñuel, director de cinema espanyol (f. 1983)
• 22 de febrer: Sean O’Faolain, escriptor irlandès (f. 1991)
• 28 de febrer: Wolfram Hirth, pilot i enginyer aeronàutic alemany (f. 1959)

Març

• 2 de març: Kurt Weill, compositor alemany (f. 1950)
• 9 de març: Howard H. Aiken, enginyer informàtic nord-americà (f. 1973)
• 11 de març: Leopoldo Marechal, escriptor argentí (f. 1970)
• 12 de març: Gustavo Rojas Pinilla, militar, enginyer, dictador i president colombià (1953-1957) (f. 1975)
• 13 de març: Salote Tupou III, reina tongana (1918-1965) (f. 1965)
• 15 de març: Wolfgang Schadewaldt, filòleg alemany (f. 1974)
• 19 de març: Jean Frédéric Joliot-Curie, físic francès, Premi Nobel de Química en 1935 (f. 1958)
• 23 de març: Erich Fromm, psicoanalista nord-americà d’origen alemany (f. 1980)

Abril

• 2 d’abril: Roberto Arlt, escriptor i dramaturg argentí (f. 1942)
• 5 d’abril: Spencer Tracy, actor nord-americà (f. 1967)
• 6 d’abril: Ángel Valbuena Prat, crític i historiador espanyol (f. 1977)
• 7 d’abril: Tebbs Lloyd Johnson, atleta britànic (f. 1984)
• 19 d’abril: Allen Jenkins, actor nord-americà (f. 1974)
• 21 d’abril: Hans Fritzsche, periodista i capdavanter nazi alemany (f. 1953)
• 25 d’abril: Fidel Velázquez, líder sindical mexicà (f. 1997)
• 26 d’abril: Charles Richter, sismòleg nord-americà (f. 1985)
• 27 d’abril: Walter Lantz, dibuixant i animador nord-americà (f. 1994)
• 28 d’abril: Maurice Thorez, líder sindical comunista francès (f. 1964)
• 28 d’abril: Jan Hendrik Oort, astrònom neerlandès (f. 1992)

Maig

• 12 demaig : Pedro Puig Adam, matemàtic espanyol (f. 1960)
• 14 demaig : Mario Soffici, director de cinema argentí d’origen italià (f. 1977)
• 17 demaig : Ruhollah Jomeini dirigent polític iranià (f. 1989)
• 22 demaig : Yvonne de Gaulle, personalitat francesa (f. 1979)
• 26 demaig : Aaron Douglas, pintor nord-americà (f. 1979)

Juny

• 15 de juny: Gotthard Günther, filòsof alemany (f. 1984)
• 17 de juny: María Tereza Montoya, empresària teatral i actriu mexicana (f. 1970)
• 17 de juny: Martin Bormann, capdavanter nazi alemany (f. 1945)
• 29 de juny: Antoine de Saint-Exupéry, escriptor i pilot francès (f. 1944)

Julio

• 8 de juliol: George Antheil, músic nord-americà (f. 1959)
• 13 de juliol: Teresa dels Andes, monja carmelita xilena (f. 1920)
• 19 de juliol: Nathalie Sarraute, novel·lista francesa (f. 1999)
• 27 de juliol: Charles Vidor, cineasta nord-americà d’origen hongarès (f. 1959)

Agost

• 4 d’agost: Elizabeth Bowes-Lió, regna consort britànica (f. 2002)
• 6 d’agost: Cecil Howard Green, científic, filántropo i centenari nord-americà d’origen britànic (f. 2003)
• 8 d’agost: Rafael Botí, pintor espanyol (f. 1995)
• 11 d’agost: Charlie Paddock, atleta nord-americà (f. 1943)
• 11 d’agost: Alexander Mosolov, compositor soviètic.
• 14 d’agost: Arturo Umberto Illia, president argentí (1963-1966) (f. 1983)
• 23 d’agost: Ernst Krenek, compositor austríac (f. 1991)
• 25 d’agost: sir Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic alemany (f. 1981)

Setembre

• 3 de setembre: Urho Kekkonen, president finlandès (1956-1982) (f. 1986)
• 12 de setembre: Haskell Curri, lògic i matemàtic nord-americà (f. 1982)
• 28 de setembre: Borís Yefímov, dibuixant rus (f. 2008)
• 30 de setembre: Joaquín Pardavé, actor, cantautor, guionista i director de cinema mexicà (f. 1955).

Octubre

• 7 d’octubre: Heinrich Himmler, dirigent nazi alemany (f. 1945)

Novembre

• 8 de novembre: Charlie Paddock, atleta nord-americà (f. 1943)
• 23 de novembre: Manuel dos Reis Machado, “Mestre Bimba”, artista marcial brasiler (f. 1974)
• 25 de novembre: Rudolf Höß, dirigent nazi alemany (f. 1947)

Desembre

• 3 de desembre: Richard Kuhn, químic alemany, Premi Nobel de Química en 1938 (f. 1967)
• 22 de desembre: Marc Allegret, director de cinema suís (f. 1973)

Defuncions

Gener

• 3 de gener: Edwin George Monk, compositor britànic (n. 1819).
• 19 de gener: Martin Bergen, beisbolista nord-americà. (n.1872)
• 20 de gener: John Ruskin, escriptor, crític cultural i reformador social britànic. (n. 1819)
• 20 de gener: Richard Blackmore, escriptor britànic. (n. 1825)
• 22 de gener: David Edward Hughes, físic nord-americà d’origen britànic (n. 1831).
• 31 de gener: John Sholto Douglas, vuitè marquès de Queensberry, creador de les regles de la boxa. (n. 1844)

Març

• 6 de març: Gottlieb Daimler, fabricador d’actuacions alemany (n. 1834)

Abril

• 20 d’abril: Joseph Bertrand, matemàtic francès (n. 1822)
• 21 d’abril: Alphonse Milne Edwards, ornitólogo francès (n. 1835)

Juny

• 5 de juny: Stephen Crane, escriptor nord-americà (n. 1871)
• 20 de juny: Klemens von Ketteler, ambaixador alemany a Pequín, assassinat pels rebels boxers. (n. 1853)

Julio

• 18 de juliol: Johan Kjeldahl, químic danès (n. 1849)
• 29 de juliol: Humberto I, rei d’Itàlia (1878-1900) (n. 1844)

Agost

• 4 d’agost: Etienne Lenoir, enginyer belga, creador del motor de combustió interna (n. 1822)
• 7 d’agost: Wilhelm Liebknecht, polític socialista alemany (n. 1826)
• 12 d’agost: Wilhem Steinitz, primer campió mundial d’escacs (n. 1836)
• 16 d’agost: Eça de Queirós, narrador i diplomàtic portuguès. (n. 1845)
• 25 d’agost: Friedrich Nietzsche, filòsof alemany (n. 1844)
• 25 d’agost: Kuroda Kiyotaka, primer ministre de Japó. (n. 1840)

Novembre

• 10 de novembre: Armand David, naturalista francès (n. 1826)
• 22 de novembre: Arthur Seymour Sullivan, compositor britànic. (n. 1842)
• 30 de novembre: Oscar Wilde, escriptor britànic (n. 1854)

Demografia

• La població mundial aconsegueix els 1.610 milions. Les ciutats més poblades de la Terra eren:

1. Londres, (Regne Unit) 6.507.000
2. París, (França) 3.750.000
3. Nova York, (Estats Units) 3.437.000
4. Berlín, (Imperi Alemany) 1.889.000
5. Viena, (Imperi austrohúngaro) 1.769.000
6. Chicago, (Estats Units) 1.699.000
7. Tòquio, (Japó) 1.497.000
8. Sant Petersburg, (Imperi Rus) 1.439.000
9. Mánchester, (Regne Unit) 1.435.000
10. Filadèlfia, (Estats Units) 1.293.697
11. Moscou, (Imperi Rus), 1.175.000

Esports

• 14 d’abril: es funda a París la Unió Ciclista Internacional , a la qual s’adhereixen els equips ciclistes de 96 nacions
• 14 de maig al 28 d’octubre – Jocs Olímpics a París, França
• 25 demaig : Inauguració a Montevideo de l’Estadi Gran Parc Central, estadi del Club Nacional de Football, en el qual es va jugar el primer partit de la història de la Copa Mundial de Futbol, el 13 de juliol de 1930.
• 28 d’octubre: Un grup d’estudiants catalans, amb Ángel Rodríguez Ruiz al capdavant, funden el Real Club Esportiu Español

Enllaços externs

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre 1900. Commonskrc:1900 джылmhr:1900