Secessionisme Lingüístic

Secessionisme Lingüístic

secessionisme lingüístic - Wikilingue - Encydia

El secessionisme lingüístic és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qui pertany normalment, per final de fer considerar aquella varietat com una llengua distinta. És la sociolingüística catalana que ha començat a analitzar aqueu fenomen^[1] maig pot constatar-se dins d'autrei partides del Món.

Sumari 1 En occità i català 1.1 Característiques comunes 1.2 En occità 1.3 En català 2 En romanès 3 En sèrbocroat 4 Comparacions 5 Notes

En occità i català

Característiques comunes

a l'Espai Occitanocatalà, el secessionisme lingüístic és un fenomen pron recent que s'ha desenvolupat només dempuei els anys 1970. Es caracteritza per llei treta següent^[2]:

• Un rebuig (inassumit) del desenvolupament de l'occità i del català, com llengües normals de comunicació dins la societat. Bensai És allò el motiu principal que explica el secessionisme lingüístic dins de llengües subordenadas com l'occità i el català. Ansin El secessionisme lingüístic representa de fet una incapacitat d'inversar la diglòssia i la substitució lingüística. Simultaneament S'acompanya d'una ideologia que idealiza la coexisténcia entre la llengua subordenada (una varietat d'occità o de català) i la llengua dominanta (francès, espanyol, italià), negant o minimitzant ansin el conflicte lingüístic. Estigmatiza Com enemic principal, no la llengua objectivament dominanta (francès, espanyol, italià), més la seva llengua pròpia (occità, català) de la qui pretend de separar una varietat regional.
• Una rompedura i una contradicció amb les tradicions dels moviments renaissentistas occità i català, que afirmen la unitat de l'occità o del català dempuei el segle XIX.
• Una ignorància (sovint voluntària) de la tradició de la lingüística romànica que vas afirmar també la unitat de l'occità o del català^[3].
• De crispacions identitàries subre els dialectes que volen considerar com llengües a part.
• Una absència d'èxit (o ben una posició molta marginal) dins la recerca científica en lingüística^[4].
• Un lobbying actiu vers els medis polítics regionals.
• L'adhesió a una grafia o a una prescripció que romp la unitat lingüística i que exagera les particularitats dialectals.

En occità

En occità, hi ha tres cas:

• El secessionisme lingüístic alvernyès és sostingut dempuei els anys 1970 per Piare Bonaud que ha fundat la norma bonaudiana, el Cercle Terra d'Alvèrnia i la revista Bisa Nèira. L'impacte dins la població és negligible. El medi cultural alvernyès és dividit entre la visió unitària de l'occità (partisans de la grafia clàssica) i el secessionisme (partisans de la grafia bonaudiana).
• El secessionisme lingüístic provençal és aparegut dins els anys 1970 amb Loís Doni i és reactivat dempuei els anys 1990 per Felip Blanchet i per grups com la Unió Provençal o el Col·lectiu Provença. Aqueu secessionisme revendica La grafia mistralenca (més no és representatiu del conjunt dels usatgiers de la grafia mistralenca, que són tradicionalment partisans de la unitat de l'occità). L'impacte dins la població és feble. El medi cultural provençal és dividit entre la visió unitària de la llengua (amb de partisans tant de grafia mistralenca com de la grafia clàssica) i el secessionisme (amb només de partisans de la grafia mistralenca). El Consell Regional de Provença-Alps-Costa Blava va votar una resolució el 5 de desembre de 2003 que aprovava el principi de la unitat del "occità o llengua d'òc" i del fet que el provençal n'és una part.
• El secessionisme lingüístic gascó, sostingut dempuei els anys 1990 per Joan Lafita, que ha creat dins els anys 2000 un "Institut Bearnès i Gascó". L'impacte dins la població és negligible. El medi cultural gascó vas adherir gairebé unanimament a la visió unitària de la llengua. El secessionisme de Joan Lafita proposta dos sistemes gràfics originals, una versió fora norma de la grafia clàssica i una versió fora norma de la grafia febusiana-mistralenca. a Aran, el gascó és definit força oficialment com una varietat de l'occità. L'estatut d'Aran de 1990 present el gascó aranès com "Er aranès, varietat de la llengua occitana i pròpia d’Aran". També l'estatut d'autonomia de Catalunya reformat en 2006 o confirma amb aquella fórmula: "Ella llengua occitana, denominada aranès a Aran".

En català

En català, hi ha tres cas:

• El secessionisme lingüístic valencià, o blaverisme, és aparegut al final els anys 1970 al moment de la transició democràtica (després del final del franquisme). És sostingut per certanei sectors culturals i polítics conservators de la societat valenciana, que els partisans de la unitat de la catalana llei consideren com "pòstfranquistas". L'impacte dins la població és matisat: els valencians nomman la seva llengua "valenciana" maig són compartits subre la qüestió de la unitat de la llengua catalana, d'unei admeten que "valencià" és un altre nom possible per" català", d'altres diuen que el" valencià" seria una llengua distinta del" català". L'impacte del blaverisme és nul dins la comunitat científica dels lingüistes. Llei "blavers" o "blaveros" escriuen el valencià dins de sistemes fora norma i pron marginals (com llei pretendudei "normes del Puig"); és excepcional que escriguin dins la norma oficial del català (aquella de l'IEC).
• El secessionisme lingüístic balear, pron marginal, és sostingut per certanei grups culturals. S'inserís dins una tendència més llarga però pron inorganizada i pron feble, trucada gonellisme, que s'oposa a l'estandardizacion del català.
• El secessionisme lingüístic de la Franja de Ponent (zona catalana de la regió Aragó) és pron marginal i és aparegut dins els anys 2000. És sostingut per grups lligats té moviments aragonesistas, que rebutgen d'admetre la presència de la llengua catalana dins la regió Aragó.

En romanès

El romanès és la llengua de l'estat de Moldàvia tant com aquella de l'estat de Romania. Durant l'ocupació soviètica de Moldàvia, finals en 1989, el poder soviètic hi va imposar l'alfabet cirillic i pretendèt que el "moldau" era una llengua distinta del romanès. Els lingüistes estimen que aqueu secessionisme lingüístic té gens de validesa científica^[5]. La Moldàvia del final de l'era soviètica (a partir de 1989), puei la Moldàvia independent (dempuei 1991) anomenen "moldau" la llengua oficial, més aqueu moldau (el romanès de Moldàvia) receu en pràctica la mateixa codificació que el romanès de Romania (aixecat quauquei detalls menors). Allò garentís solidament la unitat de la llengua romanesa.

Avui, Sol el poder autoproclamat de Transnístria (zona sota control rus, en secession amb Moldàvia) torna a imposar l'alfabet cirillic al romanès, que l'anomena "moldau" i que pretend de nou que seria una llengua distinta del romanès. En tot cas el poder transnistrian privilègia el rus i frena el desenvolupament del romanès.

En sèrbocroat

Per maig de detalls, vegeu sèrbocroat.

El sèrbocroat a una gran unitat estructural, reconeguda pels lingüistes especialitzats dins les llengües eslavas^[6]. Més és parlat per poblacions que tenen consciències nacionals força distintas: els croats, llei bosniacs ("musulmans") i llei sèrbes. Ansin, dempuei L'afondrament d'Iugoslàvia en 1991, el sèrbocroat ha perdut la seva codificació unitària i el seu estatut de llengua oficial; ara és compartit entre tres llengües oficials que sègon de codificacions distintas: el croat, el bosnian i el sèrbe.

Ansin, El sistema de base comuna, el sèrbocorat, continua existint dins llei feta, a través de la seva estructura lingüística gairebé intacta: és un diasistèma o una llengua per distància. Per contra és cultivat a través de tres formes volontariament divergentas, el croat, el bosnian i el sèrbe, que són llengües per elaboració^[7].

Comparacions

Els secessionismes lingüístics que nasejan en occità, en català i en romanès són minoritaris i no són consensuaus. No Arresten la dinàmica majoritària que fa que aquelei llengües miren funcionaments pron unitaris.

Al contrari, el secessionisme lingüístic en sèrbocorat és un fenomen ara majoritari, consensuau i fortament institucionalizat. És allò que autoritza de dir que aqueu secessionisme lingüístic a abotit té "llengües per elaboració" per qualificar el croat, el bosnian i el sèrbe, bord que les elaboracions divergentas se són ben implantades dins la pràctica general.

Notes

1. ↑ Per exemple:
   • STRUBELL Miquel (1991) "Català in Valencia: the story of han attempted secession", Swiss Academy of Social Science Colloquium on Standardization: Parpan / Chur (Grisons), 15-20 d'abril de 1991
   • PRADILLA Miquel Àngel (1999) "Ell secessionisme lingüístic valencià", dins: PRADILLA Miquel Àngel (1999) (ed.) La llengua catalana al tombant del mil·leni, Barcelona: Empúries, p. 153-202.
   • Article "secessionisme lingüístic", dins: RUIZ I SAN PASCUAL Francesc, & SANZ I RIBELLES Rosa, & SOLÉ I CAMARDONS Jordi (2001) Diccionari de sociolingüística, coll. Diccionaris temàtics, Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
2. ↑ SUMIEN Domergue (2006) La standardisation pluricentrique de l’occitana: nouvel enjeu sociolinguistique, développement du lexique et de la morphologie, coll. Publications De l’Association Internationale d’Études Occitanes 3, Turnhout: Brepols, p. 49.
3. ↑ BEC Pèire (1970-71) = BEC Pierre (collab. Octave NANDRIS, Žarko MULJAČIĆ) Manuel pratique de philologie romane, París: Picard, 2 vol.
4. ↑ KREMNITZ Jòrdi = KREMNITZ Georg, "Une approche sociolinguistique", in KIRSCH F. Peter, & KREMNITZ Georg, & SCHLIEBEN-LANGE Brigitte (2002) Petite histoire sociale de la langue occitane: usages, imatges, littérature, grammaires et dictionnaires, coll. Cap al Sud, F-66140 Canet: Trabucaire, p. 109-111 [versió actualitzada i traducció parcial de: HOLTUS Günter, & METZELTIN Michael, & SCHMITT Christian (1991) (dir.) Lexikon Del Romanistischen Linguistik. Vol. V-2: Okzitanisch, Katalanisch, Tübingen: Niemeyer]
5. ↑ BEC Pèire (1970-71) = BEC Pierre (collab. Octave NANDRIS, Žarko MULJAČIĆ) Manuel pratique de philologie romane, París: Picard, 2 vol.
6. ↑ COMRIE Bernard, & CORBETT Greville G. (2002), The Slavonic Languages, Londres / Nova York: Routledge [1a ed. 1993]
7. ↑ Llengua per distància i llengua per elaboració són conceptes del lingüista Heinz Kloss. Vegeu:
   • KLOSS Heinz (1967) “Abstand languages and Ausbau languages”, Anthropological lingüístics 9: 29-41.
   • KLOSS Heinz (1978) Die Entwicklung neuer germanischer Kultursprachen seit 1800, coll. Sprache Del Gegenwart-Schriften dels Instituts für Deutsche Sprache n° 37, Düsseldorf: Schwann [1a ed. 1952, Munic: Pohl]