| Glacera d'Aletsch | |
|---|---|
| | |
| Glacera d'Aletsch vist de el Eggishorn | |
| Latitud Longitude | |
| País | |
| Regió | Cantó del Valia |
| Massiu | Alpes bernoises |
| Vallée alimentée | Vallée del Rhône |
| Curs d'aigua | Massa |
| Tipus | Glacera de vallée |
| Longitud màxima | 23,6 km |
| Superficie | 117,6 a 128 km2 |
| Altitud del front glaciaire | 1 560 m |
| Velocitat d'écoulement | 180 a 200 m/any |
| Mapa de la zona Jungfrau-Aletsch-Bietschhorn inscrita al patrimoni mundial | modificar |
La glacera d'Aletsch és el més gran glacera de les Alpes, situat en el sud de la Suïssa en el cantó del Valia. Ha envoltat al nord pel massís de la Jungfrau, al sud per la vallée del Rhône amb el qual la glacera comunica via les goles de la Massa, a l'est pel llac Märjelen i a l'oest per el Aletschhorn.
Sumari |
La seva longitud és de 23,6 quilòmetres (en desembre 2001) per una superficie de 117,6 km2 (o 128 km2 segons la comissió d'evaluació de la Unesco[1]) i una massa de 27 mil milions de tones de gelat[2],[3]. La seva part médiane avanç a una velocitat de l'ordre de 180 a 200 metres per any[4]. Nou cimeres que l'envolten han més de 4 000 metres d'altitud per una altura mitja de 4 108 metres[5].
Des de l'oest, el Grosser Aletschfirn es flueix al nord de l'Aletschhorn i del Lötschenlücke (3173 metres), un col que agafa el Lötschental i que comunica amb el Langgletscher. Aquesta part de la glacera ha fornit en neu i en gelat per tres importants névés : el Ebnefluhfirn, el Gletscherhornfirn i el Kranzberfirn. Aquests tres névés debuten a aproximadament 3 800 metres d'altitud. De el Ebnefluhfirn fins a la Konkordiaplatz, la Aletschfirn mesura 9 quilòmetres amb una largeur mitja de 1 500 metres.
Del nord-oest, el Jungfraufirn en procedència del flanc és de la Jungfrau i del sud del Mönch és el més curt dels névés principals amb 7 quilòmetres. Es troba a continuació directament en l'eix de la vallée glaciaire quan aboca la Konkordiaplatz. Ha vorejat a l'oest pel Kranzberg i el Trugberg a l'est. Al seu punt culminant, aquest névé arribat a una largeur de 2 quilòmetres i mesura encara 1 quilòmetre en la seva part terminal.
La zona a l'est del Mönch i sobre el flanc sud-oest del Gross Fiescherhorn dóna naixement a el Ewigschneefeld (littéralement el camp de les neus eternes). Aquest névé de 8 quilòmetres i 1,2 quilòmetre d'amplària prossegueix el seu descens en longeant l'oest de la crête del Grünhorn. El vessant a l'est d'aquest últim dóna naixement al Fieschergletscher, una glacera que evoluciona gairebé paral·lelament a aquell d'Aletsch però que és més curt.
Els tres névés principals segueixen una pendent d'aproximadament 25 a 30 %. El Ewigschneefeld en la seva part inferior és el més crevassé dels tres. Aboquen la Konkordiaplatz (posa de la Concorda) on el gelat pot arribar a un espessor de més de 900 metres[3]. Un petit névé lateral de 3 quilòmetres i 600 metres d'amplària, el Grüneggfirn ve de l'est i agafat la Konkordiaplatz a l'altura de les cabanes de la Konkordia. És igualment connecté al Fieschergletscher via el Grünhornlücke (3 280 metres).
El gelat acumulat a la Konkordiaplatz, vasta zona planeja d'aproximadament 1,5 quilòmetre d'amplària, es desplaça d'aproximadament 180 metres per any cap al sud-és per començar el seu llarg descens en la vallée glaciaire.
La glacera pren la direcció del sud-és al peu del Gross Wannenhorn situat a l'est (3 906 metres) i el Dreieckhorn a l'oest (3 811 metres). Una fes arribat a l'altura del llac de Märjelen situat a l'est, la glacera gira i punta cap al sud a continuació el sud-oest amb el Eggishorn que lluïdes barra el camí al sud. Sempre a l'altura del llac de Märjelen però a l'oest, el Aletschhorn (4 193 metres) alimente una altra glacera, el Mittelaletschgletscher, que manlleva un eix sud-és abans d'agafar la glacera d'Aletsch. Aquesta connexió esdevé de més en més prima en raó del recul si encara que les dues glaceres haurien d'estar separats al futur.
L'última part de la glacera ha recobert de moraines laterals i médianes. La llengua arriba a una altitud de 1 560 metres, ben a sota del límit dels arbres. La Massa es flueix des de la glacera i baixa a continuació en goles on les seves aigües són captées i retingudes en el barrage de Gebidem per alimenter una central elèctrica. El riu agafa a continuació el Rhône.
La glacera d'Aletsch és épais en la seva part superior però al fur i a mesura del seu avenç en la vallée, l'espessor de gelat disminueix sensiblement per no arribar a que 150 metres en la part terminal.
Els moraines caractéristiques de la glacera d'Aletsch, dues bandes paral·leles, han enfosquit i es troben gairebé al mig de la glacera. Segueixen el recorregut del gelat des de la Konkordiaplatz fins al final de la llengua glaciaire. La moraine situada a l'oest ha estar nomenada Kranzbergmoräne i aquella a l'est, la Trugbergmoräne.
En 2001, el UNESCO ha inscrit el lloc Alpes suisses Jungfrau-Aletsch al patrimoni mundial de l'UNESCO l'any 2001. Aquest lloc cobreix en part la glacera d'Aletsch.
Els Alpes podrien perdre 80 % de les seves glaceres si cap canvi no sobrevé en l'emissió dels gasos a efecte d'hivernacle[6]. L'impacte sobre la pérennité de la glacera serà doncs important. La glacera ha retrocedit de 2 600 metres des de 1880. Aquest recul s'ha accelerat des de 1980 i la glacera ha retrocedit de 800 metres l'any 30 anys sigui 30 % del recul total.
En verd, les diferències de longitud anuals cumulées. En vermell, els variations de longitud anuals.
Evolució de la Oberaletsch en metres. |
Evolució del Grosser Aletsch en metres. |
Evolució del Mittelaletsch en metres. |