universitat de barcelona - Wikilingue - Encydia
| Universitat de Barcelona | |
|---|---|
| Universitat de Barcelona | |
 Seu històrica de la UB | |
| Acrònim | UB |
| Lema | «Llibertes Perfundet Omnia Llueix» «La llibertat ho omple tot de llum» |
| Tipus | Pública |
| Fundació | 1450 |
| Localització | |
| Adreça | Gran Via dels Corts Catalans, 585 Barcelona  Catalunya,  Espanya |
| Coordenades | 41° 23′ 11.59″ N, 2° 9′ 50.35″ I |
| Campus | Plaza Universitat, Diagonal, Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) Torribera a Santa Coloma de Gramenet, Mundet, Sants i l'Hospital Clínic de Barcelona. |
| Acadèmia | |
| Estudiants | curs 2006-2007 81.878 |
| Administració | |
| Rector | Diego Ramírez Sarrió[1] |
| Afiliacions | Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives. Grup Coïmbra, IFPU |
| Finançament | Departament d'innovació universitat i empresa. Generalitat de Catalunya |
| http://www.ub.edu | |
La Universitat de Barcelona (en català i oficialment Universitat de Barcelona) (UB) és una institució acadèmica pública amb seu a Barcelona, Espanya. Les seves facultats estan distribuïdes entre diversos campus repartits per la ciutat i voltants: els campus de plaça Universitat, Diagonal, Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) Torribera a Santa Coloma de Gramenet, Mundet, Sants i l'Hospital Clínic de Barcelona.
Contingut |
Història
Els orígens de la UB es remunten a l'època de Martín I, l'humà, el qual va voler atorgar a Barcelona L'estudi de la medicina. Davant d'aquesta situació, l'organització del Consell de cent es va negar.
En època d'Alfonso, el magnànim la UB es va inaugurar en 1450 per una butlla atorgada prèviament pel Papa. Tres segles més tard, al segle XVIII, la seu va ser traslladada a Cervera (Lleida) en agraïment als habitants per donar suport a Felipe d'Anjou durant la Guerra de Successió Espanyola.
En 1842 la seu va tornar a Barcelona ocupant uns antics palaus del carrer del Carme i més tard un edifici nou en l'Eixample construït per Elies Rogent. 90 anys més tard, el govern de la Primera República va atorgar a la UB autonomia pròpia, passant-se a cridar Universitat Autònoma de Barcelona (no confondre's amb l'actual UAB). Però amb l'arribada de la dictadura de Franco, l'autonomia va ser derogada en 1939, entrant en una època de decadència: gran part del professorat va ser substituït per docents concordes al nou règim que va acabar amb un període de crisi intel·lectual.
La UB va ser l'única universitat de Catalunya i les Illes Balears existent fins a 1968, quan es va iniciar un procés que va durar fins a la dècada dels 90 que va originar la resta d'universitats catalanes i la Universitat de les Illes Balears. Paral·lelament, la pròpia UB va iniciar un projecte d'expansió, creant diferents facultats per tot el territori barceloní: el campus de Pedralbes, de Sants, de Bellvitge i Mundet.
Actualitat
El pla Horitzó 2020 preveu:
- Completar el campus de la Diagonal creant un nou menjador, una plaça cívica, un nou auditori, edificis interdisciplinaris.
- L'ampliació del Parc Científic de Barcelona.
- El trasllat de la Facultat de Matemàtiques (situada actualment a l'edifici central) a un nou edifici.
- La construcció de noves facultats i centres d'investigació en Santa Coloma de Gramanet, Bellvitge i Badalona.
Segons un estudi publicat en The Times Higher Education (en els ultimos anys) la UB és l'única universitat espanyola que es troba entre les 200 millors del món quant a qualitat i docència. A més, seria la segona millor universitat iberoamericana (la primera és la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic) i la segona millor del sud d'Europa (la primera és la Universitat de la Sapienza de Roma).
Admissió
Actualment la UB cobreix el 33% de les places universitàries catalanes, sent la demanda lleugerament superior a l'oferta. L'accés es realitza a través de les vies d'accés establertes i les prescripcions es realitzen a través d'internet o de l'Oficina d'Orientació d'Accés a la Universitat, que depèn de la Generalitat de Catalunya. Malgrat dependre al districte universitari català, qualsevol estudiant espanyol pot sol·licitar l'ingrés en qualsevol ensenyament ofert per la Universitat.
Divisions administratives
Existeixen a la Universitat de Barcelona, 19 centres, 18 facultats, 1 escola universitària, 106 departaments i diversos centres adscrits. Tant els departaments com les facultats, tenen una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern.
Facultats
- Campus d'Humanitats o Central:
- Facultat de Filologia (Edifici adjunt a l'edifici històric)
- Facultat de Matemàtiques (Edifici Històric)
- Facultat de Filosofia (Edifici del Raval)
- Facultat de Geografia i Història (Edifici del Raval)
- Campus de Sants
- Facultat de Biblioteconomia i Documentació
- Campus de Medicina-Clínic:
- Facultat de Medicina (Casanova)
- Campus de Bellvitge:
- Facultat de Medicina (Bellvitge)
- Facultat d'Odontologia
- Facultat de Podologia
- Campus de la Diagonal Portal del Coneixement:
- Facultat de Dret
- Facultat d'Economia i Empresa
- Facultat de Belles arts
- Facultat de Biologia
- Facultat de Farmàcia
- Facultat de Física
- Facultat de Geologia
- Facultat de Química
- Campus de Mundet:
- Facultat de Formació del Professorat
- Facultat de Pedagogia
- Facultat de Psicologia
- Nou campus de Torribera (2009):
- Acollirà els estudis sobre Nutrició Humana i Dietètica.
Escoles Universitàries
- Escola Universitària d'Enfermeria
Centres adscrits
- Escola Superior de cinema i Audiovisuals de Catalunya
- Escola Superior de Relacions Públiques
- Escola Superior d'Hostaleria i Turisme
- Escola Superior d'Enfermeria de Sant Joan de Déu
- Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya
Estudis homologats de primer i segon cicle impartits
Curs 2008-2009
- ADE
- Antropologia Social i Cultural
- Belles arts
- Biblioteconomia i Documentació
- Biologia
- Bioquímica
- Ciència i Tecnologia dels Aliments
- Ciències Actuarials i Financeres
- Ciències Ambientals
- Ciències Empresarials
- Ciències Polítiques i de l'Administració
- Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
- Ciències del Treball
- Comunicació Audiovisual
- Criminologia
- Dret
- Documentació
- Economia
- Educació Social
- Infermeria
- Estadística
- Farmàcia
- Filologia Alemanya
- Filologia Àrab
- Filologia Catalana
- Filologia Clàssica
- Filologia Eslava
- Filologia Francesa
- Filologia Gallega
- Filologia Hebrea
- Filologia Hispànica
- Filologia Anglesa
- Filologia Italiana
- Filologia Portuguesa
- Filologia Romànica
- Filosofia
- Física
- Geografia
- Geologia
- Gestió i Administració Pública
- História
- Història de l'Art
- Enginyeria Electrònica
- Enginyeria Geològica
- Enginyeria Química
- Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes
- Enginyeria de Materials
- Investigació i tècniques de mercat
- Lingüística
- Maestro d'Educació Infantil
- Maestro d'Educació Primària
- Maestro de Llengua Estrangera
- Maestro d'Educació Física
- Maestro d'Educació Musical
- Maestro d'Educació Especial
- Matemàtiques
- Medicina
- Nutrició Humana i Dietètica
- Odontologia
- Pedagogia
- Podologia
- Psicologia
- Psicopedagogia
- Publicitat i Relacions Públiques
- Química
- Relacions Laborals
- Sociologia
- Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
- Treball Social
- Turisme
Professors destacats
- Domenec Aguirre, historiador, jurista i polític de l'els segles XVII-XVIII.
- Tomás Alaix, teòleg del segle XVI.
- Santiago Alcolea Gil, historiador d'art, especialitzat als segles XVI-XVX.
- Roger Alier, musicólogo.
- Patricio Rubio Romero, geògraf, Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, Dr. en Geografia i professor titular de Geografia Física des de 1996.
- Martín Almagro Bash, arqueòleg i historiador clàssic.
- Dámaso Alonso, poeta, filòleg i crític literari.
- Ramón D'Alos-Moner i de Dou, bibliotecari, erudit, especialitzat en la literatura italiana.
- Ramón Aramon Serra, filòleg.
- Luis Vicent Aracil Bonet, sociolingüista.
- Antonio BadiaMargarit , filòleg.
- Manuel Ballester Boix, químic, professor a Harvard, premio Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (1982)
- Ignacio Barraquer Barraquer, mèdic oftalmólogo i fundador de l'Institut Barraquer.
- Alberto Bastardas Boada, sociolingüista.
- Jaime Berenguer Amenós, helenista.
- Alberto Bernárdez Cantó, Catedràtic de Dret Canònic, autor del Compendio de Dret matrimonial.
- Antonio Bergnes donis els Casis, filòleg, helenista i editor.
- José Manuel Blecua Teijeiro, filòleg i historiador de la literatura.
- Pedro Bohigas Balaguer, erudit, filòleg, bibliotecari, bibliógrafo i historiador del llibre i la literatura.
- Oriol de Bolós Capdevila, botànic.
- Pedro Bosch Gimpera, prehistoriador, arqueòleg i pioner en l'arqueologia prerromana a Espanya.
- Maria Teresa Cabré, lingüista i terminòloga. Actualment, és professora a la Universitat Pompeu Fabra.
- Francisco Calça, historiador, poeta, professor durant el segle XVI i rector de la universitat.
- Joaquín Carreras Artau, filòsof i historiador de la filosofia.
- Tomás Carreras Artau, filòsof, advocat i etnólogo.
- Creu Casas Sicart, biòloga, botànica i farmacèutica.
- Enrique Casassas Simó, geògraf.
- Jorge Casassas Ymbert, historiador.
- Américo Castro, historiador.
- Alejandro Cirici Pellicer, tratadista, historiador de l'art i crític d'art.
- Miguel Coll Alentorn, historiador, medievalista i polític; president del Parlament de Catalunya.
- Antonio Mengis Pujol, historiador de literatura i crític.
- Margarita Mengis Camps, biòloga i pedagoga.
- Victoria Combalia Dexeus, historiadora d'art i crítica.
- Juan Coromines Vigneaux, filòleg i lingüista.
- Federico Corretja Ruiz, arquitecte.
- Juan Tallada Sala, escriptor, periodista i novel·lista.
- José Cuatrecasas Arumí, botànic i especialista en botànica tropical.
- Pierre Deffontaines, geògraf i director de l'Institut Francès de Barcelona.
- José domenech estapá, arquitecte i matemàtic.
- Luis Domenech Montaner, arquitecte, historiador i polític.
- Manuel Durán Bas, jurista, polític i periodista.
- Eulalia Durán Grau, historiadora i filòloga.
- Francisco Escobar, preceptista i helenista del segle XVI.
- Fabián Estapé, economista i rector de la Universitat de Barcelona.
- Pompeu Fabra poch, lingüista, gramàtic i lexicògraf.
- María Teresa Fernández de la Vega, política i vicepresidenta del Govern Español.
- Pablo Ferrer Piera, metge i especialista en l'estudi de la tuberculosi.
- Laureano Figuerola Ballester, economista, ministre de Finances i creador de la pesseta.
- Luis Folch Camarasa, mèdic pedagog, especialitzat en trastorns psicològics infantils.
- Pedro Font Puig, filòsof, psicòleg i pedagog.
- Pío Font Quer, botànic.
- José Fontana Lázaro, historiador.
- José Fontanella Garraver, jurista i polític molt actiu en la Guerra dels Segadores.
- Juan Fontcuberta Villá, fotògraf.
- Eduardo Fontseré Riba, físic, sismòleg i meteoròleg, pioner en l'estudi dels núvols.
- Miguel Fusté Llaura, antropòleg físic, especialitzat en restes prehistòriques.
- Alejandro Galí Coll, pedagog i historiador.
- David García Bacca, filòsof.
- Francisco García-Valdecasas Santamaría, metge, catedràtic de farmacologia i rector entre els anys 1965 i 1968.
- Salvador Giner, sociòleg i president de l'Institut d'Estudi Catalans
- Antonio Griera Gaja, lingüista i dialectólogo.
- Juan Hernández Pijuan, pintor.
- Manuel Jiménez de Parga Cabrera, jurista i president del Tribunal Constitucional.
- Ramón Jordi González, historiador de la farmàcia.
- José María Jujol Gibert, arquitecte.
- José de Letamendi de Manjarrés, metge, filòsof, músic i poeta.
- Francisco Javier Llorens i Barba, Filòsof.
- Jorge Llovet Pomar, Catedràtic de Teoria de la Literatura i literatura Comparada.
- Ernest Lluch Martín, economista, historiador de l'economia i Ministre espanyol de Sanitat, assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000.
- Juan Maluquer de Malnoms Nicolau, prehistoriador i arqueòleg.
- Rafael Mambla, filòsof i poeta en llatí del segle XVI.
- Ramón de manjarrés de Borafull, enginyer industrial.
- Juan Mañé Flaquer, periodista, escriptor i director del Diari de Barcelona.
- Gregorio Marañón, psicòleg i assagista.
- Ramón Margalef, ecólogo.
- Miguel Ángel Marín Lluna, jurista, especialista en dret internacional i alt funcionari de les Nacions Unides.
- Juan Martí Castell, catedràtic de filologia catalana.
- Carmen Mayyol Fernández, bibliotecària i presidenta del Col·legi oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya.
- Agustín Millars Carlo, paleógrafo, bibliógrafo, latinista i historiador.
- Carlos Miralles solá, helenista, poeta i crític literari.
- José María Millás Vallicrosa, semitista i especialista en hebreu.
- Joaquín Molas Batllori, historiador de la literatura.
- Pedro Felipe Monlau Roca, científic, metge, estudiós de la literatura i l'urbanisme.
- Manuel de Montoliu de Togores, filòleg, crític literari i historiador de la literatura.
- Enrique Moreu-Rei, erudit i historiador de la cultura, especialitzat al segle XVIII; autor dramàtic.
- Jaime Muxart doménech,pintor
- Mary Nash, historiadora.
- Luis Nicolau d'Olwer, historiador, filòleg, helenista i polític.
- Rafael Olivar Bertrand, historiador.
- Marçal Olivar Daydí, erúdito, filòleg, latinista, medievalista i historiador de la ceràmica i altres arts.
- Juan Va orar Florensa, Bioquímic; en la NASA va dirigir els programes d'investigació dels Apollo i Viking.
- Agustín Pedro Pons, metge.
- Luis Pericot García,prehistoriador.
- Agustín Pi Sunyer, mèdic fisiólogo i polític.
- José Puig cadafalch, arquitecte, historiador i polític.
- José Ramoneda Puiggrós, urbanista i cartógrafo.
- Carlos Riba Bracons, poeta, escriptor, helenista i assagista.
- Carmen Riera Guilera, escriptora.
- Santiago Ramón y Cajal, metge i fisiólogo; Premi Nobel de Medicina.
- Jaime Raventós Gavaldá, metge i farmacólogo i descobridor del fluotano.
- Juan Reventós Carner, polític i president del Parlament de Catalunya.
- Peter John Reynols, Arqueòleg, especialitzat en l'Edat de Ferro.
- Martín de Riquer Morera, filòleg, romanista, historiador i heraldista.
- Bartolomeo Robert Yarzábal, metge i alcalde de Barcelona
- Antic Roca, professor de llengua, arts, filosofia i aritmètica al segle XVI.
- Miquel Roca Junyent, advocat i polític.
- David Romano Ventura, historiador i semitista.
- Juan Doménico Ros Aragonés, ecólogo.
- Xavier Rubert de Ventós filòsof i polític.
- Jorge Rubió Balaguer, erudit, filòleg bibliotecari i primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
- Antonio Rubió Luch, historiador, medievalista i historiador de la literatura.
- Joaquín Rubió Ors, poeta, escriptor i rector de la Universitat de Barcelona.
- Jordi Sabater Pi, primatólogo i etólogo.
- Mamuel Sacritán Luzón, filòsof, pensador i assagista.
- Gaspar Sala Berart, escriptor i polític del segle XVII
- Javier de Sales Bosch, historiador de l'art.
- Ricardo Salvat, director teatral i historiador del teatre.
- José María Sans Travé, historiador, arxivador i director de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- Rafael Santos Torroella, escriptor, crític d'art i dibuixant.
- José de Saragossa Vilanova, matemàtic i astrònom del segle XVII.
- Juan Sardá Dexeus, economista.
- Jaime Serra Húnter, filòsof.
- José Serra Ráfols, Arqueòleg.
- Sebastián Serrano Farrera, lingüista, especialitzat en comunicació i semiòtica.
- Jaime Sobrequés Callicó, historiador.
- Jordi Solé Tura, ex-Ministre espanyol, jurista, va ser un dels "pares de la Constitució de 1978".
- Ferrán Soldevila, historiador i escriptor.
- Luis Solé Sabarís, geòleg i geògraf.
- Miguel Tarradel Mateu, arqueòleg i historiador.
- Ana Teberosky Coronat, psicòloga infantil i pedagoga.
- Esteban Terradas Illa, matemàtic, enginyer industrial i de camins.
- Francisco Tomás i Valent, jurista.
- Antonio Torroja Miret, matemàtic.
- Ramón Trias Fargas, economista i polític.
- Antonio Trias Pujol, metge.
- Joaquín Trias Pujol, metge.
- Ángel Valbuena Prat, filòleg i historiador de la literatura castellana.
- Eduardo Valentí Fiol, humanista, filòleg, especialitzat en filologia clàssica.
- Valentín Vázquez de Prada, historiador.
- José María Valverde Pacheco, escriptor, poeta, assagista i traductor.
- Juan Vernet Ginés, arabista.
- Jaime Vicens Vives, historiador.
- Cayetano Vidal Valencià, doctor en filosofia i lletres, escriptor.
- Juan Vilá Valentí, geògraf.
- Juan Luis Vileta, filòsof i teòleg del segle XVI
- Eulalia Vintró, filòloga, política i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
- Jorge Wagensbeg, físic i editor dedicat a la divulgació científica.
- Joaquín Xirau Palau, filòsof.
- Joaquín Yarza Luaces, historiador de l'art.
- Javier Zubiri, filòsof.
- Juan Miquel González d'Audicana, Catedràtic de Dret Romano.
- Francisco Rivero Hernández, Catedràtic de Dret Civil.
- Agustín Lluna Serrano, Catedràtic de Dret Civil.
- Encarna Roca Trías, Catedràtica de Dret Civil, Magistrada del Tribunal Suprem.
- Pedro Voltes, Professor de Filosofia i lletres, catedràtic d'Història de l'Economia.
Alumnes destacats
- Roger Alier, musicólogo especialitzat en òpera.
- Julio Anguita González, polític andalús.
- Carlos Barral, editor
- Anna María Birulés Bertrán, ministra espanyola de ciència i tecnologia.
- Francesc Cambó Batlle, polític.
- Jordi Carbonell de Ballestar, polític i filòleg.
- Josep-Lluís Carod-Rovira, Conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.
- Joan Clos Matheu, alcalde de Barcelona.
- Emma Cohen, actriu.
- Josep Mengis Solá, astrònom.
- Luis Companys Jover, advocat laboralista, alcalde de Barcelona, ministre espanyol de Marina, president del Parlament de Catalunya i President de la Generalitat de Catalunya.
- Joan Coromines Vigneaux, lingüista.
- Jordi Dauder, actor
- Fabián Estapé, economista, impulsor dels plans d'estabilització econòmica durant el franquisme i rector de la Universitat de Barcelona.
- Jaume Ferran i Clua, metge i bacteriólogo.
- José Ferrater Mora, filòsof.
- Francisco Fontbona de Vallescar, historiador de l'art.
- Jaime Gil de Biedma, poeta.
- Federico Jiménez Losantos, periodista.
- Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
- Joan Maragall, poeta.
- Pere Ventayol Suau, farmacèutic i historiador mallorquí.
- Bartomeo Serra Martí, advocat, secretari d'ajuntament i historiador mallorquí.
- Bartomeo Ventayol Xifri, pintor i escultor mallorquí
- Ramón Margalef, ecólogo.
- Judit Va mastegar, model i presentadora de televisió.
- Joan Massagué, oncólogo i Premio Príncep d'Astúries d'investigació.
- Joan Va orar, bioquímic.
- Julia Otero, periodista.
- Eugenio d'Ors, escriptor, polític i filòsof.
- Anibal Ramos, polític espanyol.
- Joan Reventós Carner, polític.
- Ángel Ros Domingo, polític.
- Josep Pla, escriptor.
- Josep Piqué, economista, ministre espanyol d'Indústria i d'Exterior.
- Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya.
- Carmen Riera Guilera, escriptora.
- Narcís Serra, alcalde de Barcelona, economista, Ministre espanyol de Defensa i president de la Caixa Catalunya.
- Antonio Siurana Saragossa, polític.
- José Trueta Raspall, metge.
- Terenci Thos Codina, jurista, polític i escriptor.
- José Bargalló, conseller de la Generalitat de Catalunya i director de l'Institut Ramon Llull.
- Joan Laporta, advocat i president del Futbol Club Barcelona.
- Carme Chacón Piqueras, Ministra de Defensa.
- Antoni Peyrí, Mèdic dermatólogo.
Una altra informació
És membre del Grup Coïmbra, de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives i de Lliga d'Universitats d'Investigació Europees
Vegeu també
Referències
- Aquest article va ser creat a partir de la traducció de l'article Universitat de Barcelona de la Wikipedia en català, sota llicència Creative Commons Compartir Igual 3.0 i GFDL.
