titagües - Wikilingue - Encydia
| Titagües | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|90x108px|Escut de Titagües]]
.svg/20px-Bandera_de_la_Comunidad_Valenciana_(2x3).svg.png){kind=small}
Titagües és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de València, a la comarca dels Serrans.
Contingut |
Geografia
Titagües és un poble accidentat pels contraforts meridionals de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part del conjunt de la serra de Javalambre i drenat pel riu Turia.
Circumden a Titagües els turons del Llum, Hontanar de l'Herrero, l'Alt del Manzano, Queixal Modorra i Castillo de la Cabrera, entre uns altres, tots ells de les serres de Losilla i del Sabinar.
El terreny, arenisco i calizo, està regat per nombroses fonts, com és la font de l'Or, la de l'Hontanar (que subministra aigua a la població) la del Rebollo, la de l'Esbarzer... Algunes d'elles vénen definides popularment per ser saludables i amb propietats curativas. La major part del terme (un 70%) corresponen a muntanyes d'utilitat pública de titularitat municipal. Al voltant de 4.500 Ha. estan cobertes per boscos, majoritàriament de pins, alzines i savines. El clima és continental, d'hiverns freds i llargs i estius curts i calorosos. Les precipitacions de pluja són freqüents a la primavera, sent tormentosas a l'estiu i de neu en algun moment de l'hivern.
Es té accés, des de València, a través de la carretera provincial CV-35.
Localitats limítrofes
El terme municipal de Titagües limita amb les següents localitats: Llaures dels Oms, Alpont, Xelva i Toixa totes elles de la província de València.
Història
L'origen de Titagües no es coneix amb exactitud. Els documents són escassos; però s'auguren assentaments primitius, puix que es troben en el terme les reconegudes pintures rupestres del "oncle Escribano". En la partida del Castell de la Cabrera s'han trobat vestigis que denuncien la presència d'una població mora. Si atenim al testimoniatge històric el seu origen no va més enllà del llarg període de la Reconquesta.
Així la primera notícia docuentada és la divisió dels Regnes feta pel rei Jaime I el Conqueridor l'any 1240, qui va decretar que els llogarets de la Yesa, Llaures i Titagües estiguessin sota la jurisdicció d'Alpont. Entre 1230 i 1260 es va produir l'assentament definitiu dels cristians, tancant així el procés de substitució de la població musulmana.
Per tant, la població va formar part del terme general d'Alpont fins a 1729, quan Felipe V li va concedir el privilegi de Vila Real.
En 1520, el bisbe de Sogorb va erigir la rectoria de Titagües, dependent de la parròquia d'Alpont. Tot això sembla acreditar també una especial consciència religiosa i geogràfica que explica per què la història de la vila gira entorn de la seva evolució com a parròquia.
La demarcació del territori va portar a un llarg plet que es va resoldre per sentència de la Real Audiència en 1757, que va ser apel·lat, però del que no es disposa document amb la nova resolució.
Una altra dada interessant en la història d'aquest municipi és l'existència de la banda de música "La Lira" fundada l'any 1840 i catalogada com la segona banda més antiga de la Comunitat Valenciana.
Segons Pascual Madoz, Titagües era en 1842 "una població de 290 cases de mitja fàbrica, les que es distribueixen en 30 carrers i 4 places, casa d'ajuntament,..., i escola on concorren 50 nens, dotada de 1500 reals; una altra de nenes amb 60 d'assistència i 1.100 reals de dotació... Produccions: blat, sègol, ordi, civada, blat de moro, una mica de seda, cànem, va venir, cera, mel, patates, jueves, cigrons, almortas, olives i verdures; manté bestiar lanar i poc cabrío... Indústria: l'agrícola, 5 teixidors de llenços comuns, un batán, una terrisseria i 4 molins harineros".
L'emblema heràldic d'aquest poble conté un llaura sobre la qual descansa una columna i unes aspes que la coronen. A dreta i esquerra del conjunt sengles xiprers i sobre la cara anterior del llaura, tres creus. El seu origen pot ser romà.
Administració
| Mandat | Nom de l'alcalde. | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979–1983 | ? ? | ? |
| 1983–1987 | ? ? | UV |
| 1987–1991 | ? ? | UV |
| 1991–1995 | ? ? | UV-CCV |
| 1995–1999 | ? ? | PSPV-PSOE |
| 1999–2003 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE |
| 2003–2007 | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE |
| 2007– | Ramiro Rivera Gracia | PSPV-PSOE |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 622 | 613 | 609 | 556 | 554 | 555 | 543 | 544 | 522 | 541 |
Economia
L'economia és essencialment agrícola i ramadera. Els cultius són principalment cereal (ordi), ametller i vinya (que dóna lloc al famós vi jove afrutado de Titagües). La ramaderia més desenvolupada és la porcina i cunícula, registrant-se un augment de la ramaderia avícola. La indústria és escassa; però cal destacar el desenvolupament dels tallers artesanals.
El turisme rural és un dels sectors en vies de desenvolupament, que compta amb major suport per part institucional.
Monuments
Monuments religiosos
- Ermita de la Verge del Remei. Del segle XIV, destruïda parcialment en les guerres carlistas, va ser reconstruïda en 1839.
- Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XIV, amb antecedents en l'època de dominació musulmana(ara casa particular).
- Església Parroquial del Salvador. Del segle XVI, estil renaixentista.
Monuments civils
- Casc antic. En el casc antic de la vila han perdurat diverses edificacions, testimonis d'èpoques de creixement i desenvolupament de la població:
- Casa de l'Oncle Cadenas (1614).
- Casa del Pilatos (1692).
- Casa dels Graners (1722), edificació típica de la població que mostra la importància de la ramaderia com a pilar de l'economia.
- Casa Abadia (any 1750).
- Casa de l'Oncle Jenaro (any 1779).
- Casa de l'Oncle Paco Rector, (any 1783).
- Casa de Fernando "el sastre" (any 1783).
Llocs d'interès
Són nombroses les seves fonts del terme municipal totes elles amb aigües de qualitat excel·lent com la font de l'Or, la del Rebollo, del Moral i les del casc urbà com la Font Vella.
Titagües és molt ric en jaciments arqueològics i pintures rupestres, en el seu terme han estat trobats diversos assentaments tant íberos com a romans, i quant a pintures rupestres destaquen les oposades en l'anomenat Rincón de l'Oncle Escribano, d'una antiguitat de més de 9.000 anys.
Turisme
Senderisme
- Existeix en l'acabo municipal diverses senderes gràcies a la plena muntanya que tenim, recorrent els principals punts del, sent per nomenglatura:
- GR 37 De les Vias pecuàries Recorre la comarca dels Serrans passant per Titagües.
- PRV 41 Senda Simón de Rojas de 12 km
- PRV 220 Senda de la Fusta d'11 km
- SLV 30 Senda de les Pintures Ruprestes de 5,4 km
Ecuestre
Centre Hípico Bulerias
- Classes i Serveis de pupil·latge
- Jornades completes
- Allotjament rural
- Estada organitzada amb o sense propi cavall
- AMBIENT per a tota la família
Bicicleta
- Ruta RC1 Titagües - El Llum - Hontanar - Titagües. de 20 km dificulteu mitjana.
- Ruta RC2 Titagües - La Cavallera - Zagra - Titagües. de 30 km dificulteu alta.
Festes locals
- Sant Antonio Abad. La festa dels grangers i els animals que es realitza el cap de setmana posterior al 17 de gener, en el qual es beneeixen els animals.
- Els Majos. Se celebra el cap de setmana següent al 30 d'abril.
- Festes Patronals. En honor de Jesús Nazareno i de la Verge del Remei se celebren durant la primera desena de setembre. Cada set anys tenen lloc les anomenades "festes grosses".
- Festa de la Verema. És la segona festa per ordre d'importància i suposa una festivitat en honor al vi. No té data fixa, però se solen desenvolupar entre el 9 i 12 d'octubre.
Gastronomia
Es poden degustar els plats típics de tota la zona de l'Alt Turia:
- Olla de poble, composta de patata, mongetes, verdura i carn de porc.
- Gaspatxo: pa, carn de conill i fetge de porc.
- Mico de Pasqua, elaborada amb la massa del pa, embotits de gerra i ous durs.
- Molles i gachas.
- Embotits de "la gerra".
- Morteruelo.
- Ajoarriero.
També cal destacar la fabricació de mantecados i pastes de Titagües, així com l'elaboració d'un excel·lent vi blanc amb subdenominación d'origen "Alt Turia".
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Titagües.Commons
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret informació amb el seu consentiment. [1]
- Pàgina web del municipi de Titagües
- Turisme rural Titagües
