senzill - Wikilingue - Encydia
Un senzill[1] (en anglès single), també anomenat simple o cort, és un disc fonogràfic de curta durada amb una o dos enregistraments en cada cara.
En els antics discos de vinil venien en format de divuit cm (en mesures sajones: 7"); però en l'actualitat es publiquen senzills en cassets, discos compactes i format digital. La seva publicació generalment compleix finalitats de promoció, distribució i segmentació (per a radi, DJs...) i marxandatge, existint diversos formats com el senzill promocional o el maxi senzill.
Contingut |
Descripció
El senzill presenta en general, una o dues cançons principals (trucades cara A i cara B). La primera conté la cançó que es presenta, i la segona presenta una altra cançó addicional que comunament és una barreja o remezcla diferent del tema principal, una altra cançó del repertori de l'àlbum o algun tema inèdit no inclòs en l'àlbum.
Finalitats
Promoció
El tema principal del senzill generalment provenen d'un àlbum musical que ja ha estat o serà llançat de forma imminent, a fi de donar a conèixer l'àlbum o l'artista i promoure la venda.
Distribució i segmentació
En moltes ocasions en les cares A se publiquen versions per a ràdio («edició radio» o «edició per a radi», en anglès «radi edit») per dues raons principals: perquè tingui una longitud adequada per a la ràdio (generalment escurçant la cançó original), o per censurar qualsevol grolleria o vulgaritat que pugui contenir la cançó en la seva versió original.
Marxandatge i col·leccionisme
Generalment en les cares B s'inclouen temes inèdits, remezclas exclusives i altres extres (versions extralargas, versions que inclouen llenguatge vulgar, versions rares, versions interpretades en directe...), amb la intenció d'obsequiar al consumidor amb un article de col·leccionisme o marxandatge. Aquesta característica és comuna en el format maxi senzill.
Tipus de senzills
Senzill comercial
El senzill comercial és el que es posa per a la venda al públic, generalment amb el format clàssic de dues cançons: una en la Cara A, que és la cançó que es promociona, i una altra en la cara B, que pot ser una altra cançó de l'àlbum, o una remezcla o barreja del tema original, o un tema inèdit o (característic en els senzills de rap) una versió instrumental i una altra a capella; el que fomenta la seva comercialització.
Senzill promocional
Un senzill promocional en general és un disc que porta una única cançó, encara que en rares ocasions inclou dues cançons, i fins i tot una cançó i un avanç (en anglès snippet).
Són publicats principalment per ser distribuïts en les emissores de radi i discogràfiques, en general no porten portada, sinó que el disc ve inclòs en una funda bé sigui de plàstic o un altre material; encara que excepcionalment es distribueix al públic, sí se li sol incloure portada i contraportada, normalment diferents a les del senzill comercial.
Doble senzill
Els senzills generalment contenen una sola cara A, però en el format de doble senzill posseeixen dos (a part de la cara B) perquè presenten dues cançons com a principals.[2] Tots dos títols s'uneixen gràficament mitjançant la tipografia «/» (cridada «barra») component el títol del doble senzill, encara que ocasionalment el referit títol pot ser diferent a tots dos presentant qualsevol altra denominació.[3] Solen ser considerats de forma independent a la publicació dels senzills per separat i la seva publicació sol guardar finalitats comercials en segments de mercat on el senzill únic al mateix preu no obtindria vendes suficients.
Maxi senzill
Un maxi senzill o simplement maxi (de l'anglès maxi single) és un format musical per a senzills que presenta més de dues cançons.
És un senzill musical en format de dotze polzades (12", té la mateixa grandària d'un LP). Generalment un senzill porta 1 o 2 temes com a màxim: una cançó en la cara A (el senzill) i una altra en la cara B (la cançó acompanyant); format típic en un senzill de set polzades (7"). Un maxi senzill sol incloure entre 3 i 5 cançons. Aquest tipus de discos és un preludi d'un posterior LP. És molt comú incloure en la cara B del maxi senzill cançons inèdites o si no també, cançons que van quedar descartades de l'àlbum.
Formats
Vinil
El format tradicional de senzills, generalment de 7 polzades (12 en els maxi senzills). Les seves vendes van decaure en els anys 90 amb l'aparició del disc compacte, però es va mantenir gràcies a la utilització del format vinil per part dels DJ i els col·leccionistes. El mercat de senzills en vinil va continuar en aquesta crisi fins a 2001 mantenint-se bàsicament gràcies als DJ, quan va venir el sobtat sorgiment dels llançaments senzills gràcies a l'auge de la música electrònica, a la baixada dels preus de les eines de creació musical i a la divulgació de la cultura musical i el col·leccionisme.
Casete
Va constituir l'alternativa al vinil a mitjan anys 80, distribuint-se fins a l'aparició del disc compacte que ho va substituir pràcticament íntegrament.
Disc compacte
Vídeo
Tradicionalment en VHS, aquest format contenia el videoclip del senzill i es distribuïa o bé als canals de música televisada i discogràfiques o bé al consumidor juntament amb el casset del senzill.
DVD
El format DVD para senzills va ser introduït a finalitats dels 90 i a inicis del 2000. Encara que si bé diverses companyies registrades els han rebutjat per emetre discos compactes, s'han publicat nombrosos en aquest format. Considerats com a articles de col·lecció, generalment contenen el videoclip de la cançó del senzill, i ocasionalment extres , com es va fer I galerias de fotos. Aquest format va reemplaçar al de vídeo que tradicionalment contenia els videoclip.
La versió senzill i la versió editada per a ràdio
La «versió senzill» sol ser una mica més curta que la versió oficial de l'àlbum i, fonamentalment surt publicada en general en el disc senzill del tema corresponent, bé sigui en format de vinil o en CD.
La «versió senzill» no és necessàriament idèntica a la «versió editada per a ràdio» (en anglès radi edit), ja que aquestes, que en general estan fetes per ser destinades a la distribució per a la seva promoció radial, sent més curtes que la pròpia versió senzill i estant censurades. També la «versió senzill» pot ser una versió inèdita en la seva masterización o interpretació.
Referències
- ↑ Real Acadèmia de la Llengua, Senzill (10), Diccionari de la Llengua Espanyola, vintena segona edició, accés 3 de maig de 2008.
- ↑ Un exemple és l'All apologies / Rap me de Nirvana, on ambdues cançons del disc són considerades cares A.
- ↑ Per exemple Closer to God de Nine Inch Nails.
