Robert McKee

robert mckee - Wikilingue - Encydia

Robert McKee (nascut en 1941) és un escriptor i professor d'escriptura creativa conegut àmpliament pel seu seminari "El Guió" ("Story Seminar" en anglès). McKee va desenvolupar aquest seminari quan era professor a la Universitat del Sud de Califòrnia [1]. És l'autor del llibre El Guió: substància, estructura, estil i principis de l'escriptura de guions publicat a Espanya per l'editorial Alba. La versió original en anglès es titula "Story: Substance, Structure, Style and Principles of Screenwriting". El seu llibre és considerat per molts guionistes d'Hollywood una font d'inspiració. El llibre no tracta aspectes "mecànics" de la tècnica narrativa com la trama o els diàlegs tractats un a un. Per contra, el llibre de McKee examina l'estructura narrativa d'una obra i el que fa bona o dolenta una història. Aquest enfocament pot funcionar com una anàlisi de qualsevol altre gènere narratiu, ja siguin guions, obres de teatre, literatura i fins i tot pot abastar obres documentals o d'un altre tipus que "expliquin una història".

Idees

McKee és conegut per la seva oposició a la idea establerta que el director de cinema és l'autor de la pel·lícula. Per contra, McKee entén que l'escriptor o guionista és de fet el creador més important d'una pel·lícula.^[1] El director, igual que els actors, són artistes que interpreten. Els actors interpreten un personatge i el director interpreta un guió. No obstant això el guionista, igual que el compositor musical, és un artista creatiu que comença amb una pàgina en blanc i acaba amb una obra. Per demostrar el seu punt de vista, McKee sol posar el següent exemple: que un guionista vagi al director amb 120 pàgines en blanc (un guió per a una pel·lícula de 2 hores) i li digui "Dirigeix això!".

McKee reivindica la pel·lícula Casablanca (1943) com la millor pel·lícula de la història del cinema en oposició a Ciutadà Kane (1941) d'Orson Welles que apareix com a millor pel·lícula de tots els temps en diverses enquestes realitzades a crítics cinematogràfics [2]. McKee també fa apologia d'Ingmar Bergman com a millor guionista de la història del cinema.

Crítiques

A pesar que l'obra de McKee pugui semblar una forma nova d'entendre la narrativa, moltes de les idees que discuteix estan presents en Aristòtil i en les obres d'altres autors teòrics de la narrativa com John Howard Lawson.

A McKee se li critica i apareix en diverses obres, per exemple, en "Missionnaire" de l'autor francès Joann Sfar i en la pel·lícula de Charlie Kaufman "Adaptation, el lladre d'orquídies" de 2002. En aquesta pel·lícula McKee va fer canvis substancials en el guió i va escollir a l'actor escocès Brian Coix per interpretar-ho a ell^{[cita requerida]}.