organització mundial del comerç - Wikilingue - Encydia
| World Trade Organizations (en) Organisation mondiale du commerce (fr) Organització Mundial del Comerç (és) | ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
![Actuales miembros de la OMC[1]](http://images.encydia.com/thumb/7/79/WTOmap_currentmemberYN.png/250px-WTOmap_currentmemberYN.png)
L'Organització Mundial del Comerç coneguda com a OMC o, per les seves sigles en anglès, WTO va ser establerta en 1995. L'OMC administra els acords comercials negociats pels seus membres (denominats Acords Abastats). A més d'aquesta funció principal, l'OMC és un fòrum de negociacions comercials multilaterals; administra els procediments de solució de diferències comercials (disputes entre països); supervisa les polítiques comercials i coopera amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional amb l'objectiu d'aconseguir una major coherència entre la política econòmica i comercial a escala mundial.
Teòricament el lliure comerç no figura entre els seus objectius, encara que en la pràctica, l'OMC és un fòrum on els Estats Membres busquen acords per a la reducció de certs aranzels (liberalització),[cita requerida] i on es resol qualsevol disputa comercial que pogués sorgir entre els seus membres pel que fa als acords aconseguits.
Contingut |
Història
El GATT-General Agreement on Tariffs and Trade (Acord General sobre Aranzels i Comerç) va ser creat en 1947 a l'Havana, com a resposta al període de proteccionisme, devaluacions competitives i controls de capitals del període d'entreguerras que es considera va ser un dels factors que va portar a la Segona Guerra Mundial. Després de l'adopció de la Smoot-Hawley Tariff Act a Estats Units, que va incrementar els aranzels nord-americans entre el 38%-52%, els socis comercials dels EUA li van imposar a aquest restriccions comercials com a mesura de represàlia. Això va provocar un efecte va dominar pel qual els fluxos comercials es desviaven a altres països, es prenien mesures proteccionistes en aquests, i al seu torn mesurades de represàlia addicionals.
Una vegada conclosa la guerra, els líders polítics mundials van voler establir una sèrie d'organitzacions internacionals que reduïssin la possibilitat que es repetís de nou el conflicte. Aquestes organitzacions internacionals van ser creades per controlar les relacions internacionals i monetàries (Nacions Unides i FMI) i per al control de les relacions comercials (l'Organització Internacional del Comerç, OIC).
Es va considerar que un augment del comerç incrementaria les rendes reals i que la garantia d'un accés no discriminatori als mercats internacionals reduiria la possibilitat de conflictes polítics o que les disputes comercials poguessin crear-los.
El GATT va ser el resultat de converses entre 23 països (12 països industrialitzats i 11 en desenvolupament)[3] que van tenir lloc en paral·lel a les converses per a la creació de l'OIC. Les negociacions que van tenir lloc a l'Havana en 1947 no van donar els seus fruits a causa de la reticència del Congrés dels Estats Units a ratificar l'acord. Finalment, el GATT va ser l'únic resultat dels acords i aquest va impulsar la reducció d'aranzels entre els Estats membres.
A partir d'aquí, i d'acord amb el funcionament típic dels tractats, es van succeir una sèrie de rondes de negociació que anaven canviant o afegint determinats aspectes al GATT. Per exemple, en 1962 es va signar el Multifibre Agreement que derogava determinades restriccions quantitatives en el sector tèxtil de l'aplicació de les reduccions aranzelàries (és a dir, que en aquests sectors no s'aplicarien aquestes reduccions). Entre 1973 i 1979 es va celebrar la Ronda de Tòquio.[4] Pascal Lamy, actual director general.]] La Ronda d'Uruguai (1986-1993) va ser un dels moments més importants dins de les negociacions comercials, resultant en la reintegració del sector agrícola i tèxtil, introducció de noves disciplines en el sector serveis i de Propietat Intel·lectual, així com la creació de l'OMC.
Així doncs, l'OMC va ser creada l'1 de gener de 1995, substituint al GATT, a la ciutat de Ginebra, Suïssa, on encara manté la seva seu. Des de la seva creació, el GATT va ser explícitament concebut com un acord temporal que posteriorment formaria part de l'OIC. A causa que mancava d'una estructura institucional, es va decidir crear l'OMC per suplir aquestes deficiències.
Les principals diferències entre el GATT i l'OMC són les següents:[5]
- Únic contracte (single undertaking): L'acord de l'OMC és un únic contracte, és a dir, que totes les seves provisions s'apliquen a tots els seus membres (excepte pels acords Plurilaterales). Aquesta és una diferència important pel que fa al GATT on, principalment els països en desenvolupament, podien decidir si signar o no un acord.
- Òrgan de solució de diferències (disputi settlement): En l'OMC és gairebé impossible bloquejar la creació de Panells per a la resolució de disputes o l'adopció d'informes, mentre que això sí que era possible en el cas del GATT.
- Transparència: L'OMC té un major mandat per aconseguir la transparència i vigilància en les seves funcions, principalment a través de la creació del Mecanisme de Revisió de les Polítiques Comercials (Trade Policy Review Mechanism).
- Lideratge de l'organització: Com a reflex del major abast de l'organització, en lloc de designar un alt funcionari d'un dels Estats membres (com era tradició en el GATT), els Directors Generals de l'OMC són figures polítiques, en general ex-polítics.
- Funcionament: Mentre que en el GATT podia passar una dècada sense trobades ministerials, en l'OMC, els signants han de reunir-se almenys una vegada cada dos anys.
Com s'ha dit, l'OMC funciona bàsicament mitjançant rondes de negociació de la Conferència Ministerial. Amb posterioritat a la ronda fundacional de l'OMC, la Ronda Uruguai (1986-1993), es van desenvolupar les següents Conferències Ministerials:
- 1996: 1ª, Singapur. Produeix una Declaració Ministerial i una altra sobre comerç de productes de tecnologia de la informació (aquesta última signada per 18 membres)
- 1998: 2ª, Ginebra. Produeix una Declaració Ministerial i una altra sobre comerç electrònic.
- 1999: 3ª, Seattle (també coneguda com a Ronda del Mil·lenni). La reunió fracassa per les protestes massives (veure: La batalla de Seattle) i no produeix cap declaració.
- 2001: 4ª, Doha. Produeix diverses declaracions i decisions conegudes com a "Programa de Doha".
- 2003: 5ª, Cancún. No aconsegueix acordar cap declaració a causa del desacord dels països desenvolupats amb la posició del G-21 (integrat per països del Sud) reclamant l'eliminació dels subsidis agrícoles en països desenvolupats.
- 2005: 6ª, Hong Kong. S'aprova una Declaració Ministerial i una Llista de Preguntes als Ministres que inclou 5 punts directament referits al proteccionisme en l'agricultura, i altres 3 sobre productes no agrícoles.
Acords
L'OMC administra uns 60 acords. Alguns dels més importants són:[6]
- Acord General sobre Comerç i Aranzels (GATT en anglès)
- Acord General sobre el Comerç de Serveis AGCS (GATS en anglès)
- Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç ADPIC (TRIPS en anglès)
- Acord sobre Mesures Sanitàries i Fitosanitàries
- Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç
Crítiques
Crítiques al funcionament sistémico de l'OMC
Alguns països han denunciat[cita requerida] irregularitats en els processos de negociació en el si de l'OMC com mantenir posicions extremes fins a l'últim moment per aconseguir acords intermedis, negociar en petits grups de països marginant als països menys importants (“sala verda”), etc.
També ha estat criticat que cap país en desenvolupament té la capacitat de fer front unilateralment a un bloqueig de les negociacions.
La falta de transparència
Un dels aspectes més criticats quant a la transparència de l'OMC són les anomenades negociacions de la Sala Verda (Green Room), un sistema de reunions informals establertes durant la Ronda d'Uruguai, cridades així pel color de l'habitació on es realitzaven. En aquestes reunions, un nombre reduït de països, amb interès en el tema que va a ser negociat, es troben per arribar a un acord que, més tard, ha de ser ratificat, per consens, per tots els països membres (entre els quals hi ha molts que no han estat convidats a les reunions). Aquest mecanisme es va repetir a Seattle, i va ser un dels motius més importants del fracàs de la conferència, ja que els països africans i uns altres de la perifèria es van plantar davant aquesta situació i es van negar a ratificar la declaració final (en la negociació de la qual no havien participat, ja que havien estat marginats de les negociacions de la "sala verda" durant tota la conferència). Els processos en la Green Room van ser objecte de crítiques durant la dècada dels noranta, especialment per part de països en desenvolupament i ONGs preocupades per la falta de transparència, per ser tots dos exclosos d'aquests processos.
Hi ha hagut diferents propostes durant dècades per formalitzar les negociacions a la Sala Verda mitjançant la creació d'un comitè executiu que administri l'agenda de l'OMC, amb un nucli permanent de membres basat en criteris acordats, com per exemple la proporció del comerç mundial manejat per cada país, al costat d'un grup rotatiu de països més pequenyos. A dia d'avui, no s'ha aconseguit progrés en aquesta adreça. Determinats autors consideren que l'abús de negociacions a la Sala Verda per part dels membres de l'OMC és innecessari. En qualsevol cas i a pesar que una major transparència és sens dubte necessària i sempre aconsellable per a l'organització, altres autors consideren que un mecanisme similar a les negociacions a la Sala Verda (on determinats membres es reuneixin per discutir sobre polítiques comercials que afectin única o principalment a aquests sense la participació d'altres membres) sembla inevitable en una organització amb un nombre tan elevat de membres.
Una altra crítica freqüent dirigida a l'OMC és que no existeix accés lliure a totes les dades generades per l'OMC. Per exemple, no existeix l'accés lliure a la Base de dades Integrats de l'OMC, que comprèn les dades sobre els límits tarifaris als quals els membres s'han compromès. A pesar que els límits tarifaris són el nucli de l'OMC, és molt complicat la seva anàlisi per part de qualsevol investigador extern lloc que això requereix l'anàlisi d'una quantitat fenomenal de dades. No obstant això, el Secretariat de l'OMC organitza i recull de manera més comprensible totes aquestes dades però únicament tenen accés a ells els governs dels Estats membres.
Membres i observadors
L'OMC agrupa als seus estats membres, a estats observadors com és el cas d'Algèria o Andorra i també a organitzacions com l'ONU i el Banc Mundial. Actualment l'organització compta amb 153 membres després de l'adhesió de Cap Verd el 23 de juliol de 2008 i 30 nacions en qualitat d'observadors.[7]
La Unió Europea (UE) posseeix estatus de membre. La seva denominació a l'efecte de l'OMC és, per raons jurídiques, les Comunitats Europees.
Dates d'adhesió dels estats membres
|
|
Governs amb la condició d'observador
|
|
Nota: Amb excepció de la Santa Seu, els observadors han d'iniciar les negociacions d'adhesió en un termini de cinc anys després d'obtenir la condició d'observador.
Traduccion en diversos idiomes
Referències
- ↑ Organització Mundial del Comerç. «Members and Observers» (en anglès). Consultat el 16 de Novembre de 2008.
- ↑ General Information on Recruitment in the World Trade Organization, World Trade Organization
- ↑ Els 23 països van ser: Austràlia, Bèlgica, Brasil, Burma, Canadà, Ceilan, Xile, Xina, Cuba, Txecoslovàquia, Estats Units, França, Índia, Líban, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Nova Zelanda, Pakistan, Regne Unit, Rhodèsia, Síria i Sud-àfrica. Posteriorment, Xina, Líban i Síria van abandonar les converses.
- ↑ Hoekman, B. and Kostecki, M.M. (2001):The Political Economy of the World Trading System: WTO and Beyond. Oxford University Press.
- ↑ Matsushita, M., Thomas J. Schonbaum and Petros C. Mavroidis (2003): The World Trade Organization, Law Practice, and Policy. Oxford University Press
- ↑ Textos jurídics de l'OMC
- ↑ Membres i Observadors.
Vegeu també
Enllaços externs
- Assetjo Web de l'OMC en Españolkrc:Дуния сатыу-алыу организация
