montjuïc (barcelona) - Wikilingue - Encydia
Montjuïc (Montjuïc en català), de vegades escrit també com Montjuich, és un barri i una muntanya de Barcelona, Espanya.
Contingut |
Etimologia
L'atribució tradicional de l'etimologia de Montjuïc és la de" Muntanya dels jueus", suposadament del català medieval, motivada per l'existència, confirmada pels documents i l'arqueologia, d'un cementiri jueu a la muntanya. Igualment es contempla la possibilitat que aquest topònim venja de la forma llatina Mons Iovis, és a dir, Muntanya de Júpiter, nom esmentat per Pomponio Mela en la seva obra Corografia:
Es traduiria com: "Des d'aquí fins a Tarraco es troben les poblacions de Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; els petits rius Baetulo, el Rubricatus, al costat de la Muntanya de Júpiter, en la costa de Barcino, i el Maius, entre Subur i Tolobi.
Geografia
- Latitud: 41º 22' N
- Longitud: 2º 10' I
Història
S'han trobat les restes d'un poblat ibèric del segle III a. C. i segle II a. C.
Sempre ha estat un lloc estratègic des del qual defensar la ciutat pel que des de l'antiguitat hi ha hagut una fortalesa en el seu cim. En 1751 es va construir l'actual castell, obra de Juan Martín Cermeño, que durant la Guerra de la Independència Espanyola va ser ocupat pels francesos.
Igual que ha estat un punt estratègic per a la defensa de la ciutat, ho ha estat per mantenir-la baix control, juntament amb la fortalesa de la Ciutadella en l'altre extrem de la ciutat. L'any 1843 es va bombardejar la ciutat des del castell per posar fi a la rebel·lió de la jamancia el que va destruir o va danyar 460 edificis.
El castell també ha estat utilitzat nombroses vegades com a presó per a presos polítics fins als temps de la dictadura de Franco, i lloc on posteriorment eren afusellats i enterrats en el cementiri del costat sud-oest de la muntanya. Durant el segle XIX i XX es van afusellar diversos anarquistes (entre ells el pedagog Francisco Ferrer i Guàrdia) i en 1940 a Lluís Companys president de la Generalitat de Catalunya.
Amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, es va completar la urbanització d'algunes àrees de la muntanya. Dissenyant-se com l'espai central de la mateixa, motiu pel qual es construirien els diferents pavellons que s'alcen per les faldilles de la muntanya i a banda i banda del passeig que ho condueix des de la Plaça d'Espanya, al Barri de Sants-Montjuïc, i des d'on es poden gaudir unes grans vistes.
En 1969, 1971, 1973 i 1975 es va disputar el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 en el Circuit de Montjuïc, que era un traçat urbà, però a causa d'un accident que cost la vida a dos espectadors l'any 1975 la FIA va decidir que Montjuïc era un lloc perillós per disputar un gran premi de Fórmula 1.
Amb data 15 de març de 2007, la Direcció general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, de conformitat a la Llei del Patrimoni Cultural Català (Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català), va declarar una zona de Montjuïc Ben Cultural d'Interès Nacional (BCIN), per l'existència del cementiri jueu medieval de Barcelona, considerat el més gran d'Europa de la seva època. [1], [2]
Cementiri Jueu Medieval
El cementiri jueu de Montjuïc Es localitza en un petit camp situat en la vessant nord-oriental de la muntanya de Montjuïc, a uns 100 m sobre el nivell del mar, des d'on es dominava tota la ciutat medieval de Barcelona, en l'interior de la qual se situava la jueria (coneguda com el Call). Les primeres notícies escrites que tenim sobre la necròpoli jueva de Barcelona daten del segle XI (1091), quan el Conde Ramón Berenguer va restituir unes vinyes a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, localitzades a Montjuïc (Muntanya judáico) i que limitaven a l'est per unes antigues sepultures jueves (veteres iudorum sepultures). Aquesta necròpoli va perdurar fins a la fi de la jueria l'any 1391, moment en el qual sofreix la seva devastació i el saqueig de les làpides funeràries. Ja des del segle XVII es tenen referències històriques del coneixement de la ubicació, bastant precisa, del cementiri jueu. No va ser fins a 1898, a causa de la construcció d'unes bateries de defensa costanera en ple recinte del cementiri, quan es va tenir constància de la primera actuació arqueològica efectuada dins del recinte, de manera més o menys controlada. Aquest fet va permetre confirmar que la necròpoli s'estenia a banda i banda del camí que conduïa al castell de Montjuïc, i que es correspon amb l'actual carretera del Castillo. Els treballs d'excavació arqueològica dels anys 1945 i 2001 han permès documentar una part de la necròpoli amb més de 700 tombes. A partir de la tipologia sepulcral (característiques de la fossa, la seva orientació, la posició dels cossos) i de la relació espacial entre les sepultures es pot establir una cronologia de la necròpoli que va del segle IX al XIV.
D'aquesta necròpoli existeix un important conjunt epigràfic amb més de 74 unitats, recollides en la Sèries Hebraica de la Monumenta Paleographica Medii Aevi fica. Dins d'aquest conjunt s'ha d'afegir una nova làpida epigràfica d'un caràcter excepcional localitzada in situ durant la intervenció arqueològica de 2001.
Es tracta, per les seves característiques, del conjunt més gran, més significatiu i més representatiu de la memòria i la cultura de la comunitat jueva durant l'època medieval en l'àmbit de Catalunya i, molt probablement, del Mediterrani occidental.[3]
Actualitat
En l'actualitat, es troba íntimament relacionada amb l'esport, a causa de la gran quantitat d'instal·lacions esportives que acull.
En la faldilla d'aquesta muntanya es troben les instal·lacions olímpiques que van acollir els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, com l'Estadi Olímpic Lluis Companys (al costat del com es troba el Museu de la Fundació Barcelona Olímpica), el Palau Sant Jordi dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki, la Piscina de Salts i les Piscines Picornell, i l'antic Palau dels Esports del carrer Lleida, ara reconvertit l'el Barcelona Teatre Musical, que acull espectacles teatrals i musicals. L'oferta d'instal·lacions esportives la completen l'estadi d'atletisme Joan Serrahima, i el les instal·lacions de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEF Catalunya).
A Montjuïc es troben també llocs d'interès turístic com el Poble Espanyol, un recinte construït per a l'exposició de 1929 i que recull carrers, places i llocs característics de tota Espanya, tal com es pot apreciar en la seva entrada les Torres d'Àvila, o un típic pati andalús, amb els seus carrers plens de flors, a més d'estar poblat de restaurants, bars, i llocs d'oci i espectacle, a més la Torre de telecomunicacions de Montjuïc dissenyat per Santiago Calatrava. Antigament també va acollir el popular Parc d'atraccions de Montjuïc, ara reconvertit en parc públic: Jardins Joan Brossa.
La muntanya és seu també d'importants institucions culturals, així com ho va anar de nombrosos esdeveniments esportius com el gran premi d'Espanya de Formula 1 (1969,1971,1973 i 1975) o les importants "24 Hores Motociclistes de Monjuic". A més de l'esmentat "Barcelona Teatre Musical", es troben aquí també el Teatre Lliure, el Mercat dels Flors, el Teatre Grec, la Museu Joan Miró, el Museu CaixaFòrum, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu etnològic de Barcelona/Museu etnològic de Barcelona, així com el Jardí Botànic Històric, que disposa d'una col·lecció única de cactus, i el nou Jardí Botànic de Barcelona especialitzat en la flora de les zones mediterrànies del món.
En l'Avinguda María Cristina, entrada principal a la muntanya de Montjuïc des de la Plaça d'Espanya, es troben els pavellons de la Fira Barcelona, construïts amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, i que organitza alguns dels salons, mostres i exposicions més importants d'Espanya . Enfront dels pavellons de la Fira es troben les famoses Fonts de Montjuïc, que durant els divendres, dissabtes i diumenges mostren un espectacle únic al món de llum, música i color.
Pràcticament la totalitat del vessant sud de la muntanya de Montjuïc ocupa el Cementiri de Montjuïc, que va ser inaugurat en 1883.
Com arribar
A la muntanya de Montjuïc destaquen especialment els diferents mitjans de transport turístic existents per accedir a la mateixa des de la ciutat, o bé per desplaçar-se per la seva extensa superfície. Transports originals com el Funicular de Montjuïc, que comunica la muntanya amb el barri del Poble-sec, el ja esmentat i remodelat Telefèric de Montjuïc que recorre la part superior de la muntanya, o el Transbordador aeri de Barcelona que la comunica amb el Port de Barcelona.
Vegeu també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montjuïc (Barcelona).Commons
Coordenades:
