manresa - Wikilingue - Encydia
| Manresa | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
Manresa és la capital de la comarca del Bages, a la província de Barcelona, Catalunya, Espanya. Es troba a 67 km de la ciutat de Barcelona, en el cor de Catalunya, marcant límit entre un entorn industrial al sud, i rural al nord.
Manresa té indústries de teixits, filats, química, maquinària. En les últimes dècades ha substituït la indústria pel comerç. És una ciutat amb un interessant conjunt medieval, amb els seus ponts sobre el riu Cardener i la seva església d'estil gòtic (cridada Seu, en català Seu). A més també podem trobar esglésies d'estil barroc així com interessants edificacions modernistes.
Està situada just en l'angle en el qual a 5 km, conflueixen els rius Llobregat i Cardener. Nus important de comunicacions, especialment amb l'eix del Llobregat i l'eix transversal, entre la muntanya i el mar, entre les valls interiors d'Urgel i Segarra, i les comarques orientals del país. Ha jugat sempre, al llarg de la història, un paper molt destacat en l'organització de la Catalunya central.
Contingut |
Geografia
Situada en el centre de Catalunya. El riu Cardener pansa pel sud-oest de la ciutat, no obstant això el municipi utilitza, per beure, l'aigua del riu Llobregat, que passa pel límit aquest del terme. L'aigua és recollida al seu pas per Balsareny i transportada a Manresa per una sèquia (coneguda com "La Sèquia", "La Sèquia" en català) fins al Parc de l'Agulla.
L'orografia urbana està clarament marcada per l'existència de diversos turons (Puigcardener, Puigmercadal, Puigterrà, Puigberenguer i Tossal dels Cigalons
El territori, dins de la conca d'erosió del centre de la comarca, està envoltat per una sèrie de turons marginals de poca elevació (Collbaix, 544 msnm; Bufalvent, 387 msnm; Montlleó, 361 msnm)
Clima
La ciutat està situada a 238 metres d'altitud sobre el nivell del mar i gaudeix d'un clima entre mediterrani i continental. Es tracta d'un clima humit amb estius molt calorosos i hiverns freds. La temperatura mitjana calculada sobre la base dels últims deu anys ha estat de 7,0 a l'hivern, 14,0 °C a la primavera, 15,1 °C a la tardor i 23,3 °C a l'estiu. La pluja, al llarg de l'última dècada, és d'una mitjana de 590 l per m² anuals. Es reparteix en uns 94 dies per any i es concentra, en la seva major part, en la primavera i la tardor. La mínima absoluta ha estat de -15 º al gener de 1971 i la màxima de 42 º al juliol de 1982. Sol nevar unes 2 vegades cada hivern i registra boires matinals en les matinades d'inversió tèrmica a l'hivern amb una mitjana de 75 dies de gelada anuals.
Història
Prehistòria
Dins del terme de Manresa existeix indicis de població neolítica de quatre mil anys enrere. Unes quantes fosses sepulcrales, objectes de ceràmica i indústries lítiques a la zona del bosc de les Marcetes, al barri rural de Viladordis, donen testimoniatge del seu pas.
Edat antiga
També es va assentar un poblat ibèric en el turó del Puig Cardener. Recentment s'han recuperat diversos materials, especialment ceràmiques, que permeten identificar l'existència d'un poblat ibèric cap al segle VI a. C. que es mantindria fins a finals del segle I a. C. Era, possiblement, la capital dels lacetanos que habitaven les comarques actuals de Bages, Solsonés, Anoia i Segarra.
Claudio Ptolomeo, geògraf grec del segle I, ja cita a una ciutat anomenada Bacasis, i la situa a la vora del riu, prop d'un turó suau i rocós. Podria ser, perfectament Manresa i, de fet, d'aquesta paraula derivaria el nom de la cormarca: Bages.
El Cònsol Catón va haver de conquistar aquesta zona cap a finals del segle I per evitar les lluites amb els poblats costaners romans. Els romans van batejar el primitiu nucli urbà amb el nom de Minorisa (mà rasa), amb motiu de les vàries vegades que havia estat destruïda la ciutat durant guerres i batalles. Algunes restes arqueològiques permeten deduir que van estar, però poca cosa més.
Edat Mitjana
La presència dels àrabs va ser, pràcticament, testimonial. En 785 la van abandonar i va quedar en terres de ningú. Uns anys més tard, en 796, els cristians la van ocupar i Manresa va entrar a formar part de la Marca Hispànica. Però de nou va ser destruïda en 827, durant la revolta d'Aissó , un noble godo que, ajudat per Guillemó fill del comte Bera de Barcelona, va començar una guerra contra els francs amb el suport dels àrabs (fins i tot amb la de l'emir Abderramán II). La resistència del comte franc de Barcelona, Bernardo de Septimania, la va fer fracassar. La importància d'aquest episodi és molt rellevant, ja que va ser l'únic intent d'oposició del poble indígena godo contra el nou domini franc. En 841 o 842, els àrabs van tornar a destruir Manresa.
La reconquesta definitiva de Manresa es va produir a la fi del segle IX, a les mans de Wifredo el Velloso que va restaurar el bisbat de Vic. El nou bisbe, Gotmar, va demanar ajuda al seu coreligionari Ermemir per remetre una petició al nou rei de França Odón I de França (Eudes), en la qual sol·licitava: lloc per a les seves esglésies i una sèrie de drets fiscals que, fins al moment, recollia el comte de la vall d'Arlés i dels pagus de Manresa. El rei l'hi va concedir i va reconèixer per mitjà d'un document (precepte o privilegi) que va signar el 24 de juny de 889 a la ciutat d'Orleans, és conegut com el privilegi d'Odón on, per vegada primera, apareix el nom de Manresa.
Posteriorment i, a mitjan segle X, es troba la primera referència de Manresa com a comtat que respon a una finalitat militar i de repoblació: les terres centrals s'havien despoblat gairebé per complet a causa dels enfrontaments amb els musulmans de Lleida.
Després de l'enèsima destrucció sarraïna esdevinguda cap a l'any 1000, el bisbe de Vic, l'Abad Oliva, acompanyat per Ermesenda de Carcassona, el conseller Miró de Súria i altres nobles, clergues, jutges i notaris, es van reunir i van cridar a sis testimoniatges, amb fama d'honrats i de posició per refer els arxius i escriptures. Aquests homes vells van ser els preveres: Gaufredo i Bonfill, Perna, Gidela, Honofredo i Ennec. Aquests noms, estranys, són els primers manresanos que es coneixen pel seu nom propi. El jutge comtal Ponç Bonfill i el levita Guifré, jutge episcopal, els van prendre declaració i van estendre l'acta corresponent, que va ser signat pel comte, la comtessa i el bisbe, pels nobles Gombáu de Besora, Bernat Guifré de Balsareny i Miró Súria, i pels clergues: Guillem, Guitard, Ermemir, Sunifredo i Viniá (també els primers canonges manresanos dels quals es coneix el nom).
La fisonomia de la petita ciutat del Puigcardener va canviar radicalment, es va fer una primera ampliació de les muralles, allargant-les i eixamplant-les, de manera que protegissin, també, el Puigmercadal, arribant a fregar la petita església de San Miguel, a l'actual carrer del mateix nom.
Manresa tenia una gran importància militar com a seu d'un comtat sense comte, un territori molt extens que arribava fins a les rodalies de Lleida, vigilat per l'altes torres denominades, precisament, torres manresanas. Al segle XII es va produir un nou ataqui sarraí però la ciutat, millor organitzada, va poder refer-se ràpidament.
A partir d'aquest moment, Manresa va començar a créixer, organitzar-se, enriquir-se, dirigint-se cap al que seriá el seu gran segle. El gran nivell d'organització gremial es posa de manifest en les confraries que ja apareixen al segle XVIII i que seran les veritables mecenes de les obres del segle següent.
Aquest increment de l'activitat és gratificat amb l'augment dels privilegis atorgats pels reis a la ciutat. Destaquen les dues fires que li concedeixen: la de l'Ascensió en 1283, per Pedro el Gran) i la de Sant Andrés en 1311, per Jaime II), unes fires que encara perduren en l'actualitat.
En aquestes circumstàncies, la ciutat experimenta un gran creixement demogràfic; genera riquesa i treball, atraient excedents d'altres poblacions, els segundones de les grans masies acudeixen a exercir activitats industrials i comercials, i fins i tot la petita noblesa rural se sent atreta per la comoditat de la vida ciutadana i construeix les seves cases a Manresa. En aquests moments comença la vida de dos barris que adquiriran gran importància: el de la Plana de San Miguel, amb una població dedicada al comerç, i el barri de les Codinas o Escodines, de població camperola.
Hi havia també, en aquesta època, una important comunitat jueva, situada en l'actual Baixada dels Jueus, en la qual tenien una escola i una sinagoga, es dedicaven, principalment, al préstec i professions liberals. Vestien d'una manera peculiar que permetia identificar-los amb facilitat. La seva presència mai va ser problemàtica ni s'ha trobat prova alguna que delatés persecucions o disturbis. Desapareixen, com a comunitat, a la fi del segle XIV.
Durant la primera meitat del segle XIV, Manresa entra en una època daurada que, amb freqüència, es denomina com el gran segle manresano: el segle gòtic. Període d'esplendor en els àmbits demogràfics, econòmics i urbanístics, amb obres religioses i civils de gran embargadura: La Seu, església del Carmen, de Sant Pere màrtir, de San Miguel, de Sant Andrés, de Saint Lucia, el convent de Sant Pablo, el monestir de Santa Clara, el de Valldaura, Pont Nou i l'obra principal de l'enginyeria hidràulica del segle XIV, la Sèquia de Manresa. Alguns historiadors han xifrat la població de Manresa, en aquesta època, en uns 3.000 habitants.
El rei Jaime I, en una visita a la ciutat, realitzada en 1231, confirma el títol de la ciutat que, des del segle XI havia anat caient en desús. Concedeix, així mateix, diversos privilegis referents al règim municipal que aniria evolucionant fins al Consell de Cent que acabaria al segle XIV. La visita de Jaime I no va ser l'última visita real, també va ser visitada per Alfonso IV, Juan I i, sobretot, per Pedro IV que tenia una especial predilecció per Manresa ja que hi havia estat allotjat al setembre de 1344, juliol de 1375 i, anteriorment, en 1351, quan es va trobar amb el seu cunyat Carlos el Doliente, rei de Navarra allotjant-se, tots dos, en l'hostería del convent dels Predicadores.
L'augment demogràfic es va estancar a causa de la pesta de 1348, any en què la població va disminuir fins al punt que es va considerar una crisi demogràfica. La prosperitat de Manresa va començar a decaure, vivint-se un clima de perpètua inseguretat que va afavorir l'aparició dels bandolers.
Seguint la tendència general de Catalunya que va entrar en una etapa de decadència respecte a altres terres peninsulars, els segles posteriors van ser d'un creixement lent. Epidèmies, problemes dinàstics i, sobretot, la Guerra civil que va enfrontar a la Generalitat amb el rei Juan II durant el decenni de 1462 – 1472.
Edat moderna
Un fet posterior tindria gran transcendència per a la ciutat: l'estada de Sant Ignacio de Loyola en els anys 1522-1523.
Després del Decret de Nova Planta (1714), la ciutat es va confirmar com la capital del corregimiento de Manresa, que agrupava els territoris del Bages, Lluçanés i Moianès.
Edat contemporània
L'esplendor de la ciutat, com a tal, es recuperaria durant el segle XX. Després d'uns inicis de centúria marcats per la Guerra de la Independència Espanyola, en la qual Manresa va tenir un destacat paper (crema del paper segellat i la batalla del Bruch, 1808), la ciutat va aconseguir consolidar-se com un dels centres industrials tèxtils més importants de Catalunya. En 1864 l'industrial resident en la població de Manresa Juan Oliveras Gabarró, va patentar un carruatge que va denominar Velocífero i que, evidentment funcionava sense la necessitat de cavalleries. La seva tracció era mitjançant pedals accionats pel conductor, és a dir, es tractava d'un híbrid entre una bicicleta i un carruatge. El rellevant d'aquest carruatge és l'estudi que el seu inventor va fer sobre la forma d'emprar la força humana sobre la roda, analitzant els existents mitjançant pedals, cadenes i engranatges. Juan Oliveras va optar per emprar la força directament sobre l'eix, permetent l'ocupació simultània de peus i mans d'una forma el més natural possible, per aprofitar així la força exercida al màxim. El vehicle estava dotat de tres rodes, una davantera i dues posteriors, en un xassís rígid sobre el qual estava muntada la caixa per als ocupants, amb un sistema de suspensió mitjançant molls entre xassís i caixa. El seu inventor xifrava la seva velocitat entre els 10 i 12 Km/h en pla. Almenys se sap de la construcció d'un exemplar d'aquest Velocífero, que va circular entre les localitats de Manresa i Sant Fruitós del Bages el dia 1 de novembre de 1866, dia de Tots els Santos, el viatge dels quals va recollir el diari El Manresano en la seva edició del dia 4: "El dijous, dia de Tots els Santos, vam veure en la carretera de Vic un elegant cotxe Velocífero, construït per un industrial de la nostra ciutat. Anaven en el cotxe dues persones i, en breu temps es van traslladar al veí poble de Sant Fructuoso del Bages, on la nova màquina moguda sense l'auxili de cavalleries, va causar l'admiració d'aquells veïns."
La ciutat es va estendre ràpidament pels voltants de les carreteres de Vic i de Cardona, i pel Passeig de Pedro III. L'any 1892, l'Assemblea Catalanista va aprovar, en el saló de sessions de l'Ajuntament les Bases de Manresa, primer document escrit sobre els objectius polítics del catalanisme.
Durant els primers anys del segle XX va haver-hi una gran mobilització política i social a la ciutat. En el primer decenni van néixer diverses fundacions de signe cultural i social, que encara es mantenen en actiu i amb projecció extraciudadana: Orfeó Manresano (1901); Centre d'Excursionistes de la Comarca de Bages (1905) i l'Esbart Manresano de Danzaires (1901). Durant el breu període de la segona república (1931-1936), es van construir importants obres públiques d'àmbit sanitari, educatiu i cultural.
L'any 1936 va ser un any negre per a la història monumental manresana, es van derrocar les esglésies del Carmen, Predicadores i de San Miguel.
Després de la Guerra civil, la ciutat va viure uns anys molt difícils, però va reprendre el camí del creixement econòmic i va entrar en una llarga fase d'expansió urbanística causada, en gran part, per l'afluència d'immigrants del sud d'Espanya . En 1989, Manresa va celebrar el mil centenari de la seva existència com a ciutat.
Monuments i llocs d'interès
- La ruta Medieval;
- Col·legiata Basílica de Santa María (La Seu)
- El Pont Vell
- El Pont Nou
- El carrer del Balç
- La Muralla
- La Cova de Sant Ignacio
- El Museu Comarcal
- La ruta Barroca; de Manresa
- El Palau de Justícia
- L'Ajuntament
- Ca l'Oller
- La Capella del Rapte
- La Capella de Sant Ignacio Malalt
- La ruta Modernista;
- Calç Jorba
- El Casino de Manresa
- Casa Lluvià
- Casa Torrents (La Buresa)
- Convent de Santa Clara
- Museu de la Tècnica
Economia
Josep Pla va escriure: Manresa les fàbriques es confonen amb els convents, i els convents amb les fàbriques. Ambdues coses ja formen part de la història.
A pesar que les activitats industrials i serveis són els més destacables, el sector primari no està totalment marginat. El regadiu, que aprofita l'aigua de la històrica sèquia de Manresa, es dedica, especialment, a les verdures, llegums i fruita, com també als cereals, blat, blat de moro, patates i farratge. En el secà predominen els cereals i el farratge. La ramaderia se centra, especialment, en la producció del porc i boví. La tradició industrial es remunta als segles medievals.[cita requerida]
El sector terciari és molt important, com correspon a una capital de comarca de les seves dimensions.
La seva condició de nucli radial de vies de comunicació és un factor rellevant en l'activitat comercial de Manresa.
Administració
L'Ajuntament, on va tenir lloc en 1892, l'assemblea redactora de les Bases de Manresa, està situat en un edifici històric del segle XVIII, a la Plaça Major, en el centre del nucli antic, on també es troba el seu Consell Comarcal del Bages.
Oferta docent
A més de diversos centres d'educació primària, secundària, batxillerat i cicles formatius, Manresa és seu de dues universitats: l'Escola Superior Politècnica de Manresa (antigament Escola Universitària Politècnica de Manresa i pertenecinte a la Universitat Politècnica de Catalunya) i la Fundació Universitària del Bages.
Manresanos il·lustres
- Bernat Oller
- Lluís de Peguera (1540-1610)
- Pere d'Amigant i Ferrer (1645-1705)
- Ramon Montanyà i Coca (1752-1811)
- Francesc Cots i Argullol (1819-1854)
- Anselm-Ignasi Cabanes i Prunés (1831-1873)
- Lluís de Pons i de Fuster (1802-187)
- Ramón López Soler (1806-1836)
- Magí Pontí i Ferrer (1815-1881)
- Joaquim Lluch i Garriga (1816-1882)
- Antoni Camps i Fabrés (1822-1882)
- Josep d’Argullol i Serra (1839-1886)
- Ignasi Palà i Martí (1829-1887)
- Maurici Carrió i Serracanta (1839-1899)
- Maurici Serrahima i Palà (1834-1904)
- Joan Menges i Vidal (1844-1906)
- Manuel Oms i de Prat (1834-1907)
- Pere Armengou i Mansó (1854-1909)
- Josep Algué i Sanllehí (1856-1930)
- Joan Jorba i Rius (1868-1938)
- Lluís Argemí i de Martí (1873-1950)
- Ignasi Puig i Simon (1887-1961)
- Joaquim Amat-Piniella (1913-1974)
- Josep Huguet
- Josep Maria Mestres Quadreny
- Juan Ignacio Cirac Sasturain
- Ramón Tusis Fuentes (Ivá)
- Manel Fontdevila
- Ricard Casas
- Ángel Serra Cruz
- Asunción Balaguer
- Loles Vius i Jorba
- Manuel Estiarte
- Manel Fontdevila
- Joan Ribó
- Josep Vila Closes, pintor
- Jordi Singla, jugador de bàsquet.
- Toni Elías,motorista
Fires i Festes
Fira de L'Aixada. Cap de setmana anterior a les festes de la Llum. Es tracta d'una fira medieval en la qual en la part vella de la ciutat es recrea la vida del segle XIV amb multitud de representacions i actes,(lluites medievals,cetreria,parades d'artesans). http://www.aixada.cat/
- 21 de febrer: Festa de la Llum
- Festes de la Llum: (festa major d'hivern en la qual es comença, segons la tradició, el misteri que narra l'arribada d'una llum des de Montserrat que va permetre que el bisbe de Vic aixequés l'excomunió que pesava sobre els manresanos a causa de la construcció de la sèquia)
- Setmana Santa: processó
Agost
- Festa Major: l'últim diumenge i dilluns del mes.
Octubre
- Festival Internacional de cinema negre de Manresa
- Setmana solidari, fira d'ONGs
- Ecoviure
Novembre
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Manresa. Commons
- Ajuntament de Manresa (en català)
