Visita Encydia.com

Mário Cesariny

De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

(S'ha redirigit des de: Mário Cesariny de Vasconcelos)

Mário Cesariny de Vasconcelos (Lisboa, 9 d'agost de 1923 — aneu. 26 de novembre de 2006) va ser un pintor i poeta, considerat el principal representant del surrealisme portuguès.

Va freqüentar la Escola d'Arts Decoratives António Arroio i va estudiar música amb el compositor Fernando Lopes Graça. Durant la seva estada a París en 1947, va freqüentar la Acadèmia de la Gran Chaumière. A París va conèixer a André Breton, la influència del qual ho va portar a crear el mateix any el Grup Surrealista de Lisboa, juntament amb figures com António Pedro, José Augusto França, Cândido Costa Pinto, Vespeira, Moniz Pereira i Alexandre O'Neill. Aquest grup va sorgir com a forma de protesta contra el règim polític vigent i contra el neorealismo. Més tard, va fundar el Grup Surrealista Dissidente.

Cesariny va adoptar una actitud estètica de constant experimentació en les seves obres i va practicar una tècnica d'escriptura i de pintura ámpliamente divulgada entre els surrealistes que es va cridar "cadàver exquisit", que consisteix en una construcció d'una obra per tres o quatre persones, un treball en cadena creativa en què una segueix a una altra i dóna continuïtat a l'anterior i al conjunt amb fràgils elements.

Des de 1960 fins a la Revolució dels Clavells, Cesariny va ser perseguit implacablement per la Polícia Judiciária portuguesa per sospites de «vagància», un terme eufemístic empleat en l'època per indicar homosexualitat, que el poeta vivia amb valentia malgrat la persecució. El fet apareix en varis dels seus escrits de forma vetllada (Lisboa-us-Esglais) i va ser una de les causes de les seves intermitents estades a Gran Bretanya i França en les dècades de 1960 i 70. Més tard parlaria obertament d'això.[1]

Referències

  1. Entrevista a Cesariny, gener de 2002 i Última entrevista a Cesariny en 2006 (àudio)

Obres

  • 1950 - Corpo Visível
  • 1952 - Discurs sobri a Reabilitação do Real Quotidiano
  • 1953 - Louvor i Simplificação d'Álvaro de Campos
  • 1956 - Manual de Prestidigitação
  • 1957 - Pena Capital
  • 1958 - Alguns Mites Maiores i Alguns Mites Menors Postos à Circulação pelo Autor
  • 1959 - Nobilíssima Visão
  • 1961 - Poesia
  • 1961 - Planisfério i Outros Poemes
  • 1964 - Um Acte per Jerusalém
  • 1965 - Titânia i A Cidade Queimada
  • 1972 - Burlescas, Teòriques i Sentimentais
  • 1980 - Primavera Autônoma dónes Estradas
  • 1994 - Titânia

Enllaços externs

Plantilla:ORDENAR:Cesariny de Vasconcelos, Mario