jacques tardi - Wikilingue - Encydia
Jacques Tardi (Valence, 30 d'agost de 1946) és un destacat historietista francès.
Contingut |
Biografia
Fill d'un militar de carrera, va passar els seus primers anys a Alemanya. Va estudiar a l'Escola de Belles arts de Lió i, posteriorment, en la d'Arts Decoratives de París. En 1970 va iniciar la seva carrera com historietista dibuixant algunes històries breus, amb guions de Jean Giraud ("Un cheval en hiver") i Serge De Beketch ("La Torpédo rouge sang", "Humperdick Clabottford"), per a la revista Piloti. En 1972 va realitzar la part gràfica de Rumeur sud li Rouergue, amb guió de Pierre Christin, historieta que inaugura el cicle Légendes d'aujourd'hui, després prosseguit pel dibuixant Enki Bilal. Per aquesta mateixa època va crear la seva primera obra com a autor integral, Adéu Brindavoine (Adieu Brindavoine), un còmic antimilitarista ambientat en la I Guerra Mundial.
Les atrocitats de la I Guerra Mundial són un dels temes omnipresents en la seva obra. La revista Piloti li va rebutjar, per excessivament antimilitarista, la historieta "Un épisode banal de la guerre donis tranchées", que va anar finalment publicada en el diari Libération. En la mateixa línia va publicar també La Véritable histoire du soldat inconnu (1974).
En 1974 va abandonar Piloti per començar a col·laborar amb Métal Hurlant. En aquesta publicació va aparèixer la seva Polonius, amb guió de Picaret, una historieta de cort existencialista ambientada en l'Imperi romà. En 1976 va crear un dels seus personatges més coneguts, Adèle Blanc-Sec, a les aventures dels quals dedicaria nou àlbums. La sèrie és un homenatge als fulletons d'aventures, ambientat en el París anterior a la I Guerra Mundial i protagonitzat per una heroïna feminista. El to és paródico, amb abundants monstres, savis bojos, sectes místic-criminals, etc.
Destaquen també les seves adaptacions al còmic de novel·les de l'escriptor policíac Léo Malet, que tenen com a protagonista a l'atípic detectiu Nestor Burma. La seva obra més recent és El crit del poble (Li Cri du Peuple), sèrie que consta fins al moment de quatre àlbums.
Obres
Historieta
Guió i dibuix
- Adieu Brindavoine seguit de la fleur au fusell (Adios Brindavoine i La flor en el fusell; Casterman, 1974)
- Li Démon donis glaces (El dimoni dels gels, Casterman, 1974)
- La Véritable Histoire du soldat inconnu (Futuropolis, 1974)
- Mouh Mouh (Peperland, 1979)
- Déprime (Futuropolis, 1981)
- Li Trou d'obus (Imagerie Pellerin, 1984)
- Mini de plomb, Chiures de gommes (Futuropolis, 1985)
- Tardi en banlieue (Casterman, 1990)
- Jeux pour mourir (d'après un roman de Géo-Charles Véran) (Casterman, 1992)
- C'était la guerre donis tranchées (Casterman, 1993)
- Els Aventuris extraordinaires d'Adèle Blanc-Sec (Casterman, 1976-1998)
- Adèle et la Bête (Adele i la Bèstia, 1976)
- Li Démon de la tour Eiffel (El dimoni de la torre Eiffel, 1976)
- Li Savant fou (El savi boig, 1977)
- Momies en folies (Mòmies embogides, 1978)
- Li Secret de la salamandre (El secret de la salamandra, 1981)
- Li Noyé à deux têtes (L'ofegat de dos caps, 1985)
- Tous donis monstres ! (Tots monstres, 1994)
- Li Mystère donis profondeurs (El misteri de les profunditats; 1998)
- Li labyrinthe infernal (El laberint infernal)
- Nestor Burma, basat en les novel·les de Léo Malet (Casterman, 1982-2000)
- Brouillard au pont de Tolbiac (Boira en el pont de Tobliac, Casterman, 1982)
- 120, rue de la Gare (Calli de l'estació, 120; Casterman, 1988)
- Uneix gueule de bois en plomb (Una ressaca de cura; Casterman, 1990)
- Casse-pipe à la Nation (Reyerta en la fira; Casterman, 1996)
- M'as-el teu vu en cadavre ? (Fa olor de mort o què?; Casterman, 2000)
- Carnet (L'Association, 2001)
- Li Cri du peuple (El crit del poble), d'après li roman de Jean Vautrin (Casterman, 2001-2004)
- Els Canons du 18 mars (Els canons del 18 de març de 2001)
- L'Espoir assassiné (L'esperança assassinada, 2002)
- Els Heures sanglantes (Les hores sagnants, 2003)
- Li Testament donis ruines (El testament de les ruïnes, 2004)
- Li petit bleu de la côte Ouest, basat en una novel·la de Jean-Pierre Manchette (Casterman, 2005)
Només dibuix
- Rumeur sud li Rouergue (guió de Pierre Christin) (Gallimard, 1976)
- Polonius (guió de Picaret) (Futuropolis, 1977)
- Griffu (guió de Jean-Patrick Manchette) ([Casterman, 1978)
- Ici Même (guió de Jean-Claude Forest) (Casterman, 1979)
- Tueur de cafards (guió de Benjamin Legrand]) (Casterman, 1984)
- Grange bleue (guió de Dominique Grange) (Futuropolis, 1985)
- li Sens de l'houppelande (guió de Daniel Pennac) (Futuropolis, 1991)
- Un strapontin pour deux (guió de Michel Boujut) (Casterman, 1995)
- Presque tout Tardi (guió d'Olivier Maltret) (Sapristi, 1996)
- Tardi parell la fenêtre (guió de Michel Boujut) (Christian Desbois, 1996)
- l'Évasion du cheval grisa (guió de Verrien) (Sapristi, 1996)
- Sodome et Virginie (guió de Daniel Prévost) (Casterman, 1996)
- li Der donis Ders (guió de Didier Daeninckx) (Casterman, 1997)
- Varlot soldat (El soldat Varlot; guió de Didier Daeninckx]]) (L'Association, 1999)
- la Débauche (guió de Daniel Pennac) (Futuropolis, 2000)
Només guió
- Li Voyage d'Alphonse (dibuixos d'Antoine Leconte) (Duculot, 2003)
Il·lustració
Tardi ha il·lustrat diverses novel·les de Céline:
- Voyage au bout de la nuit (Futuropolis, 1988)
- Casse-pipe (Futuropolis, 1989)
- Mort à crédit (Futuropolis, 1991)
És també l'il·lustrador de les següents obres de Julio Verne :
- Un Prêtre en 1839 (Cherche Midi, 1992)
- Sant Carlos (Cherche Midi, 1993)
Novel·les
- Rue donis Rebuts (Alain Beaulet, 1990)
