| Indigetes | |
|---|---|
| [[Arxiu:
Sordones
Elisyces
Indigetes
| |
| Informació | |
| Arrel ètnica | Preindoeuropeo Indigetes |
| Idioma | Ibero |
| Principals ciutats | Ullastret, Empúries |
| Regió | comarques d'Empordà , La Selva |
| Correpondencia actual | Catalunya (Espanya) |
| Pobles relacionats | Iberos, ausetanos |
Els Indigetes (llatí: indigetes o indigetae o Indiketes) van ser un poble íbero establert a la província de Girona, en l'extrem nord-est de la península Ibèrica, en el golf d'Empúries i Rhoda estenent-se fins al Pirineu i ocupant les comarques de l'Empordà , La Selva i, potser també, el Gironés, on es trobaven els ausetanos, ètnicament relacionats.
Estaven dividits en quatre tribus i la seva ciutats principals eren: Indika (solament esmentada per Esteban de Bizancio, no localitzada, però possiblement la mateixa Empúries, sinó Ullastret),[1] Emporidae (Empúries, on es va instal·lar una importantíssima colònia grega, dels grecs foceos massaliotas, amb el seu corresponent "emporio" comercial), Rhoda (Roses), Juncaria (La Jonquera), Cinniana (Cervià) i Deciana (propera a La Jonquera). En el Cap de Creus hi havia un temple dedicat a Venus i un petit port anomenat Portus Veneris (Portvendres). Les seves terres estaven regades pel riu Clodianus (Fluvià), el Sambrocas (Muga) i el Tichis (Ter). El districte del golf d'Empúries va ser conegut com el Juncaris Campus.
Els indigetes encunyaven una moneda pròpia que portava la inscripció en escriptura ibèrica nord-oriental undikesken, que en llengua ibèrica s'interpreta habitualment com (moneda) dels d'undika .
En el 218 a. C. es van sotmetre a Roma. En el 195 a. C. es van revoltar contra Roma i el cònsol Marco Porcio Catón va reprimir aquesta rebel·lió derrotant als indigetes.
Els principals jaciments estan a Ullastret (Sota Empordà), Castell Fosca (Palamós, Sota Empordà) i Puig Castellet (Lloret de Mar, La Selva)