Contràriament al que el seu nom implica, un guió tècnic no és una versió tècnica del guió literari; es tracta d'un document de producció que conté la informació necessària per executar cadascun dels plànols que l'obra audiovisual requereix.
El guió tècnic ha de contenir el trossejament per seqüències i plànols. En ell s'ajusta la posada en escena, incorporant la planificació i indicacions tècniques precises: enquadrament, posició de càmera, decoració, so, play-back, efectes especials, il·luminació, etcètera.
En resum, el guió tècnic ofereix totes les indicacions necessàries per poder realitzar el projecte. Al guió tècnic li segueix un bloc que conté la descripció de l'acció, dels actors, els seus diàlegs, efectes, músiques, ambient i les característiques per a la presa de so: sincrònic, referència, muda o play-back.
En l'escriptura del guió tècnic amb freqüència s'adopten una sèrie de marques formals amb la finalitat d'identificar els elements de realització que volen fixar-se. Algunes d'aquestes poden ser:
Finalment el guió tècnic pot completar-se amb un plànol de planta en el qual s'especifiquen les posicions de càmera i ordre per a les preses, aquest mètode afavoreix la planificació a producció, il·luminació i so entre altres equips. Quan existeixen problemes d'interpretació de les preses, es recorre a dibuixar-les en un guió gràfic story-board.
Altres models de planificació poden extreure's del sistema soviètic de guió tècnic que els estudis de cinema russos utilitzaven: