Visita Encydia-Wikilingue.com

Ebre

ebre - Wikilingue - Encydia

Per a altres usos d'aquest terme, vegeu Ebre (desambiguació).
Ric Ebre
0849 pilar ebro 2004.png
El riu Ebre al seu pas per Saragossa
País que travessa Bandera de España Espanya
Longitud 930 km
Altitud de la font 1980 msnm
Altitud de la desembocadura 0 msnm
Cabal mitjà 426 m³/s
Superfície de la conca 86.100 km²
Conca hidrogràfica Ebre
Naixement Peña Llaura (fonts del riu Híjar, Cantàbria)
Desembocadura Mar Mediterrani (Delta de l'Ebre, Catalunya)
Ample de la desembocadura 345 m
Mapa (s)
Mapa de la cuenca del Ebro
Mapa de la conca de l'Ebre
El valle del Ebro (o depresión) está flanqueado por diferentes sistemas montañosos. De ahí que también reciba la denominación de corredor.
La vall de l'Ebre (o depressió) està flanquejat per diferents sistemes muntanyencs. Per aquest motiu també rebi la denominació de corredor.
L'Ebre, al seu pas per Miranda d'Ebre (Burgos).

El riu Ebre és el riu més cabalós de la Península Ibèrica i el segon més llarg, per darrere del Tajo. Discorre enterament per Espanya, on ocupa la primera posició entre els rius que neixen i desemboquen netament en aquest país, tant per la seva longitud com pel seu cabal.

Recorre l'extrem nord-oriental de la Península Ibèrica, a través de la vall que porta el seu nom, situat en una depressió. Segueix una adreça nord-oest-sud-est, des dels Becs d'Europa (Serralada Cantàbrica), on té el seu origen, fins al Mar Mediterrani, en el qual desemboca formant el Delta de l'Ebre.

El riu té una longitud total de 930 km.[1] La seva conca hidrogràfica és la més extensa d'Espanya , amb una superfície de 86.100 km2. Aquesta es distribueix, a més de per aquest país, per Andorra i França.

L'Ebre travessa les comunitats autònomes espanyoles de Cantàbria (on neix), Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya (on desemboca), a més la conca hidrogràfica de l'Ebre també abasta territoris del País Basc (la practica totalitat d'Àlaba) i de la Comunitat Valenciana (N.O. de Castelló). Dues capitals de comunitat autònoma, Logronyo i Zaragoza, són banyades pel riu.

Contingut

Toponímia

La Fuentona en Fontibre (Cantàbria), lloc en el qual tradicionalment s'ha considerat el naixement del ric Ebre. Un monòlit en pedra, coronat amb una petita estàtua de la Verge del Pilar realitzada per Jesús Otero, recull els gravats dels escuts de totes les províncies pels quals passa el riu fins a la seva desembocadura.

El seu nom deriva de l'antic topònim Hiber (Hiberus Flumen), que dóna també nom a la Península Ibèrica i als pobles íberos, adaptació llatina del terme grec Ίβηρ (Íber), que recullen les nombroses fonts historiogràfiques gregues, probablement a partir de l'original en llengua basca ibar, que significaria ribera o marge del riu. En efecte colons grecs es van establir una mica més al nord cap al 575 a.d. de C. en la important colònia d'Empúries (del grec antic Ἐμπόριον, que significa mercat o magatzem comercial) en l'actual Girona. Per aquest motiu el terme d'Iberia originalment deriva del nom mateix del ric Ebre.

Curs

Tradicionalment s'ha considerat que l'Ebre neix en Fontibre (del llatí, Fontes Hiberis o fonts de l'Ebre), deu situada a 880 m d'altitud en el municipi de Germanor de Campoo de Suso, a Cantàbria.

Avui es fixa el seu origen en les fonts del riu Híjar, localitzades en el citat municipi càntabre, uns 27 km abans de Reinosa. En concret, el riu inicia el seu curs a la muntanya de Peña Llaura, a 1.980 m d'altura, en els Becs d'Europa. El riu Híjar neix en el Bec Tres Mars, se li crida així perquè d'aquest bec s'aboca aigua als tres mars espanyols, Atlántico, Cantàbric i Mediterrani.

L'Ebre transcorre per les localitats de Reinosa, Miranda d'Ebre, fa la seva entrada a La Rioja per les Petxines, lloc on antigament es trobava la llacuna de Bilibio en quedar el riu bloquejat pels Montes Obarenes; contínua el seu curs entre amplis meandres per Haro i Labastida per dirigir-se després cap a Logronyo, Calahorra, Alfaro i entrar en la Comunitat Foral de Navarra banyant Tudela, El Bocal, Ribaforada, Cabanillas, Fustiñana, Buñuel fins a endinsar-se a Aragó Gallur, Alagón, Torres de Berrellén, Utebo, Zaragoza, Casp, Mequinenza, Riba-vermellad'Ebre , Flix, Ascó, Habita d'Ebre, Cherta, Tortosa, Amposta, Sant Jaime d'Enveija i Deltebre (La Cava i Jesús i Maria).

Tributa en el Mar Mediterrani, a l'altura de Deltebre, a la província de Tarragona. La seva desembocadura és en forma de delta, ocupat en la seva major part per la Illa de Buda, que divideix el corrent en dos braços principals, denominades Golas Nord i Sud.

El 20% de la superfície d'aquest delta es troba protegit legalment a través del Parc Natural del Delta de l'Ebre, localitzat a l'entorn de Tortosa, Amposta i Sant Jaime d'Enveija. Aquest espai natural va ser creat en 1983 per la Generalitat de Catalunya i constitueix la zona humida més important de Catalunya, amb una superfície total de 7.802 hectàrees.

El 80% restant del delta correspon a sòls urbans i agrícoles, amb especial esment als camps d'arròs, que s'estenen al llarg de 21.000 hectàrees.

Un dels primers monestirs Cistercienses a Espanya, el Real Monestir de La nostra Senyora de Rueda, es localitza als bancs de l'Ebre a Aragó.

Conca

La conca hidrogràfica d'aquest riu, de forma triangular, queda delimitada, al nord, per la Serralada Cantàbrica i els Pirineus ; i, a l'oest i al sud, pel Sistema Ibèric. A l'est se situen les Serralades Costaner Catalanes i el Mar Mediterrani.

El seu origen geològic es troba en el plegament dels sediments exteriors de la Península Ibèrica, la qual cosa va donar lloc a dues serralades de tipus alpí (els Pirineus i els Sistemes Bètics). En compensació, es va produir l'enfonsament de dues àmplies zones, la vall de l'Ebre i la vall del Guadalquivir, envaïts pel mar.

La conca de l'Ebre ocupa una superfície de 85.362 km2, que es distribueixen en un 0,52% (445 km2) per Andorra, en un 0,58% (503 km2) per França i en un 98,8% (84.414 km2) per Espanya.

Suposa el 17,3% del territori peninsular espanyol i en ella s'integren, total o parcialment, les comunitats autònomes de Cantàbria, Castella i Lleó, País Basc, Castella-la Manxa, La Rioja, Navarra, Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana .

Està travessada per nombrosos corrents que, considerades globalment, sumen 12.000 km de llera, dels quals 930 corresponen a l'Ebre. Els seus afluents principals presenten un recorregut total de 347 km, segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

Aquest organisme, que depèn del Ministeri de Medi ambient, s'encarrega de la seva regulació. L'aportació superficial benvolguda es xifra en una mitjana de 18.217 hm3, amb màxims de 29.726 hm3 i mínims de 8.393 hm3.

En la conca de l'Ebre habiten 2.767.103 persones (any 1998). El seu nucli de població més destacat és la ciutat de Saragossa, amb 674.317 habitants (2009).

Règim hidrològic

L'Ebre, al seu pas per Miravet (Tarragona).
Desembocadura de l'Ebre.

L'Ebre és un riu cabalós, però de caràcter irregular. A la fi de l'estiu té forts estiajes en tota la conca arribant a portar fins i tot una desena part del seu cabal mitjà.

La irregularitat de l'Ebre és tal que a Tortosa ha arribat a tenir un cabal de 32 m3/s en període de sequera i es va arribar als 23.484 m3/s[2] en la crescuda del 23 d'octubre de 1907, quan el riu va aconseguir els 9,95 m d'altura, solament superats pels 10,05 m de 1787 (cabals avui impossibles a causa de la regulació que exerceixen els embassaments de Mequinenza i Riba-roja de Túria), l'Ebre un mes pot aportar al mar 440 hm3 i un altre mes 1.879 hm3 o en un any pot aportar 3.811 hm3 i un altre any pot aportar 26.134 hm3)[3]

En el seu curs alt s'han arribat a superar els 1.500 m3/s en Miranda d'Ebre[4] i en el curs mitjà destaquen els aforaments de Castejón amb un màxim en 1961 de 4.950 m3/s.

Durant l'hivern presenta un estiaje secundari, producte de les nevades en gran part de la seva conca, ja que el seu règim és pluvio-nival, acumulant grans reserves hídriques als Pirineus i, en menor mesura, en la Serralada Cantàbrica i en el Sistema Ibèric.

L'Ebre sofreix les seves crescudes més freqüents en l'estació freda, d'octubre a març, encara que de vegades es perllonguen en el tram final fins a maig; les d'estació freda solen estar lligades al règim pluvial oceànic, mentre que les ocorregudes a la primavera són fruit de la fusió de la neu dels Pirineus . Els estiajes es produeixen a l'estiu: de juliol a octubre, en Miranda d'Ebre i de finalitats d'agost i primers de setembre a Tortosa.

En les crescudes tenen un paper més important els afluents de la marge esquerra, especialment els rius Zadorra, Ega, Arga i Aragó, per la qual cosa les puntes de crescuda més elevades es donen en Castejón, en la ribera navarresa, encara que també afecten amb intensitat a les riberes de Saragossa.

El curs baix actualment està regulat pels pantans de Riba-roja de Túria i Mequinenza pel que el règim està alterat. No obstant això, es poden produir crescudes pel desglaç dels importants afluents pirinencs, tals com el Segre, el Cinca, el Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana, o com a conseqüència de la gota freda tardorenca per l'aportació de les rambles i afluents del seu curs baix.

En qualsevol cas, el problema de les inundacions i desbordaments se cenyeix avui dia al tram mitjà de l'Ebre, que ha sofert les conseqüències de les seves riuades fins i tot al segle XXI.

Les aigües de l'Ebre s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu, a través de diferents canals, com l'Imperial , el de Lodosa i el de Tauste. En el tram final es troben els canals de l'esquerra i de la dreta de l'Ebre que neixen en l'Azud de Xerta i reguen hortes i els extensos arrossars del delta.

La seva llera està regulada pels embassaments de l'Ebre, Sobrón, Mequinenza, Riba-roja de Túria i Flix. Aquests embassaments, especialment Mequinenza, fan que en l'actualitat tant el delta, com les platges de la costa llevantina, sofreixin un fenomen de regressió, ja que retenen els sediments que haurien d'arribar a la desembocadura.

Cabal de l'Ebre

L'evolució del cabal de l'Ebre a Tortosa, en el període 1960-2008,[5] és la següent:

Cabal ecològic de l'Ebre

El PHN de 2001 recollia un cabal ecològic per a l'Ebre en la seva desembocadura de 135 m³/s (3.150 hm³ anuals), en 2004 els estudis preliminars el nou PHN reconeixia els greus problemes del Delta i la necessitat d'ampliar el cabal ecològic almenys fins als 4.150 hm³ anuals. A proposta de CiU, es va plantejar l'opció que es reservés un cabal ecològic de 150 m3/segon (4.800 hm³ anuals),[7] amb posterioritat, la recomanació de la UE, a petició del Govern d'Espanya i amb el respatller d'alcaldes del Delta de l'Ebre -alguns del PP-, va ser la de doblegar aquesta proposta inicial fins als 300 m³/s el que suposaria reservar un cabal ecològic de 9.600 hm³[8] i més recentment en 2008 la comunitat científica va proposar fixar un cabal ecològic variable que s'adapti a la irregularitat hídrica natural del propi riu, aquests cabals serien, 12.783 hm³ per a anys de règim humit, 9.691 hm³ per a règim mitjà i 7.305 hm³ per a règim sec[9]

Crescudes

Les principals avingudes mesurades a Saragossa[10] [11] pels pontoneros de l'exèrcit des de finals del segle XIX són:

  • Març de 1888: 3.760 m³/s;
  • Gener de 1891: 3.250 m³/s;
  • Febrer de 1892: 3.790 m³/s;
  • Gener de 1895: 3.118 m³/s;
  • Març de 1930: 3.600 m³/s;
  • Desembre de 1930: 3.000 m³/s;

  • Octubre de 1937: 3.000 m³/s;
  • Gener de 1941: 4.000 m³/s;
  • Febrer de 1952: 3.260 m³/s;
  • Gener de 1961: 4.130 m³/s;
  • Novembre de 1966: 3.154 m³/s;
  • Febrer de 1978: 3.154 m³/s;
  • Gener de 1981: 2.940 m³/s;

  • Desembre de 1992: 2.301 m³/s;
  • Desembre de 1993: 2.132 m³/s;
  • Gener de 1997: 2.004 m³/s;
  • Febrer de 2003: 2.957 m³/s;
  • Març de 2003: 2.220 m³/s;
  • Abril de 2007: 2.282 m³/s;

Afluents principals

Vegeu també: Categoria:Afluents de l'Ebre

Per l'esquerra

Per la dreta

Embassament de la Tranquera en el riu Pedra, afluent del Xaló en la conca de l'Ebre.

Usos de l'aigua

Industrial

Existeixen 340 centrals hidroelèctriques en la conca amb una demanda concesional benvolguda de 8.297 hm3. Actualment existeixen en funcionament 250 centrals amb una potència instal·lada de 3.771,92 MW. En les riberes del riu hi ha tres reactors nuclears: el de la Central nuclear Santa María de Garoña i els dos de la Central nuclear d'Ascó.

Altres usos industrials

En alguns punts de la conca de l'Ebre com Miranda d'Ebre o Flix l'aigua del riu és utilitzat en nombrosos usos industrials. 470 hm3.

Agrícola

Existeixen en la conca 783.948 ha de regadiu que tenen una demanda benvolguda de 6.310 hm3 anuals.

Proveïments

S'estima en 319 hm3 (CHE 1.992), dels quals, 66 hm3 són destinats per a la ramaderia. A aquestes xifres cal sumar els transvasaments al Gran Bilbao i al Camp de Tarragona, 150 i 55 hm3 respectivament. Demanda total 524 hm3.

Infraestructures hidràuliques

Rescloses de Casablanca del Canal Imperial d'Aragó.

Embassaments sobre la llera del ric Ebre

Vegeu també: Annex:Embassaments de la conca de l'Ebre

Canales

C. marge esquerra de l'Ebre, C. marge Dreta de l'Ebre, C. marge esquerra del Najerilla, C. marge dreta del Najerilla, C. de Lodosa, C. de Lodosa (regs d'hivern), Canal Imperial d'Aragó, C. de Tauste, Bárdenas I i II, i Canal d'Aragó i Catalunya. Sistema de regs de l'Alt Aragó: Sistema Monegros I, Sistema Monegros II, Canal del Cínca, Canal del Flumen. Canales d'Urgel: C. auxiliar d'Urgel, C. Principal d'Urgel, C. principal d'Urgel (regs d'hivern), C. de Piñana. C. Segarra-Garrigas.

Producció hidroelèctrica

Transvasaments

  1. Ebre-Besaya: és reversible, data de 1982 garanteix el subministrament a l'àrea industrial de Torrelavega
  2. Alt de Torns-Capçalera del Cerneja (Nela): escassa entitat, proveeix a poblacions en la Conca Nord (Santander)
  3. Cerneja-Ordunte: proveeix al Gran Bilbao, data de 1961
  4. Zadorra-Arratia: proveeix al Gran Bilbao a través del salt de Barazar
  5. Alzania-Oria: escassa entitat, producció hidroelèctrica. 1927.
  6. Carol-Ariége: França, hidroelectricidad. Retorna els cabals.
  7. Ciurana-Riudecañas: Tarragona, usos agricolas i urbans
  8. Ebre-Camp de Tarragona: proveïment urbà i industrial de Tarragona, 55 hm3 en 1997
  9. Autopista de l'Aigua: Part de l'embassament de l'Ebre cap a Santander i Castro-Urdiales (Cantàbria). La seva funció és garantir el subministrament estiuenc a la costa càntabra. És de gran entitat i reversible.

Curiositats

A Navarra hi ha una dita popular que diu: "Ega, Arga i Aragó fan a l'Ebre home" en referència al fet que fins llavors el riu és poc cabalós.

Els rius Isuela (riu d'Osca afluent del Flumen; riu de Saragossa afluent de l'Aranda) i Cidacos (amb la mateixa pronunciació i diferent grafia: Cidacos riu de La Rioja i Zidacos, riu navarrès) estan repetits, per la marge dreta i per l'esquerra.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Ministeri de Medi ambient, Secretària General per al Territori i la Biodiversitat, "Programa Camins Naturals"
  2. ↑ El cabal del ric Ebre
  3. ↑ «Hídrics, recursos - Pàgina de veu - Gran Enciclopèdia Aragonesa Online».
  4. ↑ Riuada en Miranda d'Ebre en 2003
  5. ↑ http://www.mma.es/secciones/agua/pdf/informesphnotr/julio_sanchez_choliz.pdf
  6. ↑ «La desembocadura de l'Ebre rep 7.058 hectòmetres en el quart any de sequera. La Veritat».
  7. ↑ «L'aigua que es reserva Aragó amb el seu pacte no deixa cabals per al transvasament de l'Ebre - Comunitat Valenciana - Levante-EMV».
  8. ↑ «L'aigua que es reserva Aragó amb el seu pacte no deixa cabals per al transvasament de l'Ebre - Comunitat Valenciana - Levante-EMV».
  9. ↑ «Proposta de cabals ecològics per al Riu Ebre».
  10. ↑ Ajuntament de Saragossa
  11. ↑ Crescudes fluvials en la conca de l'Ebre des de 1980

Enllaços externs

Obtingut de" http://ks312095.kimsufi.com../../../../articles/c/o/m/comunicaciones_de_Andorra_46cf.html"