Els 100 departaments francesos (départements) a front de cadascun dels quals se situa un prefecto, es divideixen en 342 districtes (arrondissements) que liderats per un subprefecto, tenen per missió ajudar a aquell en l'aplicació de les polítiques territorials i administratives de l'Estat francès.
Entre 1790 i 1800 a França, els districts van ser el primer nivell de subdivisió dels départements, i van anar posteriorment reemplaçats pels arrondissements. Durant part del segle XX, es va denominar district a una forma de mancomunitat de municipis.
La capital d'un districte es diu sous-préfecture (subprefectura) excepte quan es tracta del districte de la pròpia capital departamental, que manté la denominació de "préfecture" (prefectura), si bé compleix amb les mateixes funcions envers la resta de les comunas del seu districte.
Els districtes agrupen a un nombre determinat de comunas, la divisió administrativa bàsica, que a més s'agrupen en diferents cantons, organització que compleix les funcions de partit judicial (seu del Tribunal de Primera Instància) i de manera regular, de circumscripció electoral.
A les ciutats de París, Lió i Marsella també es denominen arrondissements a les divisions administratives que agrupen als diferents barris i al capdavant dels quals es designa un "maire".