deus exmachina - Wikilingue - Encydia
Deus exmachina (lat. AFI: [ˈdeːus eks ˈdt.ːkʰina]) és una expressió llatina que significa «déu sorgit de la màquina», traducció de l'expressió grega «απò μηχανῆς θεoς» (apò mēchanḗs theós). S'origina en el teatre grec i romà, quan una grua (machina) introdueix una deïtat (deus) provinent de fora de l'escenari per resoldre una situació.
Actualment és utilitzada per referir-se a un element extern que resol una història sense seguir la seva lògica interna. Des del punt de vista de l'estructura d'un guió, “Deus ExMachina” fa referència a qualsevol esdeveniment la causa del qual ve imposada per necessitats del propi guió, a fi que mantingui el que s'espera d'ell des d'un punt de vista de l'interès, de la comercialidad, de l'estètica o de qualsevol altre factor, incorrent en una falta de coherència interna.
No és necessari investigar massa en els guions per trobar exemples de “Deus ExMachina”. Bé sigui l'arribada de l'heroi en l'últim moment, la inesperada càrrega de cavalleria, l'oportú eclipsi o la sorprenent neciesa del vilà perdent el temps en explicar-li els plans als protagonistes, és molt difícil evitar l'aparició d'aquests elements. El motiu en general és simple: en molts guions, la trama és el fil primari de creació al que s'han d'adaptar tots els altres elements.
El principal problema d'aquest tipus d'esdeveniments és que, en percebre's la falta de coherència interna, pot produir incomoditat, ja sigui entre lectors, espectadors o actors, depenent de l'obra . La quantitat justa de causalitat imposada per la narració és un ingredient difícil de manejar per al guionista: d'una banda, és un mètode fàcil per obtenir la trama desitjada, però també pot fer que el conjunt no resulti creïble, fent que es noti “forçat”, o que fins i tot frec en el surrealisme.
Com evitar-ho
Una de les formes d'evitar-ho és recorrent al Planting i al pay off (climax d'una narrativa o una seqüència d'esdeveniments).
