La cooperació consisteix en el treball en comú dut a terme per part d'un grup de persones o entitats majors cap a un objectiu compartit, generalment usant mètodes també comuns, en lloc de treballar de forma separada en competició.
En biologia es dóna en la simbiosi; és com dir el mutualisme biològic, diferenciant-se en un mutualisme és necessari obrar mútuament per a una mateixa fi en benefici mutu.
Contingut |
Fins i tot si tots els membres d'un grup es beneficien de la cooperació, el propi interès pot no afavorir la cooperació. El dilema del presoner codifica aquest problema i ha estat objecte de molta investigació, tant a nivell teòric com a experimental.
Curiosament, est i altres resultats en economia experimental mostren que els humans freqüentment actuen de forma més cooperativa del que dictaria el simple interès personal. Una possible raó per a això és que en una situació de dilema del presoner repetida en el temps fa que la no cooperació es castigui més, i que es premiï mes la cooperació del que podria suggerir el problema original. S'ha suggerit que aquest és un possible mecanisme per explicar l'evolució d'emocions complexes i comportament social en animals superiors.
Hi ha quatre condicions essencials que tendeixen a ser necessàries perquè sorgeixi un comportament cooperatiu entre dos individus:
La cooperació és l'antítesi de la competició; no obstant això, pot donar-se la situació en què un grup s'organitzi sobre la base de la cooperació entre els seus membres però amb la finalitat de competir amb altres grups.
A nivell social, la cooperació humana en àrees com l'agricultura i la construcció pot prendre la forma de cooperatives, o, alternativament, negocis tradicionals. Molta gent recolza la idea que la cooperació és la forma ideal de gestió dels assumptes humans. No obstant això, certes formes de cooperació són considerades il·legals en nombrosos països. No solament en el cas trivial de persones o grups que cooperen per a la comissió de delictes, sinó també des de la perspectiva del comerç, en el cas d'activitats de cooperació per alterar l'accés a recursos, o el seu preu (per exemple, el cartell).
S'han suggerit diversos mecanismes per explicar l'aparició de cooperació entre humans o en sistemes naturals.
Aquest model es basa en el fet que en moltes situacions existeix una relació inversa entre l'eficiència obtenint un recurs concret i la quantitat d'aquest recurs que un pot obtenir de forma activa. En aquesta situació, li resulta més rendible a cada individu o entitat especialitzar-se a produir un recurs concret i obtenir els altres recursos mitjançant comerç. Aquesta situació pot aplicar-se a entorns amb dos o més productors, de forma independent o en competència amb un altre productor o conjunt de productors.
L'efecte de mercat també s'aprecia en sistemes naturals; existeixen nombrosos exemples al món dels simis, els peixos netejadors, etc. Com a exemple senzill i aplicat a societats humanes tindríem models basats en comerç internacional, per exemple el mercat del petroli. Els països àrabs controlen la producció de grans quantitats de petroli, però necessiten tecnologia de països occidentals per poder extreure-ho. La solució passa per la cooperació a través del comerç.