Una conca és una depressió en la superfície de la terra, una vall envoltada d'altures.
El terme conca hidrogràfica té un sentit més ampli, sent una part de la superfície terrestre les aigües de la qual flueixen cap a un mateix riu o llac.
La suma de les conques hidrogràfiques de tots els rius que desemboquen en un mateix mar constitueix el vessant d'aquest mar. I la suma de les conques hidrogràfiques de tots els afluents d'un riu constitueix la conca d'aquest riu. Es diuen divisòries, (divisòries d'aigües o divisòries de vessants), a les línies de separació que es poden traçar entre conques hidrogràfiques o vessants adjacents i solen coincidir amb crestes muntanyenques, en les quals cada costat condueix les seves aigües cap a lleres, conques o mars diferents. En la concepció moderna del maneig de polítiques territorials, la conca hidrogràfica és considerada, cada vegada més, com la unitat natural per a l'ús racional dels recursos naturals en general i els recursos hídrics en particular. Pot citar-se com a exemple, l'article sobre la conca de l'Orinoco.