27 d'abril

27 d'abril - Wikilingue - Encydia

<<	abril de 2010					>>
Do	Dl.	Dt.	El meu	Dj.	Vaig veure	Sa
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30
MMX Tots els dies

El 27 d'abril és el 117.º (centè dissetè) dia de l'any en el calendari gregorià i el 118.º en els anys de traspàs. Queden 248 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

711: en la Península Ibèrica, mentre Rodrigo s'enfronta als vascons, Táriq ibn Ziyad arriba a Tarifa (Cadis) amb 7000 homes i derrota a les forces de Sancho, nebot de Rodrigo, començant així l'ocupació musulmana del territori.
1565: a Filipines es funda Cebú, primer assentament espanyol.
1673: a França, Jean-Baptiste Lully estrena la seva òpera Cadmus et Hermione.
1810: a Alemanya, Ludwig van Beethoven compon la seva famosa peça per a piano, Per a Elisa.
1813: a Xile, les forces patriotes sorprenen a l'exèrcit realista en Yerbas Bones, obligant-ho a replegar-se més al sud.
1820: a Argentina, Juan Felipe Ibarra va iniciar una revolució que va declarar l'autonomia de la Província de Santiago de l'Estero.
1821: a la zona de León, al nord de San Salvador de Jujuy, un grup de gauchos jujeños al comandament del coronel José Ignacio Gorriti derroten a l'exèrcit espanyol (Dia Gran de Jujuy).
1832: prop d'Alger , combat per primera vegada la Legió estrangera (grup de mercenaris).
1835: al llarg de la costa de Perú, Charles Darwin inicia un viatge per terra.
1848: a França es promulga el Decret d'abolició de l'esclavitud.
1852: a la ciutat de Còrdova (Argentina), la Revolució Unitària encapçalada pel Coronel Pizarro va enderrocar al Governador Manuel López, qui havia estat al Govern des de 1835.
1864 Fundació en Toro de la Congregació de Germanes de l'Amor de Déu pel Pare Jerónimo Usera
1872: a la província de Santa Fe (Argentina) el general Manuel Obligat funda la ciutat de Reconquesta (Argentina).
1873: a la ciutat de Buenos Aires (Argentina) es funda el barri de Saavedra.
1909: a Turquia és enderrocat el sultà Abdul Hamid II.
1925: en l'el Marroc envaït per França, el capitost Abd-el-Krim assalta la primera posició.
1927: a Xile, el president Carlos Ibáñez del Camp funda Carabiners.
1928: a Espanya es funda el Patronat Nacional de Turisme.
1945: en el marc de la Segona Guerra Mundial, es proclama la Segona República d'Àustria i la seva independència de l'Alemanya nazi.
1945: a Itàlia, partisanos italians capturen a l'ex dictador Benito Mussolini.
1950: Gran Bretanya reconeix l'Estat d'Israel.
1960: Togo s'independitza de França.
1961: Sierra Leone s'independitza de Regne Unit.
1978: a Afganistan, durant un cop d'estat mor el president Mohammed Daud Khan.
1984: a Barcelona surt de la cadena de muntatge de l'empresa Seat el primer automòbil Eivissa.
1986: la ciutat de Prípiat és evacuada després de l'accident de Txernòbil
1989: a Jordània, Hussein de Jordània anuncia convocatòria d'eleccions.
1992: Sèrbia i Montenegro proclamen la nova República Federal de Iugoslàvia.
1994: a Sud-àfrica se celebren les primeres eleccions multirraciales lliures, posant fi al període conegut com a apartheid.
2005: primer vol de l'Airbus A380, l'avió més gran del món.
2010: l'ex dictador panameny Manuel Antonio Noriega és extraditat a França des d'una presó a Miami, Estats Units, per ser jutjat per càrrecs de rentat de diners.^[1]

Naixements

1494: Solimán el Magnífic, sultà otomà.
1650: Carlota Amalia d'Hesse-Kassel, regna consort danesa i noruega.
1701: Carlos Manuel III de Sardenya, duc de Savoia i rei de Sardenya.
1733: Joseph Gottlieb Kölreuter, botànic alemany.
1748: Adamantios Korais, acadèmic humanista grec.
1758: Charles Dumont de Sainte Croix, zoòleg francès.
1759: Mary Wollstonecraft, escriptora britànica.
1770: Edward Codrington, almirall britànic.
1791: Samuel Morse, pintor i inventor nord-americà.
1797: Jean Victor Audouin, naturalista, entomólogo i ornitólogo francès.
1806: María Cristina de Borbó, regna consort espanyola durant quatre anys i regenti durant set.
1812: Friedrich von Flotow, compositor alemany.
1820: Herbert Spencer, filòsof britànic.
1822: Ulysses S. Grant, polític, militar i president nord-americà entre 1869 i 1877 (f. 1885).
1856: Tongzhi, emperador xinès.
1887: Toribio Echeverría, escriptor, polític i humanista espanyol (f. 1968).
1893: Pablo Karađorđević, regenti iugoslau.
1893: Draža Mihajlović, general iugoslau.
1900: Walter Lantz, caricaturista i animador nord-americà.
1910: Chiang Ching-kuo, polític, primer ministre i president taiwanès entre 1972 i 1988 (f. 1988).
1912: Renato Rascel, actor i compositor italià.
1913: Luz Long, atleta alemany.
1926: Julio Montt, metge xilè.
1927: Karl Alexander Müller, físic suís, Premi Nobel de Física en 1987.
1927: Coretta Scott King, activista nord-americà.
1931: Igor Oistrakh, violinista ucraïnès.
1931: Krzysztof Komeda, compositor polonès.
1932: Anouk Aimée, actriu francesa.
1932: Pik Botha, polític sud-africà.
1932: Casey Kasem, actor de veu nord-americana.
1932: Joaquín Prat, locutor i presentador espanyol.
1932: Agustín Rodríguez Sahagún, polític i advocat espanyol.
1933: Rafael Guillén, poeta espanyol.
1935: Theo Angelopoulos, cineasta grec.
1935: Raúl Troncoso, polític xilè.
1939: Stanislaw Dziwisz, cardenal polonès.
1939: João Bernardo Petxina de pelegrí, polític i president guineano.
1947: Maria del Mar Bonet, cantant espanyola.
1947: Ace Frehley, guitarrista nord-americà de KISS.
1947: Colom Linares, torero espanyol.
1950: Christian Zacharias, pianista i director d'orquestra alemany.
1952: Rosa Díez, política espanyola.
1952: George Gervin, jugador nord-americà de bàsquet.
1952: Ari Vatanen, piloto de ral·li finlandès.
1957: Luis Carvajal Bast, polític colombià.
1959: Laurent Del Colombo, judoka francès.
1959: Sheena Easton, cantant britànica.
1967: Guillermo Alejandro d'Orange-Nassau, príncep neerlandès.
1968: Cristian Mungiu, director de cinema romanès.
1969: Darcey Bussell, ballarina britànica.
1976: Walter Pandiani, futbolista uruguaià.
1976: Olaf Tufte, remero noruec.
1976: Isobel Campbell, cantant britànica.
1977: Courtney Alexander, jugador de bàsquet nord-americà.
1979: William Boyd, baixista nord-americà d'Evanescence .
1979: Óscar Emilio Rojas, futbolista costarricense.
1980: Christian Lara, futbolista equatorià.
1980: Carlos Arias, futbolista bolivià.
1980: Anderson Cléber Beraldo, futbolista brasiler.
1981: Fabrizio Faniello, cantant maltès.
1982: Jordi Codina, futbolista espanyol.
1984: Patrick Stump, músic nord-americà de Fall Out Boy.
1986: Dinara Sáfina, tennista russa.
1986: Elena Risteska, cantant macedonia.
1987: William Moseley, actor britànic.
1991: Lara Gut, esquiadora suïssa.