1946

1946

1946 - Wikilingue - Encydia

Anys:	1943 1944 1945 – 1946 – 1947 1948 1949
Dècades:	Anys 1910 Anys 1920 Anys 1930 – Anys 1940 – Anys 1950 Anys 1960 Anys 1970
Segles:	Segle XIX – Segle XX – Segle XXI
	Taula anual segle XX

Arts

Cinema i Televisió

Categories

Naixements i Defuncions Àlbums Llibres Pel·lícules

1946 en altres calendaris
Calendari gregorià	1946 MCMXLVI
Ab urbs condita	2699
Calendari armeni	1395
Calendari xinès	4642–4643
Calendari hebreu	5706–5707
Calendaris hindús Vikram Samvat Shaka Samvat Kali Yuga	2001–2002 1868–1869 5047–5048
Calendari persa	1324–1325
Calendari musulmà	1365–1366
Calendari rúnic	2196

Contingut 1 Esdeveniments 1.1 Gener 1.2 Febrer 1.3 Març 1.4 Abril 1.5 Maig 1.6 Juny 1.7 Juliol 1.8 Agost 1.9 Setembre 1.10 Octubre 1.11 Novembre 1.12 Desembre 2 Art i literatura 3 Ciència i tecnologia 4 Cinema 4.1 Estrenes 5 Esport 6 Televisió 7 Naixements 8 Defuncions 9 Premi Nobel 10 Referències 11 Enllaços externs

Esdeveniments

Gener

• 1 de gener: a Regne Unit desenganxa el primer vol civil en l'Aeroport d'Heathrow, amb destinació a Buenos Aires fent escala a Lisboa.
• 2 de gener: a la plaça principal de León, el govern mexicà assassina civils que reclamen democràcia.
• 4 de gener: en el Regne Unit, Theodore Schurch és l'última persona executada per delictes compromesos conforme a l'Acta de Traïció de 1940.
• 4 de gener: IBM dona a Francisco Franco 109.000 pessetes perquè siguin repartides entre les classes més necessitades d'Espanya .
• 7 de gener: les potències vencedores en la Segona Guerra Mundial reconeixen les fronteres d'Àustria de 1937.
• 10 de gener: a Xina, Mao Tsé-Tung i Chiang Kai-shek declaren l'alt al foc després de la mediació del president nord-americà Harry S. Truman.
• 10 de gener: primera reunió de les Nacions Unides.
• 11 de gener: Enver Hoxha proclama la República Popular d'Albània .
• 13 de gener: el govern britànic fixa la quota mensual d'immigració jueva a Palestina en 10.500 persones.
• 19 de gener: Douglas McArthur promulga la Carta del Tribunal Militar per al Llunyà Orienti o Tribunal de Tòquio.
• 28 de gener: a Xile succeeix l'anomenada Massacre de la Plaza Bulnes.

Febrer

• 1 de febrer: Hongria proclama la república; el seu president és Zoltan Tildy.
• 1 de febrer: el noruec Trygve Lie és triat primer secretari general de l'ONU.
• 1 de febrer: el govern espanyol autoritza la recuperació de la nacionalitat als ciutadans que l'haguessin perdut per militar en els exèrcits bel·ligerants.
• 7 de febrer: durant la reforma agrària a la zona d'ocupació soviètica, han estat repartides 53.000 empreses agrícoles entre nous camperols, amb una superfície total de 2,6 milions d'hectàrees.
• 7 de febrer: en EE. UU. el ministre de Defensa recolza els plans de Douglas MacArthur per reactivar les exportacions japoneses.
• 9 de febrer: l'Assemblea General de l'ONU condemna el règim de Franco i li prohibeix el seu ingrés en l'organització.
• 9 de febrer: Stalin anuncia un nou pla quinquennal per a la URSS a fi de superar a Occident en la producció de petroli, acer i ferro.
• 13 de febrer: en el Regne Unit és derogada la llei antihuelga de 1926.
• 14 de febrer: es nacionalitza el Banc d'Anglaterra com a conseqüència de la política de nacionalitzacions practicada en el Regne Unit.
• 15 de febrer: presentació de l'ENIAC primer ordinador electrònic.
• 20 de febrer: en el Teatre María Guerrero (Madrid) s'estrena El cas de la dona asesinadita, de Miguel Mihura.
• 21 de febrer: vaga general a Egipte que degenera en sagnants disturbis, amb el resultat de 12 manifestants morts.
• 23 de febrer: a Bombai, una manifestació antibritánica reuneix a 300.000 vaguistes.
• 24 de febrer: a Argentina, Juan Domingo Perón assumeix la presidència amb el 56% dels vots. Evita es converteix en Primera Dama.

Març

• 1 de març: la monarquia triomfa per àmplia majoria en el plebiscit celebrat a Grècia. Jorge II anuncia el seu retorn a Atenes.
• 2 de març: a Vietnam del Nord, Ho Chi Minh és triat primer ministre.

Abril

• 1 d'abril: Perón és aclamat als carrers de la capital argentina i es produeixen atemptats contra els centres jueus i socialistes.
• 18 d'abril: es dissol la Societat de Nacions i transfereix totes les seves competències a les Nacions Unides.

Maig

• 17 demaig : a Romania, el dictador Ion Antonescu és condemnat a mort.
• 17 demaig : en EE. UU., Herbert Hoover convida a la població al fet que ajudi als 800 milions de persones amenaçades de gana al món.

17 de maig a Itàlia nacio Vito Perri

Juny

• 2 de juny: a Itàlia es realitza el plesbicito que aprova la República.
• 4 de juny: el general Juan Domingo Perón pren possessió de la presidència de la República Argentina per primera vegada.
• 9 de juny: Bhumibol Adulyadej, accedeix al tron de Tailàndia.
• 18 de juny: proclamació de la República d'Itàlia. El rei Humberto II s'exilia a Portugal.

18 de juny: A Bogotà Neix l'equip més gran i de més fanaticada a Colòmbia, El Club Esportiu Els Milionaris

Julio

• 4 de juliol: independència de Filipines.
• 5 de juliol: II Guerra Mundial: Berlín és dividida en quatre zones governades pels aliats.
• 5 de juliol: es presenta en societat el bikini.

Agost

• 26 d'agost: EE. UU. accepta la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional Permanent de Justícia. Retirarà aquesta acceptació després de ser condemnat en 1986.

Setembre

• 1 de setembre: s'inicien els Processos de Nuremberg.
• 20 de setembre: s'inaugura el primer Festival Internacional de Cinema de Cannes.

Octubre

• 12 d'octubre: a Trujillo (Perú) s'inaugura l'estadi Mansiche.

Novembre

• 1 de novembre: Karol Wojtlwa (Juan Pablo II) és ordenat sacerdot.
• 4 de novembre: S'inicia la marxa de la Unesco.
• 24 de novembre: a Uruguai se celebren eleccions, que són guanyades per la fórmula Tomás Berreta - Luis Batlle Berres.

Desembre

• 28 de desembre: el xilè Neftalí Ricardi Eliecer Reyes Vasoalto passa a cridar-se, per sentència judicial, Pablo Neruda, pseudònim que venia usant des de 1920.

Art i literatura

• 6 de gener: José María Gironella obté el premi Nadal per la seva novel·la Un home.
• Albert Camus: La pesta.
• Miguel Ángel Astúries: El senyor president.
• André Malraux: La condició humana.
• John Boynton Priestley: Ha arribat un inspector

Ciència i tecnologia

• Fundació de l'OMS .

Cinema

Estrenes

• A través del mirall (The Dark Mirror), de Robert Siodmak.
• Al caient de la navalla (The Razor's Edge), d'Edmund Goulding.
• Ana i el rei del Siam (Anna And The King Of Siam) de John Cromwell.
• La bella i la bèstia, de Jean Cocteau.
• Cançó del sud (Song of the south), de Wilfred Jackson i Harve Foster
• El carter sempre crida dues vegades, de Tay Garnett.
• El castell de Dragonwyck (Dragonwyck), de Joseph L. Mankiewicz.
• El crim del carrer Brodadors, d'Edgar Neville.
• Crisi (Kris), d'Ingmar Bergman.
• D'amor també es mor (Humoresque) de Jean Negulesco.
• La dalia blava (The Blue Dahlia) de George Marshall.
• El despertar (The Yearling), de Clarence Brown.
• El diable i jo (Angel on my Shoulder), d'Archie Maig.
• Diari d'una cambrera (The Diary of a Chambermaid), de Jean Renoir.
• Duel al sol (Duel in the sun), de King Vidor.
• Encadenats (Notorious), d'Alfred Hitchcock.
• El pecat de Cluny Brown (Cluny Brown), d'Ernst Lubitsch
• L'escala de caragol (The Spiral Staircase) de Robert Siodmak.
• Escàndol a París (A Scandal in Paris), de Douglas Sirk.
• L'exòtica (Saratoga Trunk) de Sam Wood.
• L'estrany (The Stranger), d'Orson Welles.
• L'estrany amor de Marta Ivers (The Strange Love of Martha Ivers) de Lewis Milestone.
• Gilda de Charles Vidor.
• Forajidos, de Robert Siodmak.
• Grans il·lusions (Great Expectations) de David Llegeixin.
• Iván el Terrible, de Sergéi Eisenstein.
• El limpiabotas, de Vittorio De Sica.
• La germana Kenny (Sister Kenny) de Dudley Nichols.
• La història d'Al Jolson (The Jolson Story) d'Alfred I. Green
• Plou sobre el nostre amor (Det regnar på vår kärlek), Ingmar Bergman.
• Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of our Lives), de William Wyler.
• Mariona Rebull, de José Luis Sáenz d'Heredia.
• Narcís negre (Black Narcissus), de Michael Powell i Emeric Pressburger.
• Nit i dia (Night And Day) de Michael Curtiz
• Paisá, de Roberto Rossellini.
• Passió dels forts (My Darling Clementine), de John Ford.
• Les portes de la nit (Els Portis de la nuit), de Marcel Carnet.
• Què bell és viure! (It's A Wonderful Life), de Frank Capra.
• Ruta d'Utopia (Road To Utopia) d'Hal Walker
• Solament en la nit (Somewhere in the night), de Joseph L. Mankiewicz.
• Sóc un pròfug, de Miguel M. Delgado (amb Cantinflas)
• Va succeir al tren (Without reservations), de Mervin LeRoy.
• El somni etern (The Big Sleep), d'Howard Hawks.
• Un drama nou, de Juan d'Orduña.
• Una nit a Casablanca (A Night In Casablanca) d'Archie Maig (amb els Germans Marx)
• Una partida de camp de Jean Renoir.
• Utamaro i els seus 5 dones (Utamaro o meguru gonin no onna), de Kenji Mizoguchi.
• La vida íntima de Julia Norris (To Each His Own) de Mitchell Leisen

Esport

• El FC Barcelona es proclama campió de la Copa del Rei de Bàsquet.
• Campionat Uruguaià de Futbol: Nacional es consagra campió per dinovena vegada.
• Milionaris de Bogotà és fundat el 18 de juny per Alfonso Sènior.
• Es funda l'Organització del Futbol de l'Interior a Uruguai.
• El Nastic guanya al Barça per un contundent 10-1.
• El Sevilla FC guanya, per primera vegada, la Primera Divisió Espanyola.

Televisió

Naixements

• 1 de gener: Rivelino, futbolista brasiler.
• 2 de gener: Tomás de la Quadra Salcedo, polític espanyol.
• 3 de gener: John Paul Jones, músic britànic de Led Zeppelin.
• 5 de gener: Diane Keaton, actriu nord-americana.
• 6 de gener: Syd Barrett, músic britànic de Pink Floyd (f. 2006)
• 19 de gener: Dolly Parton, cantant country, actriu i compositora nord-americana.
• 19 de gener: Julian Barnes, novel·lista britànic.
• 23 de gener: José Arnoldo Alemany Lacayo, polític i president nicaragüenc (1997–2002).
• 11 de febrer: Pasuk Phongpaichit, economista tailandesa.
• 21 de febrer: Anthony Daniels, actor britànic.
• 25 de febrer: Jean Todt, dirigent automobilístic francès.
• 3 de març: Jorge Assís, escriptor i polític argentí.
• 6 de març: David Gilmour, músic britànic de Pink Floyd
• 12 de març: Lliça Minnelli, cantant i actriu nord-americana.
• 19 de març: Kado Kostzer, director i autor teatral argentí.
• 21 de març: Timothy Dalton, actor britànic.
• 21 de març: Miguel Ángel Peralta, Miguel Avi, músic i poeta argentí (f. 1988)
• 3 d'abril: Marisa Parets, actriu espanyola.
• 6 d'abril: José Ramón Fernández, cronista esportiu mexicà.
• 9 d'abril: Francisco Vázquez Vázquez, polític espanyol.
• 25 d'abril: Talia Shire, actriu nord-americana.
• 27 d'abril: Pedro Luis Martínez Larriba, metge, escriptor, poeta i dramaturg espanyol.
• 30 d'abril: Carlos XVI Gustavo, rei suec (1973– ).
• 9 demaig : Candice Bergen, actriu nord-americana.
• 19 demaig : André Roussimoff, lluitador professional francès.
• 20 demaig : Cher, actriu i cantant nord-americà.
• 29 demaig : Fernando Buesa, polític espanyol (f. 2000)
• 30 demaig : Eduardo Fungairiño, jurista espanyol.
• 30 demaig : Supachai Panitchpakdi, polític tailandès.
• 5 de juny: Stefania Sandrelli, actriu italiana.
• 16 de juny: Gérard Grisey, compositor francès (f. 1998)
• 26 de juny: Virgili Zapatero, polític i jurista espanyol.
• 30 de juny: José Ramón Esnaola, futbolista espanyol.
• 6 de juliol: George W. Bush, polític i president nord-americà entre 2001 i 2009.
• 6 de juliol: Sylvester Stallone, actor nord-americà.
• 9 de juliol: Bon Scott, cantant britànic d'AC/DC (f. 1980)
• 21 de juliol: Domingo Cavallo, economista argentí.
• 22 de juliol: Danny Glover, actor nord-americà.
• 22 de juliol: Mireille Mathieu, cantant francesa.
• 29 de juliol: Ximena Armes, pintora xilena.
• 3 d'agost: Jack Straw, polític britànic.
• 7 d'agost: John C. Mather, astrofísic i cosmólogo nord-americà, premi Nobel de Física.
• 12 d'agost: Alain Pellegrini, militar francès.
• 13 d'agost: Chitchai Wannasathit, polític tailandès.
• 16 d'agost: Ramón Núñez Centella, divulgador científic espanyol.
• 19 d'agost: Bill Clinton, polític i president nord-americà (1993–2001).
• 23 d'agost: Keith Moon, músic britànic de The Who (f. 1978)
• 1 de setembre: Roh Moo-Hyun, president sud-coreà (2003– ).
• 1 de setembre: Barry Gibb, cantant britànic de The Bee Gees.
• 2 de setembre: Abel Caballero, polític, escriptor i economista espanyol
• 2 de setembre: Billy Preston, músic de soul nord-americà (f. 2006)
• 5 de setembre: Freddie Mercury, cantant britànic de Queen (f. 1991)
• 7 de setembre: Francisco Varela, biòleg i filòsof xilè (f. 2001)
• 7 de setembre: Juan José Benítez, ufólogo i escriptor espanyol.
• 10 de setembre: Jim Hines, atleta nord-americà.
• 10 de setembre: Shlomo Sand, historiador i escriptor israelià.
• 15 de setembre: Tommy Lee Jones, actor nord-americà.
• 16 de setembre: Camilo Sesto, cantant espanyol.
• 18 de setembre: Rocío Jurado, cantant espanyola (f. 2006)
• 29 de setembre: Amparo Ochoa cantant mexicana (f. 1994)
• 30 de setembre: Héctor Lavoe, cantant porto-riqueny.
• 4 d'octubre: Susan Sarandon, actriu nord-americana.
• 18 d'octubre: Pablo Guerrero, cantautor espanyol.
• 20 d'octubre: Elfriede Jelinek, escriptora austríaca,
• 25 d'octubre: Elías Figueroa, futbolista xilè.
• 30 d'octubre: Horaci Fontova, artista argentí.
• 6 de novembre: Sally Field, actriu nord-americana.
• 9 de novembre: Marina Warner, escriptora britànica.
• 21 de novembre: Emma Cohen, actriu espanyola.
• 24 de novembre: Julio Ducuron, pintor impressionista argentí.
• 29 de novembre: Silvio Rodríguez, cantautor cubà.
• 3 de desembre: Joop Zoetemelk, ciclista neerlandès.
• 10 de desembre: Flores Chaviano guitarrista, director i compositor cubà.
• 14 de desembre: Jane Birkin, cantant britànica
• 16 de desembre: Benny Andersson, músic suec d'ABBA .
• 18 de desembre: Steven Spielberg, director de cinema nord-americà.
• 19 de desembre: Eduardo Serra, polític espanyol.
• 20 de desembre: Dick Wolf, productor de televisió nord-americana.
• 29 de desembre: Marianne Faithfull, cantant britànica.
• 30 de desembre: Patti Smith, cantant nord-americà.

Defuncions

• 3 de gener: William Joyce (40), propagandista nazi nord-americà (n. 1906)
• 26 de gener: Adriaan van Maanen, astrònom holandès (n. 1884)
• 5 de febrer: Max González Olaechea, metge peruà.
• 3 d'abril: Masaharu Homma, general japonès (n. 1888)
• 14 d'abril: Julio Pispada, militar espanyol (n. 1877)
• 21 d'abril: John Maynard Keynes, economista britànic (n. 1883)
• 23 de març: Francisco Llarg Caballero, polític i dirigent socialista espanyol (n. 1869)
• 24 de març: Alexander Alekhine, ajedrecista rus (n. 1892)
• 2 demaig : Martin Bormann, polític nazi, secretari personal d'Adolf Hitler (n. 1900)
• 6 demaig : Alcides Arguedas, escriptor, polític i historiador bolivià (n. 1879)
• 22 demaig : Karl Hermann Frank, militar de la SS alemany (n. 1898)
• 1 de juny: Leo Slezak, tenor alemany (n. 1873).
• 6 de juny: Gerhart Hauptmann, dramaturg alemany, premi Nobel de Literatura en 1912 (n. 1862)
• 27 de juny: Juan Antonio Ríos, president de Xile (n. 1888)
• 27 de juliol: Gertrude Stein, escriptora nord-americana (n. 1874)
• 13 d'agost: H. G. Wells, escriptor britànic (n. 1866)
• 3 de setembre: Moriz Rosenthal, pianista polonès (n. 1862).
• 16 de setembre: Mamie Smith, cantant de jazz i blues (n. 1883)
• 15 d'octubre: Hermann Wilhelm Göring, cap de la Luftwaffe alemanya durant la Segona Guerra Mundial (n. 1893)
• 16 d'octubre: Alfred Jodl, general alemany (n. 1890)
• 16 d'octubre: Joachim von Ribbentrop, polític nazi, ministre d'Afers exteriors durant la Segona Guerra Mundial (n. 1893)
• 9 de novembre: Salvador Mazza, metge argentí (n. 1886)
• 14 de novembre: Manuel de Falla, músic espanyol (n. 1876)
• 4 de desembre: María de la Pau de Borbó, infanta d'Espanya (n. 1862)

Premi Nobel

• Física: Percy Williams Bridgman.^[1]
• Química: James Batcheller Sumner, John Howard Northrop i Wendell Meredith Stanley.^[1]
• Medicina: Hermann Joseph Muller.^[1]
• Literatura: Hermann Hesse.^[1]
• Paz: Emily Greene Balch i John Raleigh Mott.^[1]

Referències

Enllaços externs

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre 1946. Commonskrc:1946 джылmhr:1946