1946
Esdeveniments
Gener
Febrer
- 1 de febrer: Hongria proclama la república; el seu president és Zoltan Tildy.
- 1 de febrer: el noruec Trygve Lie és triat primer secretari general de l'ONU.
- 1 de febrer: el govern espanyol autoritza la recuperació de la nacionalitat als ciutadans que l'haguessin perdut per militar en els exèrcits bel·ligerants.
- 7 de febrer: durant la reforma agrària a la zona d'ocupació soviètica, han estat repartides 53.000 empreses agrícoles entre nous camperols, amb una superfície total de 2,6 milions d'hectàrees.
- 7 de febrer: en EE. UU. el ministre de Defensa recolza els plans de Douglas MacArthur per reactivar les exportacions japoneses.
- 9 de febrer: l'Assemblea General de l'ONU condemna el règim de Franco i li prohibeix el seu ingrés en l'organització.
- 9 de febrer: Stalin anuncia un nou pla quinquennal per a la URSS a fi de superar a Occident en la producció de petroli, acer i ferro.
- 13 de febrer: en el Regne Unit és derogada la llei antihuelga de 1926.
- 14 de febrer: es nacionalitza el Banc d'Anglaterra com a conseqüència de la política de nacionalitzacions practicada en el Regne Unit.
- 15 de febrer: presentació de l'ENIAC primer ordinador electrònic.
- 20 de febrer: en el Teatre María Guerrero (Madrid) s'estrena El cas de la dona asesinadita, de Miguel Mihura.
- 21 de febrer: vaga general a Egipte que degenera en sagnants disturbis, amb el resultat de 12 manifestants morts.
- 23 de febrer: a Bombai, una manifestació antibritánica reuneix a 300.000 vaguistes.
- 24 de febrer: a Argentina, Juan Domingo Perón assumeix la presidència amb el 56% dels vots. Evita es converteix en Primera Dama.
Març
Abril
Maig
17 de maig a Itàlia nacio Vito Perri
Juny
18 de juny: A Bogotà Neix l'equip més gran i de més fanaticada a Colòmbia, El Club Esportiu Els Milionaris
Julio
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
- 28 de desembre: el xilè Neftalí Ricardi Eliecer Reyes Vasoalto passa a cridar-se, per sentència judicial, Pablo Neruda, pseudònim que venia usant des de 1920.
Art i literatura
Ciència i tecnologia
Cinema
Estrenes
- A través del mirall (The Dark Mirror), de Robert Siodmak.
- Al caient de la navalla (The Razor's Edge), d'Edmund Goulding.
- Ana i el rei del Siam (Anna And The King Of Siam) de John Cromwell.
- La bella i la bèstia, de Jean Cocteau.
- Cançó del sud (Song of the south), de Wilfred Jackson i Harve Foster
- El carter sempre crida dues vegades, de Tay Garnett.
- El castell de Dragonwyck (Dragonwyck), de Joseph L. Mankiewicz.
- El crim del carrer Brodadors, d'Edgar Neville.
- Crisi (Kris), d'Ingmar Bergman.
- D'amor també es mor (Humoresque) de Jean Negulesco.
- La dalia blava (The Blue Dahlia) de George Marshall.
- El despertar (The Yearling), de Clarence Brown.
- El diable i jo (Angel on my Shoulder), d'Archie Maig.
- Diari d'una cambrera (The Diary of a Chambermaid), de Jean Renoir.
- Duel al sol (Duel in the sun), de King Vidor.
- Encadenats (Notorious), d'Alfred Hitchcock.
- El pecat de Cluny Brown (Cluny Brown), d'Ernst Lubitsch
- L'escala de caragol (The Spiral Staircase) de Robert Siodmak.
- Escàndol a París (A Scandal in Paris), de Douglas Sirk.
- L'exòtica (Saratoga Trunk) de Sam Wood.
- L'estrany (The Stranger), d'Orson Welles.
- L'estrany amor de Marta Ivers (The Strange Love of Martha Ivers) de Lewis Milestone.
- Gilda de Charles Vidor.
- Forajidos, de Robert Siodmak.
- Grans il·lusions (Great Expectations) de David Llegeixin.
- Iván el Terrible, de Sergéi Eisenstein.
- El limpiabotas, de Vittorio De Sica.
- La germana Kenny (Sister Kenny) de Dudley Nichols.
- La història d'Al Jolson (The Jolson Story) d'Alfred I. Green
- Plou sobre el nostre amor (Det regnar på vår kärlek), Ingmar Bergman.
- Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of our Lives), de William Wyler.
- Mariona Rebull, de José Luis Sáenz d'Heredia.
- Narcís negre (Black Narcissus), de Michael Powell i Emeric Pressburger.
- Nit i dia (Night And Day) de Michael Curtiz
- Paisá, de Roberto Rossellini.
- Passió dels forts (My Darling Clementine), de John Ford.
- Les portes de la nit (Els Portis de la nuit), de Marcel Carnet.
- Què bell és viure! (It's A Wonderful Life), de Frank Capra.
- Ruta d'Utopia (Road To Utopia) d'Hal Walker
- Solament en la nit (Somewhere in the night), de Joseph L. Mankiewicz.
- Sóc un pròfug, de Miguel M. Delgado (amb Cantinflas)
- Va succeir al tren (Without reservations), de Mervin LeRoy.
- El somni etern (The Big Sleep), d'Howard Hawks.
- Un drama nou, de Juan d'Orduña.
- Una nit a Casablanca (A Night In Casablanca) d'Archie Maig (amb els Germans Marx)
- Una partida de camp de Jean Renoir.
- Utamaro i els seus 5 dones (Utamaro o meguru gonin no onna), de Kenji Mizoguchi.
- La vida íntima de Julia Norris (To Each His Own) de Mitchell Leisen
Esport
Televisió
Naixements
- 1 de gener: Rivelino, futbolista brasiler.
- 2 de gener: Tomás de la Quadra Salcedo, polític espanyol.
- 3 de gener: John Paul Jones, músic britànic de Led Zeppelin.
- 5 de gener: Diane Keaton, actriu nord-americana.
- 6 de gener: Syd Barrett, músic britànic de Pink Floyd (f. 2006)
- 19 de gener: Dolly Parton, cantant country, actriu i compositora nord-americana.
- 19 de gener: Julian Barnes, novel·lista britànic.
- 23 de gener: José Arnoldo Alemany Lacayo, polític i president nicaragüenc (1997–2002).
- 11 de febrer: Pasuk Phongpaichit, economista tailandesa.
- 21 de febrer: Anthony Daniels, actor britànic.
- 25 de febrer: Jean Todt, dirigent automobilístic francès.
- 3 de març: Jorge Assís, escriptor i polític argentí.
- 6 de març: David Gilmour, músic britànic de Pink Floyd
- 12 de març: Lliça Minnelli, cantant i actriu nord-americana.
- 19 de març: Kado Kostzer, director i autor teatral argentí.
- 21 de març: Timothy Dalton, actor britànic.
- 21 de març: Miguel Ángel Peralta, Miguel Avi, músic i poeta argentí (f. 1988)
- 3 d'abril: Marisa Parets, actriu espanyola.
- 6 d'abril: José Ramón Fernández, cronista esportiu mexicà.
- 9 d'abril: Francisco Vázquez Vázquez, polític espanyol.
- 25 d'abril: Talia Shire, actriu nord-americana.
- 27 d'abril: Pedro Luis Martínez Larriba, metge, escriptor, poeta i dramaturg espanyol.
- 30 d'abril: Carlos XVI Gustavo, rei suec (1973– ).
- 9 demaig : Candice Bergen, actriu nord-americana.
- 19 demaig : André Roussimoff, lluitador professional francès.
- 20 demaig : Cher, actriu i cantant nord-americà.
- 29 demaig : Fernando Buesa, polític espanyol (f. 2000)
- 30 demaig : Eduardo Fungairiño, jurista espanyol.
- 30 demaig : Supachai Panitchpakdi, polític tailandès.
- 5 de juny: Stefania Sandrelli, actriu italiana.
- 16 de juny: Gérard Grisey, compositor francès (f. 1998)
- 26 de juny: Virgili Zapatero, polític i jurista espanyol.
- 30 de juny: José Ramón Esnaola, futbolista espanyol.
- 6 de juliol: George W. Bush, polític i president nord-americà entre 2001 i 2009.
- 6 de juliol: Sylvester Stallone, actor nord-americà.
- 9 de juliol: Bon Scott, cantant britànic d'AC/DC (f. 1980)
- 21 de juliol: Domingo Cavallo, economista argentí.
- 22 de juliol: Danny Glover, actor nord-americà.
- 22 de juliol: Mireille Mathieu, cantant francesa.
- 29 de juliol: Ximena Armes, pintora xilena.
- 3 d'agost: Jack Straw, polític britànic.
- 7 d'agost: John C. Mather, astrofísic i cosmólogo nord-americà, premi Nobel de Física.
- 12 d'agost: Alain Pellegrini, militar francès.
- 13 d'agost: Chitchai Wannasathit, polític tailandès.
- 16 d'agost: Ramón Núñez Centella, divulgador científic espanyol.
- 19 d'agost: Bill Clinton, polític i president nord-americà (1993–2001).
- 23 d'agost: Keith Moon, músic britànic de The Who (f. 1978)
- 1 de setembre: Roh Moo-Hyun, president sud-coreà (2003– ).
- 1 de setembre: Barry Gibb, cantant britànic de The Bee Gees.
- 2 de setembre: Abel Caballero, polític, escriptor i economista espanyol
- 2 de setembre: Billy Preston, músic de soul nord-americà (f. 2006)
- 5 de setembre: Freddie Mercury, cantant britànic de Queen (f. 1991)
- 7 de setembre: Francisco Varela, biòleg i filòsof xilè (f. 2001)
- 7 de setembre: Juan José Benítez, ufólogo i escriptor espanyol.
- 10 de setembre: Jim Hines, atleta nord-americà.
- 10 de setembre: Shlomo Sand, historiador i escriptor israelià.
- 15 de setembre: Tommy Lee Jones, actor nord-americà.
- 16 de setembre: Camilo Sesto, cantant espanyol.
- 18 de setembre: Rocío Jurado, cantant espanyola (f. 2006)
- 29 de setembre: Amparo Ochoa cantant mexicana (f. 1994)
- 30 de setembre: Héctor Lavoe, cantant porto-riqueny.
- 4 d'octubre: Susan Sarandon, actriu nord-americana.
- 18 d'octubre: Pablo Guerrero, cantautor espanyol.
- 20 d'octubre: Elfriede Jelinek, escriptora austríaca,
- 25 d'octubre: Elías Figueroa, futbolista xilè.
- 30 d'octubre: Horaci Fontova, artista argentí.
- 6 de novembre: Sally Field, actriu nord-americana.
- 9 de novembre: Marina Warner, escriptora britànica.
- 21 de novembre: Emma Cohen, actriu espanyola.
- 24 de novembre: Julio Ducuron, pintor impressionista argentí.
- 29 de novembre: Silvio Rodríguez, cantautor cubà.
- 3 de desembre: Joop Zoetemelk, ciclista neerlandès.
- 10 de desembre: Flores Chaviano guitarrista, director i compositor cubà.
- 14 de desembre: Jane Birkin, cantant britànica
- 16 de desembre: Benny Andersson, músic suec d'ABBA .
- 18 de desembre: Steven Spielberg, director de cinema nord-americà.
- 19 de desembre: Eduardo Serra, polític espanyol.
- 20 de desembre: Dick Wolf, productor de televisió nord-americana.
- 29 de desembre: Marianne Faithfull, cantant britànica.
- 30 de desembre: Patti Smith, cantant nord-americà.
Defuncions
- 3 de gener: William Joyce (40), propagandista nazi nord-americà (n. 1906)
- 26 de gener: Adriaan van Maanen, astrònom holandès (n. 1884)
- 5 de febrer: Max González Olaechea, metge peruà.
- 3 d'abril: Masaharu Homma, general japonès (n. 1888)
- 14 d'abril: Julio Pispada, militar espanyol (n. 1877)
- 21 d'abril: John Maynard Keynes, economista britànic (n. 1883)
- 23 de març: Francisco Llarg Caballero, polític i dirigent socialista espanyol (n. 1869)
- 24 de març: Alexander Alekhine, ajedrecista rus (n. 1892)
- 2 demaig : Martin Bormann, polític nazi, secretari personal d'Adolf Hitler (n. 1900)
- 6 demaig : Alcides Arguedas, escriptor, polític i historiador bolivià (n. 1879)
- 22 demaig : Karl Hermann Frank, militar de la SS alemany (n. 1898)
- 1 de juny: Leo Slezak, tenor alemany (n. 1873).
- 6 de juny: Gerhart Hauptmann, dramaturg alemany, premi Nobel de Literatura en 1912 (n. 1862)
- 27 de juny: Juan Antonio Ríos, president de Xile (n. 1888)
- 27 de juliol: Gertrude Stein, escriptora nord-americana (n. 1874)
- 13 d'agost: H. G. Wells, escriptor britànic (n. 1866)
- 3 de setembre: Moriz Rosenthal, pianista polonès (n. 1862).
- 16 de setembre: Mamie Smith, cantant de jazz i blues (n. 1883)
- 15 d'octubre: Hermann Wilhelm Göring, cap de la Luftwaffe alemanya durant la Segona Guerra Mundial (n. 1893)
- 16 d'octubre: Alfred Jodl, general alemany (n. 1890)
- 16 d'octubre: Joachim von Ribbentrop, polític nazi, ministre d'Afers exteriors durant la Segona Guerra Mundial (n. 1893)
- 9 de novembre: Salvador Mazza, metge argentí (n. 1886)
- 14 de novembre: Manuel de Falla, músic espanyol (n. 1876)
- 4 de desembre: María de la Pau de Borbó, infanta d'Espanya (n. 1862)
Referències
Enllaços externs