13 d'octubre - Wikilingue - Encydia
| << | octubre de 2010 | >> | ||||
| Do | Dl. | Dt. | El meu | Dj. | Vaig veure | Sa |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| MMX Tots els dies | ||||||
El 13 d'octubre és el 286.º (bicentésimo vuitantè sisè) dia de l'any en el calendari gregorià i número 287 en els anys de traspàs. Queden 79 dies per finalitzar l'any.
Contingut |
Esdeveniments
- 54: a Roma, Neró (de 16 anys d'edat) és proclamat emperador, el mateix dia que moria enverinat l'emperador Claudio.
- 1292: a Espanya, les hosts cristianes de Sancho IV arrabassen Tarifa (Cadis) al sultà del Marroc.
- 1307 (divendres): a França: els Cavallers Templarios, són lliurats a traïció a la Inquisició catòlica, i arrestats simultàniament aquesta mateixa nit. Set anys més tard, el 18 de març de 1314, es posaria fi a l'Ordre amb l'execució del seu gran maestre, Jacques de Molay.
- 1397: a Saragossa (Aragó), el rei Martín I l'Humà (Martí l’Humà) jura els furs establerts pel seu pare Pedro IV, i dos anys després, el 13 d'abril de 1399 és coronat en aquesta ciutat.
- 1582: a Roma, el papa Gregorio XIII decreta el calendari gregorià en substitució del calendari juliano; la nit del dijous 4 d'octubre va donar pas al divendres 15 d'octubre, per la qual cosa el 13 d'octubre de 1582 mai va existir.
- 1843: a Espanya, la reina Isabel II estableix per decret la bandera nacional, amb els colors groc i vermell de l'ensenya de guerra de l'Armada .
- 1854: a la ciutat de Valparaíso (Xile) es funda la 3a. Companyia de Bombers «Bomba Cousiño i Agustín Edwards».
- 1879: Johann Palisa descobreix l'asteroide Martha (205).
- 1909: a Barcelona (Espanya), Francisco Ferrer i Guàrdia és afusellat per ser el suposat intigador dels tumults de la Setmana Tràgica.
- 1930: en l'aeròdrom de Ciampino, l'helicòpter D'AT3 —dissenyat per Corradino D'Ascanio— realitza el seu primer vol.
- 1934: a Astúries (Espanya), les forces rebels asturianes es rendeixen davant el govern de la República.
- 1943: en el marc de la Segona Guerra Mundial, el nou govern d'Itàlia s'uneix als aliats i declara la guerra a Alemanya.
- 1959: Estats Units llança el satèl·lit Explorer VII.
- 1972: en els Andes s'estavella l'avió que transporta a un equip de rugbi uruguaià. En els següents mesos hauran de menjar les restes dels morts en l'accident.
- 1983: entra en funcionament el primer sistema de telefonia cel·lular AMPS.
- 1990: Lyudmila Karachkina i Gregor Kastel descobreixen l'asteroide Sikorsky (10090).
- 2005: en EE. UU. es llança de la distribució Linux Ubuntu 5.10, The Breezy Badger.
- 2006: Muhammad Yunus i el Banc Grameen reben el Premi Nobel de la Pau pel desenvolupament i implementació dels microcrèdits.
Naixements
- 1161: Leonor de Plantagenet, reina castellana entre 1170 i 1214.
- 1453: Eduardo de Westminster, príncep galés.
- 1474: Mariotto Albertinelli, pintor italià.
- 1770: Pedro-María Jordán d'Urriés i Fuembuena, noble espanyol.
- 1789: Manuel Eduardo de Gorostiza, dramaturg, periodista i diplomàtic hispanomexicano.
- 1835: Alphonse Milne Edwards, ornitólogo francès i carcinologo.
- 1889: José Maça Fernández, advocat i polític xilè.
- 1897: Darío Echandía, jurista, filòsof i polític colombià.
- 1904: Graciela Rincón Calcaño, poetisa, narradora, articulista i autora dramàtica veneçolana.
- 1907: Yves Allégret, cineasta francès.
- 1907: Bobby Gurney, futbolista anglès.
- 1909: Art Tatum, pianista nord-americà de jazz.
- 1915: Cornel Wilde, actor nord-americà.
- 1917: Hugo Lindo, poeta salvadorenc.
- 1918: Robert Hudson Walker, actor nord-americà.
- 1921: Yves Montand, actor i cantant francès.
- 1921: Bernabé Ordaz, metge i polític cubà.
- 1923: John Champion, productor de cinema i guionista nord-americà.
- 1923: Faas Wilkes, futbolista holandès (m. 2006).
- 1924: Roberto Eduardo Viola, militar argentí que durant 1981 va usurpar la presidència.
- 1925: Lenny Bruce, comediant nord-americà.
- 1925: Margaret Thatcher, política britànica.
- 1926: Wladek Kowalski, lluitador professional canadenc
- 1931: Raymond Kopa, futbolista francès.
- 1932: Jack Colvin, actor nord-americà.
- 1934: Nana Mouskouri, cantant grega.
- 1936: Christine Nöstlinger, escriptora de literatura juvenil alemanya.
- 1937: Sami Frey, actor francès.
- 1939: Melinda Dillon, actriu nord-americana.
- 1940: Pharoah Sanders, saxofonista nord-americà.
- 1941: Paul Simon, cantant i músic nord-americà (Simon and Garfunkel).
- 1942: Neil Aspinall, road manager i assistent personal dels Beatles.
- 1943: María Angélica Cristi, sociòloga i política xilena.
- 1944: Robert Lamm, músic nord-americà (Chicago).
- 1945: Dési Bouterse, polític surinamés.
- 1946: Diego Galán Fernández, crític i cineasta espanyol.
- 1947: Sammy Hagar, músic nord-americà (Van Halin).
- 1948: Nusrat Fateh Ali Khan, cantant pakistanès.
- 1950: Eduardo Moreno Bergaretxe "Pertur", polític espanyol i membre de l'ETA.
- 1951: Phinij Jarusombat, polític tailandès.
- 1951: Carlos Cruz, polític xilè.
- 1952: José Luis Olives, polític espanyol.
- 1954: Mordejái Vanunu, tècnic nuclear israelià.
- 1955: Joaquín Caparrós, entrenador de futbol espanyol.
- 1955: Eduardo Ovando, polític mexicà.
- 1956: Chris Carter, productor i guionista nord-americà.
- 1956: Oliviero Diliberto, polític italià.
- 1957: Miguel Galván, actor i comediant mexicà.
- 1959: Marie Osmond, actriu i cantant nord-americà.
- 1960: Joey Belladonna, músic nord-americà (Anthrax).
- 1962: Jerry Rice, jugador de futbol americà.
- 1961: Doc Rivers, jugador i entrenador de bàsquet xilè.
- 1962: Teto Medina, presentador de televisió i cantant argentí.
- 1962: Kelly Preston, actriu nord-americana.
- 1964: Nie Haisheng, taikonauta xinès.
- 1964: Christopher Judge, actor nord-americà.
- 1965: Johan Museeuw, ciclista belga.
- 1967: Javier Sotomayor, atleta cubà.
- 1967: Kate Walsh, actriu nord-americana.
- 1968: Carlos Marín, baríton espanyol (Il Divo).
- 1969: Nancy Kerrigan, patinadora nord-americana.
- 1971: Sacha Baron Cohen, humorista britànic (Borat).
- 1971: Luis Tosar, actor espanyol.
- 1973: Fernando Aboitiz, polític mexicà.
- 1974: Joseph Utsler, raper nord-americà (Insane Clown Posse).
- 1977: Paul Pierce, jugador de bàsquet nord-americà.
- 1977: Kiele Sánchez, actriu nord-americana.
- 1978: Jermaine O'Neal, baloncestista nord-americà.
- 1979: Wes Brown, futbolista anglès.
- 1980: Ashanti, cantant nord-americà.
- 1980: Jon Micah Sumrall, vocalista nord-americà (Kutless).
- 1981: Kele Okereke, vocalista i guitarrista de Bloc Party.
- 1982: Ian Thorpe, nedador australià.
Defuncions
- 54: Claudio, emperador de Roma (41–54).
- 996: Abu Mansur Nizar al-Aziz Billah, califa fatimí.
- 1250: Federico II Hohenstaufen, emperador del Sacre Imperi (1212: 1250).
- 1282: Nichiren Daishōnin, monjo budista japonès.
- 1688: Pedro de Mena, escultor espanyol.
- 1715: Nicolas Malebranche, filòsof i teòleg francès.
- 1815: Joaquín Murat, mariscal de l'Imperi francès i rei de Nàpols (1808: 1815).
- 1822: Antonio Canova, escultor italià.
- 1825: Maximiliano I, rei bavarès.
- 1828: Vincenzo Monti, poeta italià.
- 1852: John Lloyd Stephens, explorador, escriptor i diplomàtic nord-americà.
- 1853: Luis López Ballesteros, militar i polític espanyol.
- 1865: Amadeo Jacques, educador argentí.
- 1869: Charles Augustin Sainte-Beuve, critico i literari francès.
- 1909: Francisco Ferrer Guàrdia, pedagog espanyol.
- 1919: Karl Adolph Gjellerup, dramaturg i novel·lista danès, premi Nobel de Literatura en 1917.
- 1928: María de Rússia, emperadriu, mare del tsar Nicolás II de Rússia, i àvia d'Anastasia .
- 1938: Elzie Crisler Segar, historietista nord-americà, creador de Popeye.
- 1941: Isabel Lete Landa, religiosa espanyola.
- 1942: Emma Thomas, lluitadora pels drets de la dona.
- 1955: Manuel Àvila Camacho, president mexicà entre 1940 i 1946.
- 1955: Alexandrina Maria dóna Costa, mística salesiana portuguesa.
- 1959: Xu Yun, mestre budista zen.
- 1961: Dun Karm Psaila, poeta maltès, autor de l'himne nacional de Malta.
- 1966: Clifton Webb, actor nord-americà.
- 1974: Josef Krips, director d'orquestra austríac.
- 1974: Ed Sullivan, presentador de televisió nord-americana.
- 1981: Antonio Berni, pintor argentí.
- 1985: Francesca Bertini, actriu italiana (n. 1892).
- 1987: Walter Brattain, físic nord-americà.
- 1991: Agustín Rodríguez Sahagún, polític espanyol.
- 1996: Pavel Soloviev, constructor soviètic de motors per a l'aviació.
- 1997: Joan Rafart i Roldán, autor espanyol d'historietes.
- 1999: Michael Hartnett, poeta irlandès.
- 2000: Gus Hall, polític comunista nord-americà.
- 2000: Jean Peters, actriu nord-americana.
- 2001: Walter Hanisch, jesuïta i historiador xilè.
- 2001: José Capmany, músic costarricense.
- 2002: Stephen Ambrose, historiador nord-americà.
- 2003: Bertram Neville Brockhouse, físic canadenc, Premi Nobel de Física en 1994.
- 2003: Carlos Olmos, dramaturg mexicà.
- 2007: Bob Denard, mercenari francès.
- 2007: Andrée de Jongh, infermer i militar de la Segona Guerra Mundial.
- 2008: Guillaume Depardieu, actor francès, fill de Gérard Depardieu (n. 1971).
Celebracions
- Dia Mundial de l'Ou .
- Tenerife (Canàries, Espanya): Aniversari de la Coronació Canònica de La nostra Senyora de la Candelaria (Patrona de Canàries), coronada canònicament el 13 d'octubre de 1889.[1]
Santoral catòlic
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre 13 d'octubre.Commonsmhr:13 Шыжа
