Índex de benestar econòmic sostenible

índex de benestar econòmic sostenible - Wikilingue - Encydia

L'índex de benestar econòmic sostenible (IBES) és un indicador econòmic alternatiu que intenta reemplaçar al Producte Intern Brut (PIB) com a indicador de benestar social. L'IBES s'avalua mitjançant tècniques similars, però en lloc de comptabilitzar els béns i serveis de l'economia comptabilitza d'un costat la despesa dels consumidors, la utilitat aportada pel treball domèstic i de l'un altre descompta el cost de les externalitats associades a la pol·lució i el consum de recursos. És similar a l'índex de progrés genuí (IPG).

Contingut

1 Definició
2 Història
3 Referència
- 3.1 Bibliografia
- 3.2 Enllaços externs

Definició

A grans trets, l'IBES pot es definit aproximadament mitjançant la següent fórmula:

$IBES = (\tilde{C}_P + \tilde{C}_C - C_{PS} - C_{CS}) + I + P_D - (\delta_A + \delta_{NK}) \,$

On:
$\tilde{C}_P$ és el consum privat o personal (sense explicar les despeses en seguretat).
$\tilde{C}_C$ és el consum o despesa pública però sense incloure les despeses militars i de seguretat.
$C_{PS}, C_{CS} \,$ són el consum privat en seguretat i la despesa pública o consum col·lectiu en seguretat nacional.
$P_D \,$ el valor dels servicos produïts i consumits en la pròpia llar.
$I \,$ és la formació bruta de capital o inversió.
$\delta_A, \delta_{NK} \,$ són el cost de degradació ambiental i la depreciació del capital natural.

Poden comparar-se aquestes partides amb les del PIB d'una economia tancada:

$PIB = (C_P + C_C) + I \qquad = IBES + 2(C_{PS} + C_{CS}) - P_D + \delta_A + \delta_{NK} \,$

On:
$C_P \,$ és el consum privat o personal (incloent despeses de seguretat).
$C_C \,$ és el consum o despesa pública total (incloent despeses de seguretat).
$I \,$ és la formació bruta de capital o inversió.

Història

L'IBES es basa en les idees presentades per W. Nordhaus i James Tobin en el seu Measure of Economic Welfare i el terme va ser encunyat per Daly I Cobb en 1989. Posteriorment van afegir diversos altres costos al còmput de l'IBES. D'aquest últim treball de modificació de l'IBES va sorgir l'índex de progrés genuí (IPG).

Referència

Bibliografia

Nordhaus, W. and J. Tobin, 1972. Is growth obsolete?. Columbia University Press, New York.
Daly,H. & Cobb, J., 1989. For the Common Good. Beacon Press, Boston.
H. Diefenbacher "The Index of Sustainable Economic Welfare in Germany", en C. Cobb & J. Cobb (eds.), The Green NationalProduct , University of Americas Press, 1994.
Clive Hamilton "The Genuine Progress Indicator: methodological developments and results form Austràlia", Ecological Economics, vol. 30, pàg.13-28 1999.
T. Jacks, N. Marks, J. Ralls & S. Strymne: "An index of sustainable economic welfare for the UK 1950-1966", Centri for Environmental Strategy, University of Surrey, Guildford, 1997.